El Brasil ja no sap ni com es diu

Alarmat per la impunitat amb la qual li clavaven puntades de peu, Lionel Messi explica que durant el partit contra Col¨°mbia es va dirigir a l'¨¤rbitre mexic¨¤ Roberto Garc¨ªa Orozco i li va demanar explicacions. ¡°Aix¨° ¨¦s Am¨¨rica i aqu¨ª es juga aix¨ª¡±, li va dir el jutge. L'home que t¨¦ la responsabilitat de vetllar per la puresa de l'espectacle no nom¨¦s peca d'ignorant sin¨® que en presumeix. Orozco es va desautoritzar a si mateix i va exposar el car¨¤cter atro? de l'organitzaci¨® que l'avala, aquesta desmantellada Conmebol, a l'ombra de la qual el futbol sud-americ¨¤ es precipita en la mediocritat. No, el que passa al camp no ¨¦s immune a la corrupci¨®. Va quedar pal¨¨s en el miserable partit del Brasil, merescudament eliminat de la Copa Am¨¨rica pels voluntariosos paraguaians en el segon partit de quarts de final que va acabar a la tanda de penals.?

El Brasil ¨¦s i continuar¨¤ sent la major f¨¤brica de talent natural del futbol. Cap pa¨ªs reuneix m¨¦s individus amb millors condicions f¨ªsiques, t¨¨cniques i culturals per practicar aquest joc. El patrimoni, no obstant aix¨°, ¨¦s regularment dilapidat des de fa 30 anys per un organisme, la Confederaci¨® Brasilera de Futbol, que funciona m¨¦s malament com m¨¦s factura. Amb la conniv¨¨ncia de pol¨ªtics avantatgistes i amb la complicitat perversa de mitjans de comunicaci¨® sense sentit cr¨ªtic, la CBF gira en un remol¨ª d'autocomplaen?a, inefic¨¤cia, malversaci¨® i estupidesa. El seu expresident, Jos¨¦ Mar¨ªa Mar¨ªn, continua a la pres¨® a Su?ssa amb c¨¤rrecs de corrupci¨®; i el seu successor, Marco Polo del Nero, ¨¦s objecte d'una investigaci¨® judicial que no augura res edificant. Entre tots dos han elaborat la porqueria que es va presentar a Xile.

No ha transcorregut un any des del frac¨¤s hist¨°ric del Mundial, aquell 1-7 que va aconseguir Alemanya a Belo Horizonte a costa de l'amfitri¨®, i els resultats ratifiquen el que semblava una evid¨¨ncia: que Dunga no ¨¦s l'home indicat per sortir d'una crisi que ell mateix va contribuir a crear. Els cicles de Parreira, Scolari i Dunga, superposats i redundants, van simplificar el joc de l'equip fins a l'empobriment. Aquest dissabte la involuci¨® va seguir el seu curs. La perplexitat dels jugadors coincideix amb un desconeixement profund del que han de ser com a naci¨® futbol¨ªstica.

Davant dels dubtes existencials aliens, el Paraguai es reafirma en el que sempre ha estat. A Concepci¨®n es va presentar amb el seu llibret secular. Solidaritat fraternal, esperit de sacrifici, habilitat per les bandes i contund¨¨ncia a les dues ¨¤rees. V¨ªctor C¨¢ceres va manar conquerir el mig del camp i ning¨² va fer presoners. Va haver-hi pressi¨® en camp propi, van condir les faltes, i al Brasil li va costar filtrar-se entre l¨ªnies.

El gol de Robinho als quinze minuts va ser una lluentor casual. El¨ªas va connectar amb Alves, el lateral va centrar, i Robinho va rematar apareixent des de darrere per sorprendre els centrals. Contra les impressions del p¨²blic, feli? davant l'expectativa de l'agitaci¨®, l'1-0 no va representar l'inici d'un glori¨®s intercanvi sin¨® el punt de partida d'una penosa estabilitat t¨¤ctica. Va ser la primera i l'¨²ltima vegada en tota la primera meitat que el Brasil va tocar la pilota dins de l'¨¤rea de Villar. Replegat sobre el seu camp, va preferir especular aferrat a una infecunda idea de fortificaci¨®.

Armada per formar una barrera de sis defenses, la selecci¨® de Dunga ¨¦s el retrat d'un equip vell. Fa d¨¨cades que els plantejaments que no suposen l'alliberament dels laterals s¨®n incompatibles amb l'efici¨¨ncia i el bon joc. Elias i Fernandinho van constituir un doble pivot en el sentit m¨¦s arcaic del terme. Sense desenganxar-se dels centrals, van allargar l'equip, es van desconnectar de les maniobres d'atac, i, per no servir, no van servir ni per oferir seguretat. Ning¨² va cobrir els laterals, potser perqu¨¨ el model no preveu la seva utilitzaci¨® sistem¨¤tica. Quan l'equip va necessitar Alves i Filipe Luis, no els va trobar.

Elias i Fernandinho van constituir un doble pivot en el sentit m¨¦s arcaic del terme. Sense desenganxar-se dels centrals, es van desconnectar de les maniobres d¡¯atac, i, per no servir, no van servir ni per oferir seguretat

Amb l'ajuda dels seus infatigables extrems, Ben¨ªtez per l'esquerra i Derlis per la dreta, el Paraguai va provocar un degoteig incessant de centrades, faltes laterals i c¨®rners que va rematar indefectiblement. La incompet¨¨ncia defensiva del Brasil nom¨¦s va ser equiparable a la seva incapacitat de fer tres passades seguides. Els centrals, Miranda i Silva, semblaven cadets. Thiago Silva pateix un atac de nervis des que l'experi¨¨ncia devastadora del Mundial li va triturar la fe. L'home ¨¦s un compendi de facultats esplendoroses. Per¨° no aconsegueix deixar de patir. El futbol se li ha convertit en un patiment. Contagia la seva depressi¨® i comet errors tra?dorencs, com el que va provocar el penal a favor del Paraguai. Van ser mans. Similar a les mans que gaireb¨¦ el condemnen als quarts de final de l'¨²ltima Champions. Va tocar la pilota per desviar una centrada quan pugnava amb Santa Cruz i l'¨¤rbitre no va tenir m¨¦s remei que fer executar el c¨¤stig. Derlis va convertir l'empat.

El Brasil mai va poder recuperar-se perqu¨¨ ja no ent¨¦n res sobre la seva pr¨°pia identitat. S¨®n massa anys sense una idea de joc que concili? la seva tradici¨® i la seva naturalesa. Els jugadors no van trobar el fil del partit ni van saber com actuar contra un adversari que puja com la marea en les segones parts. Infatigables, els guaran¨ªs van celebrar el torn de penals amb goig mentre Dunga renegava a la banda, al centre d'una roda de brasilers implorants, abra?ats, com intentant confortar amb superxeries.

Deu llan?aments va tenir la seq¨¹¨¨ncia. Jefferson i Villar, dos porters especialistes, no en van aturar ni un. Douglas Costa i Everton Ribeiro, tots dos suplents, van tirar fora i van distendre el proc¨¦s. Ni la fallada de Santa Cruz va restar convicci¨® als paraguaians. Feia molt que el Brasil ja no sabia ni com es deia.