La ind¨²stria musical, salvada en ¡®streaming¡¯

Sant Streaming ja ¨¦s?aqu¨ª, sant Streaming ja ha arribat, i a ell s'ha encomanat tota una ind¨²stria que no acabava de veure la llum al final del t¨²nel. Aquest negoci que se n'anava en orris, que veia com les vendes en CD no feien m¨¦s que baixar, i les desc¨¤rregues de webs d'enlla?os, proliferar, ha trobat en el model de subscripcions d'una mica menys de deu euros al mes (per un acc¨¦s il¡¤limitat a gran part de la m¨²sica que un pugui imaginar) una taula de salvaci¨®. Aix¨° s¨ª, els m¨²sics no en surten gaire ben parats en el repartiment del nou past¨ªs. Clamen que nom¨¦s els arriben les engrunes; business as usual, d'altra banda.

La llum l'ofereixen algunes dades que conviden a un moderat i temperat optimisme. I la irrupci¨® al mercat de l'streamig?d'un gegant com Apple indica per on pot anar el futur (o gaireb¨¦, millor, el present) d'un negoci que s'obre a una compet¨¨ncia m¨¦s gran: la firma de Cupertino inicia a partir del dimarts un moviment que en la pr¨¤ctica suposa frenar l'auge de la plataforma sueca Spotify i facilitar la migraci¨® d'una part dels seus clients, compradors a iTunes, a un model de pagament mensual de 9,90 d¨°lars per acc¨¦s a escoltar m¨¦s de 30 milions de can?ons.

Apple Music desembarca oferint un per¨ªode de prova gratis de tres mesos a qui s'hi vulgui apuntar. Transcorregut aquest termini, arrencar¨¤ la f¨®rmula de pagament ?¡ªels preus fora dels EUA encara no han estat comunicats¡ª. Aposta d'aquesta manera pel model de subscripci¨® amb el qual ha obert bretxa Spotify, la plataforma sueca que ha aconseguit el miracle que la gent pagui per escoltar m¨²sica i no per posseir-la. Una cosa que semblava una entel¨¨quia quan el suec Daniel EK la va presentar l'any 2008 en un escenari on les desc¨¤rregues de webs d'enlla?os i pirates eren moneda corrent (i a Espanya, de manera m¨¦s que notable).

Els consums canvien, les ind¨²stries s'adapten. Avui, la gent vol portar la m¨²sica al m¨°bil, la vida gira al voltant d'aquest dispositiu, i sant Streaming ofereix acc¨¦s il¡¤limitat a la m¨²sica a qualsevol lloc i sense necessitat ni tan sols de wifi. D'aqu¨ª sorgeix el seu auge.

Uns 41 milions de persones en aquest planeta ja paguen per estar subscrits a plataformes com Spotify o Deezer (dada de 2014). El 2013 eren 28 milions. Fa cinc anys, el 2010, amb prou feines 8 milions, segons indiquen les xifres de l'IFPI (sigles en angl¨¨s de la Federaci¨® Internacional de la Ind¨²stria Fonogr¨¤fica), que representa 1.300 companyies discogr¨¤fiques del globus. Els ingressos per streamig?van cr¨¦ixer un 39% entre 2013 i 2014 fins a aconseguir una mica m¨¦s de 140.000 milions d'euros.

Prop de la meitat dels ingressos ve ja per la via digital, i d'ells, entre el 50% i el 75%, segons els pa?sos, prov¨¦ de l'streaming. A Su¨¨cia, per exemple, aquest ja suposa un 90% del mercat. ¡°Assistirem a un creixement sostingut de l'streaming?en els propers cinc anys¡±, vaticina Antonio Guisasola, president de Promusicae, que representa m¨¦s de 131 discogr¨¤fiques a Espanya, ¡°¨¦s un fenomen imparable¡±.

L'streaming?creix i les desc¨¤rregues legals s'estanquen. Per aquest motiu Apple ha empr¨¨s un moviment que suposa adaptar-se al nou escenari. Els clients tradicionals d'iTunes tindran l'opci¨® de passar-se al seu servei de streaming, amb molt suport en recomanacions i prescriptors. Si aconsegueix que un 10% dels seus 800 milions de clients estigui disposat a migrar a la nova plataforma, els seus 80 milions de subscriptors multiplicarien per quatre els 20 milions que acredita Spotify. ?s el c¨¤lcul que fa Nando Luaces, conseller delegat de la distribu?dora independent Altafonte, per il¡¤lustrar el nou panorama: ¡°El model digital no t¨¦ marxa enrere¡±, resumeix, ¡°i l'streaming?¨¦s la clau¡±.

La irrupci¨® d'Apple, amb el seu poder¨®s compte de resultats, canvia el tauler i suposa una amena?a per Spotify, que gaireb¨¦ exercia com un monopoli en pa?sos com Espanya. La signatura que comanda Tim Cook compta amb bon m¨²scul financer ¡ªen l'¨²ltim trimestre de 2014 va batre tots els r¨¨cords i va guanyar 6.040 milions d'euros¡ª, amb la qual cosa la companyia pot assumir p¨¨rdues en aquesta batalla en la qual la capacitat d'aguant fins a la normalitzaci¨® del model ¨¦s assumpte clau. Spotify acaba d'aixecar 446 milions d'euros en una ronda de finan?ament, per¨° ¨¦s una empresa en p¨¨rdues ¡ª162 milions d'euros¡ª: la signatura sueca ha de destinar el 70% dels seus ingressos a pagar royalties a les discogr¨¤fiques (la major part, a les tres majors, Universal, Sony i Warner, que, de fet, participen en l'accionariat de la companyia).

Pandora, ben implantada als EUA; Deezer, amb gran pres¨¨ncia a Fran?a; Tidal, impulsada pel raper Jay-Z amb Madonna com a aliada, i Google Play Music (a l'espera de veure qu¨¨ passa amb la plataforma de YouTube, Music Key) s¨®n alguns dels competidors del nou tauler.

Els equilibris de poder del nou escenari s'estan definint. I el desembarcament d'Apple ha estat, en els seus proleg¨°mens, com una gerra d'aigua freda. La setmana passada, els segells i artistes indies de tot el m¨®n estaven espantats (i indignats) davant la possibilitat de no cobrar royalties durant els tres primers mesos de prova. La signatura de la poma havia arribat a un acord amb les majors, per¨° no amb els segells petits. Les cr¨ªtiques de la cantant nord-americana Taylor Swift (que ja va retirar les seves can?ons de Spotify) va for?ar la marxa enrere d'Apple, que pagar¨¤ tamb¨¦ les indies. ¡°Per¨°, en qualsevol cas, el moviment d'Apple em sembla preocupant¡±, manifesta Paul Bridley, cofundador i CEO de la consultora de m¨²sica i tecnologia Music Ally.

El nou ecosistema no sembla bandejar, ara com ara, els vells equilibris entre forts i febles. ¡°Spotify estableix les tarifes amb les grans discogr¨¤fiques, per¨° nosaltres no hi hem intervingut¡±, es queixa amargament Santi Balmes, cantant del grup catal¨¤ Love of Lesbian. ¡°Canvia el model i, al final, el m¨²sic ¨¦s el pringao¡±. Juanma Latorre, guitarrista de Vetusta Morla, un grup que s'ha fet un lloc des de la independ¨¨ncia i que ha conquistat altes cotes de mercat, incideix: ¡°L'artista sempre s'ha endut les engrunes, que abans eren d'un pa de pag¨¨s i ara s¨®n d'un pa de motlle¡±.

Vetusta Morla va apostar per muntar la seva pr¨°pia discogr¨¤fica per aix¨°: per no quedar-se amb les engrunes. I Latorre es mostra esperan?at amb el nou model: m¨¦s del 60% dels ingressos digitals del grup ja v¨¦nen via streaming. Com que ells s¨®n els propietaris de la discogr¨¤fica, cobren m¨¦s que qualsevol altre artista. ¡°Queda pendent¡±, matisa, ¡°configurar un model just en el qual no es repeteixin les iniquitats del model anterior¡±.

Mentre la ind¨²stria musical comen?a a veure una t¨¨nue llum al final del t¨²nel, amb els seus clarobscurs, altres ind¨²stries culturals i de prove?dors de continguts observen, atents, la jugada. La m¨²sica va ser la primera a trobar-se de cara amb la revoluci¨® digital. I pot ser la primera a trobar l'anhelat i esbombat model de negoci per a la nova era.