La segona polaritzaci¨®

Com passa amb les glaciacions, l'ecosistema pol¨ªtic que emergeix despr¨¦s d'un proc¨¦s de polaritzaci¨® intensa no acostuma a assemblar-se al que hi havia abans. Catalunya ha viscut en els ¨²ltims anys una polaritzaci¨® radical al voltant de la q¨¹esti¨® nacional que ha fet estralls en gaireb¨¦ totes les formacions que articulaven el sistema pol¨ªtic catal¨¤.

Aquesta polaritzaci¨® ha fet miques CiU, la federaci¨® que ha governat Catalunya durant gaireb¨¦ 28 anys. Ha partit en dos Uni¨®, que s'enfronta fins i tot a una possible escissi¨®. Ha escombrat del mapa, com engolit per un hurac¨¤, el principal actiu del socialisme catal¨¤, la seva transversalitat social i territorial. Ha arraconat en posicions d'insignific¨¤ncia el PP catal¨¤ i ha posat en un greu comprom¨ªs ICV, que si fins ara ha aconseguit mantenir la seva integritat, ha estat perqu¨¨ ha incorporat la dualitat com un element natural a causa de la situaci¨®. Nom¨¦s ERC, entre les forces pol¨ªtiques tradicionals, ha obtingut avantatges clars d'aquesta situaci¨®.

Per¨° tot aix¨° pot tornar a canviar per l'emerg¨¨ncia d'una segona polaritzaci¨® susceptible de provocar tensions, en aquest cas en partits i organitzacions fins ara altament cohesionades al voltant de l'eix indentitari. Com les que ja pateix l'Assemblea Nacional Catalana per l'opa electoral que li ha llan?at Artur Mas.

La din¨¤mica de la polaritzaci¨® sobiranista havia de culminar en les eleccions del 27-S, concebudes com un plebiscit a favor de la independ¨¨ncia. Contr¨¤riament al que podia esperar-se per la reacci¨® que van tenir inicialment, l'estrat¨¨gia plebiscit¨¤ria de Mas ha trobat en Ciutadans i en plataformes com Societat Civil Catalana un valu¨®s aliat en la mesura en qu¨¨ proven d'articular pol¨ªticament un bloc antisobiranista i el partit de Rivera es postula per aglutinar el 27-S el vot contrari a la independ¨¨ncia.

Sobre aquesta din¨¤mica incideix ara el nou eix social, que en les passades eleccions municipals ha demostrat ser una for?a emergent. La polaritzaci¨® dreta/esquerra amena?a amb provocar unes divisions semblants, per¨° ara dins del bloc sobiranista. El resultat de les eleccions municipals, particularment a la ciutat de Barcelona, i algunes enquestes recents indiquen que aquesta polaritzaci¨® exercir¨¤ un paper central en les prefer¨¨ncies de l'electorat i condicionar¨¤ amb tota seguretat els pactes postelectorals. Sembla clar que l'ambig¨¹itat en aquesta divis¨°ria est¨¤ passant factura a ERC, i que l'ascens de la CUP t¨¦ molt a veure amb el seu discurs social.

L'exist¨¨ncia d'un doble eix polaritzador, l'identitari i el social, multiplica l'efecte disgregador sobre l'espai electoral. Els votants tindran diferents opcions entre les quals triar a dreta i esquerra, amb diferents posicions en el vector nacional. Per¨° aquesta previsible fragmentaci¨® haur¨¤ de tornar a din¨¤miques aglutinadores a l'hora de formar govern. I aqu¨ª sorgiran noves tensions. Per exemple, en el cas que hi hagu¨¦s la possibilitat de formar un govern sobiranista liderat per Mas o un govern social liderat pel candidat o candidata de la conflu¨¨ncia d'esquerres, qu¨¨ triaria ERC? I els militants de la CUP, donarien suport sense tensions a un govern de dreta liderat per Mas?

La inesperada preemin¨¨ncia de la q¨¹esti¨® social inquieta el president Mas, fins al punt que va dedicar bona part del discurs en el qual es va oferir per liderar una llista del president o amb el president, a rebatre una possible conflu¨¨ncia d'esquerres. Amb aix¨° no feia sin¨® recon¨¨ixer la seva condici¨® d'alternativa plausible. I per tractar de contrarestar-la, Mas va fer un exercici de transvestisme pol¨ªtic proclamant sense rubor que tamb¨¦ ell tenia com a objectiu la just¨ªcia social, per¨° que per aconseguir-la es necessita l'instrument que la faci possible: un Estat propi.

Massa tard. Despr¨¦s d'haver iniciat el seu mandat com a abanderat de les pol¨ªtiques d'austeritat, d'haver aplicat de forma acr¨ªtica les retallades, d'haver afeblit el sistema sanitari p¨²blic amb estrat¨¨gies privatizadores i d'haver votat al Congr¨¦s dels Diputats les lleis i reformes m¨¦s regressives del PP en mat¨¨ria social, aquesta sobtada sensibilitat cap als desfavorits resulta molt poc cre?ble. Com tampoc ¨¦s cre?ble que, a m¨¦s d'antisobiranista, Ciutadans pretengui presentar-se com una for?a progressista quan en les votacions celebrades al Parlament catal¨¤ sempre ha estat alineat amb les posicions de la dreta.