Dolors Sabater, l¡¯hero?na del nou front popular

Encara hi ha moltes persones a Catalunya que no saben com es diu ni quina cara fa la nova alcaldessa de Badalona. Tenen present que ¨¦s una mena d'Ada Colau i que ha rebut el suport de tothom per fer fora Xavier Garcia Albiol, per¨° no la reconeixerien si els ensenyo una foto, encara menys si la sentissin parlar. Es diu Dolors Sabater, t¨¦ 55 anys i ha encap?alat el m¨¦s similar que ha aconseguit la nova esquerra ¨C"la nova manera de fer pol¨ªtica", segons ella¨C de prendre el poder com un front popular. L'alcaldessa de Badalona presentar¨¤ aquesta tarda el cartip¨¤s.

Sabater ¨¦s el paradigma de la nova pol¨ªtica al marge de les estructures de partit i sorgida de l'anonimat de l'activisme social. A la seva candidatura han conflu?t CUP, Podem, Proc¨¦s Constituent, Els Verds, Comunistes de Catalunya i entitats socials. Sabater va ser investida alcaldessa per fer fora la llista m¨¦s votada, la de Xavier Garcia Albiol, fins i tot amb el vot del regidor de CiU. Ara forma govern amb ERC i ICV-EUiA. Al voltant de Sabater hi s¨®n tots els qui competeixen per ser "veritable esquerra" i "per canviar-ho tot". Els dies importants han peregrinat per fer-li costat cares conegudes d'ICV-EUiA, David Fern¨¤ndez, Antonio Ba?os o Teresa Forcades. Tothom que gaudeix de popularitat revolucion¨¤ria o de pedigr¨ª independentista d'esquerres li ha donat suport. Tots contra l'enemic com¨² perfectament representat en Garcia Albiol: la dreta contundent i l'espanyolisme sense complexos.

"Enemic" no ¨¦s una paraula gratu?ta. Hi ha un anunci electoral que acompanya una campanya de micromecenatge de Guanyem Badalona en qu¨¨ l'equip de Sabater demana l'ajut econ¨°mic de la ciutadania. Dos d'ells utilitzen la paraula "enemic" per referir-se al PP. El curi¨®s ¨¦s que aquest llenguatge de confrontaci¨® es combina en el v¨ªdeo amb una m¨²sica de piano m¨¦s lacrim¨°gena que la mort de la mare de Bambi. Contrasta amb la m¨²sica de l'espot oficial de la campanya de Guanyem Badalona, on hi surt el poble combatiu, amb els seus l¨ªders m¨¦s carism¨¤tics, per¨° amb m¨²sica ska de fons. Aquest contrast tampoc ¨¦s gratu?t, ha donat ales a la llista de Sabater. Amb el piano mel¨®s sembla que pica l'ullet a la massa de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i amb l'ska, a la CUP.

Sabater ¨¦s el paradigma de l'independentisme del moment actual: membre activa d'?mnium, va participar a la campanya del 9-N i a d'altres gresques sobiranistes com Ara ¨¦s l'hora o El pa¨ªs normal. No va trigar a firmar un dels m¨²ltiples documents a favor de la independ¨¨ncia que l'ANC proposava als candidats. ?s professora d'institut i aix¨° li atorgaria un tarann¨¤ molt d'ERC, per¨° tamb¨¦ t¨¦ caracter¨ªstiques que recorden el perfil de Maria Jos¨¦ Lecha ¨Ctotes dues eren perfectes desconegudes¨C i a l'¨¨pica de "construir la rep¨²blica catalana des de cada barri" de la CUP. T¨¦ un discurs planer, similar al d'ICV i allunyat del llenguatge te¨°ric de Podem. Per¨° de cara a ICV, Sabater ha llu?t que "ning¨² de la llista de Guanyem Badalona ha escalfat una butaca a l'Ajuntament" i de Podem proposa una pol¨ªtica assemble¨¤ria, fins al punt d'haver prom¨¨s que les decisions de l'Ajuntament hauran de ser decidides per assemblees de barri.

L'alcaldessa de Badalona ¨¦s extraordin¨¤riament normal i precisament aix¨° la fa diferent. Est¨¤ allunyada de la fama d'Ada Colau, del combat medi¨¤tic d'Albano Dante Fachin o de la comunicaci¨® professional dels pol¨ªtics tradicionals. Sabater ha fet una feina an¨°nima des de finals del franquisme i en diversos ¨¤mbits. No destaca res del seu vestir, tampoc de la seva manera de parlar: no ¨¦s carism¨¤tica ni avorrida, construeix arguments com la presidenta de l'associaci¨® de pares que es pren molt seriosament la seva feina. L'¨²nic de diferent en Sabater s¨®n uns cabells blancs preciosos.

Sabater ¨¦s l'alcaldessa m¨¦s normal, a peu de carrer, entre els batlles de les grans ciutats catalanes. A l'esquerra no ha de conv¨¨ncer ning¨², el repte ser¨¤ complir amb tant comprom¨ªs ¨¨tic i mantenir la uni¨® de tantes forces. A l'eix nacional ¨¦s on Sabater trastoca m¨¦s posicions. ?s un risc per al missatge d'Artur Mas segons el qual "els del 's¨ª que es pot'" s¨®n l'obstacle de la independ¨¨ncia. Els del "s¨ª que es pot" han fet fora de Badalona el PP, el papu de l'independentisme fins que va arribar Pablo Iglesias. Els del "s¨ª que es pot" han concorregut a unes eleccions amb una independentista al capdavant i un programa que defensa la creaci¨® d'una rep¨²blica catalana. Poques coses s¨®n blanc o negre, la pol¨ªtica no ¨¦s "amb" o "contra" el president. Per¨° a la vida potser s¨ª que hi ha amics i enemics, i la clau ¨¦s saber-los distingir.