Male?ts pagerols!
Els partits i les noves alternatives pol¨ªtiques i ideol¨°giques no haurien de deixar que el patrimoni ling¨¹¨ªstic es converteixi i s'instrumentalitzi com a arma llanc¨ªvola
Fa una setmana el director i un dels fundadors del partit Ciutadans a Catalunya, Albert Boadella, va declarar que a Catalunya li aniria molt millor si no es parl¨¦s catal¨¤. Ho va dir com si en lloc d'ell, fos una c¨°pia seva al?Pol¨°nia, que ¨¦s on una frase com aquesta ens faria riure sense cap remordiment. Ja coneixem de sobres el seu pensament sobre mat¨¨ries en qu¨¨ acostuma a opinar amb una desimboltura incomparable. Boadella opina des de fa molt temps no com el director de teatre l¨²cid i valent que va ser, sin¨® com un membre activ¨ªssim d'un think tank d'extrema dreta. A Boadella no fa falta que li repeteixin la mateixa mentida perqu¨¨ se la cregui, ell tot sol, com altres exiliats catalans a Madrid tamb¨¦, es creu les seves pr¨°pies mentides a c¨°pia de repetir-les una i mil vegades, i tamb¨¦ deliris persecutoris, digue-m'ho de passada.
El cap de setmana passat, la portaveu de Ciutadans a les Corts valencianes, Carolina Punset, va insistir en aquella arxiconeguda idea que segons quina llengua parlis ets m¨¦s universal o menys.
En un dels programes d'El convidat, dirigit per Albert Om, recordo que Eduard Punset el va convidar a casa seva. Aquell dia el que m¨¦s em va estranyar del savi televisiu va ser que, sent una persona que podia parlar perfectament en catal¨¤, es va dedicar a conversar amb el seu visitant-entrevistador com si calcul¨¦s la quantitat exacta de paraules castellanes que barrejava amb el catal¨¤. Potser pensava que aix¨ª practicava un biling¨¹isme irreprotxablement sim¨¨tric. Amb aquest model ling¨¹¨ªstic, no m'estranya que la seva filla pensi el que pensa sobre l'¨²s del valenci¨¤, llengua que el govern del PP va triturar tot el que va poder a la Comunitat valenciana, durant vint inclements anys. Esclar que si s'hagu¨¦s tractat del catal¨¤ parlat al principat, la seva opini¨® no hauria estat menys temer¨¤ria.
Per la seva banda, les declaracions de Boadella s¨®n bastant clares sobre aquest tema. Potser als finlandesos els aniria molt millor si en lloc d'entossudir-se a parlar el fin¨¨s parlessin el rus o el suec. Fins i tot el castell¨¤, que ja li agradaria al director teatral i, ja no diguem, a la senyora Punset. Aix¨° de la Punset, encara que faci mal a les orelles i a la intel¡¤lig¨¨ncia, ja va b¨¦ que ho digui. Al cap i a la fi ¨¦s el que pensa el partit d'Albert Rivera en aquesta mat¨¨ria. S'ha de deixar de donar la tabarra d'una male?da vegada amb el catal¨¤ de Catalunya, de Val¨¨ncia, de la Franja d'Arag¨® (que ja ¨¦s el s¨²mmum de la f¨²ria imperialista d'aquesta min¨²scula llengua). I si pogu¨¦ssim, tampoc no estaria malament comen?ar una tasca de neteja semblant amb el gallec i amb el basc. En una paraula, cal deixar d'una male?da vegada de molestar amb aquestes pagerolades (aldeanismos) i decidir-se una vegada per totes a ser absolutament universals.
Aix¨° de les pagerolades o aldeanismos t¨¦ tela. No s¨¦ com s'ho deuen haver pres els habitants dels llogarets que sembren Espanya. La fil¨°loga Mar¨ªa Moliner ens recorda al seu?Diccionario del uso del espa?ol que el terme aldeano?arrossega tamb¨¦ un significat despectiu. Amb aquest ¨¤nim despectiu el va utilitzar la filla d'Eduard Punset. (Tamb¨¦ pot ser que no conegu¨¦s el seu primer significat: habitante de una aldea). Sembla mentida que encara avui se segueixin utilitzant clix¨¦s despectius pel que fa a les lleng¨¹es d'Espanya. I el m¨¦s curi¨®s i incomprensible ¨¦s que aquests clix¨¦s estiguin en boca moltes vegades dels mateixos parlants d'aquelles lleng¨¹es.
Crec que els partits pol¨ªtics tenen molta feina a fer en aquesta mat¨¨ria. No crec que l'¨²s de les nostres lleng¨¹es i el seu innegociable respecte, sigui incompatible amb la defensa d'altres reivindicacions m¨¦s urgents. No s¨¦ com es podria mesurar una urg¨¨ncia amb una altra. Per¨° les grans formacions, juntament amb les noves alternatives i conflu¨¨ncies pol¨ªtiques i ideol¨°giques, no haurien de deixar que el patrimoni ling¨¹¨ªstic es convert¨ªs i s'instrumentalitz¨¦s com a arma llanc¨ªvola entre partits. He viatjat per Su?ssa, per B¨¨lgica i no he he llegit mai, ni tampoc he sentit, que un parlant d'una llengua fer¨ªs els sentiments d'un altre parlant d'una llengua diferent amb ofenses greus com la Punset.
Haur¨ªem de ser m¨¦s madurs amb aquests temes, a m¨¦s d'educats i amables. Ai, si el pagerol Pau Casals els sent¨ªs!
J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.