Divorci sense sorpresa

Es tracta, certament, d'un divorci hist¨°ric. Aix¨ª que, per entendre millor la ruptura entre CDC i UDC, potser ¨¦s ¨²til fer una mica d'hist¨°ria, i comparar el lluny¨¤ context en qu¨¨ es va forjar aquell matrimoni pol¨ªtic amb les circumst¨¤ncies de la seva separaci¨® recent.

En estricte rigor cronol¨°gic, Converg¨¨ncia i Uni¨® era un artefacte preconstitucional: una nau botada el 19 de setembre del 1978, gaireb¨¦ tres mesos abans de l'entrada en vigor d'aquella Carta Magna que avui tothom ¨Cmenys el PP¨C considera necessari reformar. Vull dir que, per aquelles dates, no estaven encara ben definits ni l'enquadrament jur¨ªdico-pol¨ªtic ni els sistemes de partits catal¨¤ i espanyol de la democr¨¤cia postfranquista. N'hi ha prou a recordar que, la tardor del 1978, la Uni¨® del Centre Democr¨¤tic semblava una plet¨°rica m¨¤quina de guanyar, i que, justament, Uni¨® acabava d'escapar per poc de la gola del suarisme, que havia volgut empassar-se-la. Va ser aix¨ª com, conscients de no poder sobreviure sols, els democristians es van llan?ar als bra?os de Pujol.

Per¨° Pujol?tampoc?era el que seria. De fet, cap dels progenitors ni padrins de CiU imaginaven assistir al naixement de la f¨®rmula que governaria Catalunya durant un quart de segle. I el debut electoral de l'"entesa permanent i oberta" entre Uni¨® i Converg¨¨ncia va ser, el mar?-abril del 1979, qualsevol cosa menys triomfal: 16,1% a les generals, 18,6% a les municipals, tercera-quarta for?a a escala catalana, vuit regidors a Barcelona, tants com la UCD...

En un altre ordre de coses, la Uni¨® del 1978 era un partit volunt¨¤riament ac¨¨fal (la figura de president del Comit¨¨ de Govern no es va crear fins al 1980, i el senyor Coll i Alentorn era un referent moral, no un l¨ªder), amb quadres de mentalitat molt amateur. Existien, s¨ª, l'orgull fundacional i el culte als pr¨°cers dels anys trenta, per¨° aquests no semblaven obstacles insalvables per a una absorci¨® en douceur del grup democristi¨¤ per part de Converg¨¨ncia, sobretot si podia englobar-se dins d'un proc¨¦s m¨¦s ampli de ¡°vertebraci¨® del centre-esquerra nacionalista¡±.

No va ser aix¨ª, i l'inesperat ¨¨xit del 1980 va congelar (el que funciona, m¨¦s val no tocar-ho) una recepta que havia estat ideada amb altres perspectives. Des de finals d'aquella d¨¨cada, la perman¨¨ncia en el poder auton¨°mic combinada amb el lideratge rampant de Duran Lleida van comen?ar a enrarir la relaci¨® CDC-UDC. Per als convergents, l'opa amistosa del 1978 es transformava en una asim¨¨trica joint venture en qu¨¨ calia repartir constantment dividends amb un soci de capital desconegut i actitud parasit¨¤ria. Per als democristians, el problema era l'hegemonisme i la falta de respecte amb qu¨¨ els tractava CDC.

D'aix¨° en van resultar, des dels anys noranta, els rec¨ªprocs memorials de greuges, les crisis c¨ªcliques, els desacords p¨²blics i privats, despr¨¦s les pugnes success¨°ries... Per¨° aquella classe de turbul¨¨ncies no van acabar amb CiU, perqu¨¨ Pujol no va voler: se sentia pare de la criatura, la veia com el pedestal dels seus triomfs i es creia capa? de manejar-la; res, doncs, de restar, encara que el sumand fos inc¨°mode i primmirat.

Ara b¨¦, la Converg¨¨ncia postpujolista no t¨¦ aquells vincles sentimentals i biogr¨¤fics amb l'invent del 1978. I, sobretot, en aquests ¨²ltims anys ha canviat radicalment el frame, el marc de refer¨¨ncies de la pol¨ªtica catalana. Per b¨¦ o per mal ¨Caix¨° ¨¦s opinable¨C, per¨° ha canviat de dalt a baix. CiU (amb els seus dos lideratges, dues filiacions internacionals, dos discursos, dos estils...) va ser una f¨®rmula d'¨¨xit, ideal per a les tres d¨¨cades que alguna vegada he anomenat ¡°el temps de les ambig¨¹itats¡±; igual que ho era el PSC de les dues ¨¤nimes, el de Girona i l¡¯Hospitalet, el dels Nadal i els Corbacho.

Tanmateix, el temps de les ambig¨¹itats es va acabar. El van liquidar una sent¨¨ncia el 2010 i una cadena de cops de porta i desfavors des del 2012 fins avui. En conseq¨¹¨¨ncia, aquell PSC dual que tant¨ªssims ¨¨xits va obtenir ha deixat d'existir. I Iniciativa ¨Chereva minvada del potent PSUC del 1978¨C s'est¨¤ diluint en noves f¨®rmules d'esquerra alternativa. I ja que el canvi de frame afecta tothom, el PP catal¨¤ mor v¨ªctima del creixement de Ciutadans. Fins i tot Esquerra dissimula la seva marca...

En suma: de l'escenari pol¨ªtic del 1978 gaireb¨¦ no en queda res. I hi ha qui s'estranya de la ruptura de CiU?