Aquest ocell fa servir fonemes com els humans per comunicar-se

Hi ha ocells, com els lloros i els periquitos, que imiten a la perfecci¨® el que senten dels humans, per¨° mai sabran qu¨¨ estan dient. Hi ha animals, com alguns simis, capa?os d'articular diferents crits d'alerta depenent de quin depredador s'acosti. I hi ha ocells autors dels cants m¨¦s incre?bles per al festeig per¨° que, si es recombinen les seves parts, no provocaran una conducta diferent en l'o?dor. Aquesta habilitat per recombinar sons creant significats diferents semblava exclusiva de la parla humana. No obstant aix¨°, un estudi mostra que en l'¨¤rid desert d'Austr¨¤lia hi ha un ocell que es comunica igual que els humans.

Un dels elements clau de la parla humana ¨¦s la seva capacitat gaireb¨¦ infinita per crear nous significats a partir d'un nombre limitat de sons fonamentals: els fonemes que, amb el perm¨ªs dels ling¨¹istes, es poden equiparar al conjunt de lletres a, b,c,d... que utilitzem per representar-los. Els fonemes no tenen significat, n'obtenen quan es combinen entre ells seguint una s¨¨rie de regles (sintaxi). Molts animals socials fan servir un sistema diferent. Entre els m¨¦s sofisticats hi ha, per exemple, el dels micos de Campbell. S¨®n capa?os de concretar quin perill els aguaita canviant el sufix de la seva crida d'alerta. Per¨°, si s'elimina aquest sufix, l'alarma roman, ¨¦s a dir, conserva el seu significat b¨¤sic.

Hi ha un ocell que, no obstant aix¨°, utilitza la mateixa forma de la parla humana. Es tracta del Pomatostomus ruficeps. Propi de les zones ¨¤rides del sud-est australi¨¤, aquest ocell comparteix amb els humans el seu car¨¤cter gregari. Viu en grups d'uns 20 exemplars, tots dormen al mateix niu. En cas de perill s'amaguen junts o marxen volant en grup. Quan crien, els?Pomatostomus ruficeps s'ajuden els uns als altres en l'alimentaci¨® dels pollets. Aquesta rellev¨¤ncia social podria explicar la seva incre?ble capacitat per parlar.

El Pomatostomus ruficeps ¨¦s capa? de fer, almenys, 15 vocalitzacions diferents el significat de les quals dep¨¨n del context

"Encara que estudis anteriors indiquen que alguns animals, en particular ocells, s¨®n capa?os d'encadenar una s¨¨rie de sons diferents com a part d'un cant complex, aquestes can?ons generalment no tenen cap significat espec¨ªfic i, si es canvia la disposici¨® dels sons de la can?¨®, no sembla alterar el conjunt del missatge", diu en una nota la bi¨°loga de la Universitat de Zuric i coautora de l'estudi, Sabrina Engesser. "A difer¨¨ncia de la majoria dels ocells cantaires, el?Pomatostomus ruficeps no canta. En comptes d'aix¨°, el seu ampli repertori vocal es caracteritza per crides ¨²niques formades per sons diferents des d'un punt de vista ac¨²stic", afegeix. ?s el m¨¦s proper als fonemes que es pot trobar entre els animals.

Durant una d¨¨cada, diversos dels autors de la investigaci¨®, publicada a PLoS Biology, han estudiat el cant de diferents grups de?Pomatostomus ruficeps gravant els seus sons i relacionant-los amb aspectes de la seva conducta. Han trobat almenys 15 vocalitzacions diferents dependents del context. Per¨° el m¨¦s interessant va ser que alguns d'aquests sons s'assemblaven entre ells, encara que assenyalaven comportaments diferents.

Per confirmar aquella impressi¨®, van capturar 16 exemplars de set grups diferents. Fent servir eines de l'ac¨²stica, van poder a?llar diversos sons b¨¤sics. Se'ls pot equiparar al fonema de parla humana perqu¨¨, en reproduir-los de forma a?llada, no provocaven cap reacci¨® en els ocells, aix¨ª que no tenien significat.

No va passar el mateix en combinar dos dels sons, que podem anomenar A i B. En estat natural, els bi¨°legs havien sentit que el?Pomatostomus ruficeps produeix la seq¨¹¨¨ncia AB mentre vola, com una crida al vol. No obstant aix¨°, mentre estan al niu alimentant els pollets, recombinen la seq¨¹¨¨ncia en la forma BAB. Van col¡¤locar els ocells en compartiments?on hi havia una branca, menjar i un niu recent i els van disposar separats, per parelles o trios. A tots, els van reproduir tres tipus de sons compostos d'A i B: seq¨¹¨¨ncies d'AB i BAB gravades en el seu entorn natural, d'altres iguals per¨° compostos pels investigadors a for?a dels dos sons b¨¤sics i, les terceres, recombinant A i B de manera artificial en altres formes com BA o ABA.

Els humans semblaven els ¨²nics capa?os de crear significat a partir de sons (fonemes) que no en tenien

Cap dels ocells li va trobar sentit a les combinacions artificials que no fossin AB i BAB. No obstant aix¨°, la pr¨¤ctica totalitat van respondre a aquests sons compostos, ja fossin els naturals o els recreats pels investigadors. Aix¨ª, tant davant del so AB natural com l'artificial, els?Pomatostomus ruficeps miraven cap a l'exterior de la caixa, com si esperessin l'arribada d'algun cong¨¨nere i tendien a marxar volant. En sentir la combinaci¨® BAB, els ocells tendien a girar el cap cap al niu.

"?s la primera vegada, a part dels humans, que s'observa la capacitat de generar significat?nou a partir de la reordenaci¨® d'elements sense significat", afirma el bi¨°leg i coautor de l'estudi, Simon Townsend. Els investigadors creuen que, com passa amb els humans, per a aquests ocells resulta m¨¦s efectiu recombinar sons per obtenir un nou significat que no pas aconseguir articular-ne un de nou.

Malgrat que encara caldria estudiar m¨¦s la comunicaci¨® d'aquests ocells, buscant altres vocalitzacions, per Townsend, els?Pomatostomus ruficeps poden donar pistes sobre l'aparici¨® de la parla humana: "Encara que aquesta esp¨¨cie d'estructura en fonemes ¨¦s molt simple, podria ajudar a comprendre com va evolucionar l'habilitat de generar nou significat en els humans. Pot ser que quan va comen?ar aquesta estructuraci¨® en fonemes en els nostres ancestres, ho fes d'aquesta manera".