Pr¨°rroga impossible

El Dia D de Gr¨¨cia es va resumir dilluns. Ahir a la mitjanit va finalitzar la data l¨ªmit per pagar a l'FMI d'un deute de 1.600 milions d'euros, en part ja ajornat, sense que Atenes els ingress¨¦s a la caixa. I tamb¨¦ la vig¨¨ncia de la pr¨°rroga del segon rescat atorgat per l'eurozona, concedida fa quatre mesos, el 20 de febrer.

Per¨° el perfil (sembla que) definitiu dels dos fets va prendre forma ahir: no hi haur¨¤ soluci¨®, ni tan sols sortida, a l'embolic abans de diumenge, despr¨¦s d'un refer¨¨ndum que dista de ser benefici¨®s per a la cohesi¨® dels grecs (veurem si per al Govern) i per a la dels europeus.

D'una banda, l'FMI, la instituci¨® de la troica que s'ha mostrat m¨¦s dura en els ¨²ltims temps, ha demostrat una prud¨¨ncia extrema, en notificar escaridament que Gr¨¨cia havia entrat ¡°en morositat¡± i que la petici¨® d'una nova ampliaci¨® del termini es cursaria a la c¨²pula de la instituci¨® en el moment oport¨². La prud¨¨ncia ¨¦s convenient, perqu¨¨ evita excitar m¨¦s els ¨¤nims ja encesos en la polaritzada societat grega. La polaritzaci¨® ¨¦s una clau que s'ha de retenir: ni les ¨²ltimes manifestacions, ni les votacions parlament¨¤ries, ni les enquestes anuncien unanimitat.

L'Eurogrup ha estat m¨¦s taxatiu, en declarar caducat el segon rescat i despr¨¦s, en considerar que no hi havia temps per tornar a discutir amb calma altres peticions d'Atenes, que en el millor dels casos requeririen mesos de treball i negociaci¨®: era una pr¨°rroga (una altra) impossible.

L'actitud dels 18 socis d'Atenes sobre la moneda ¨²nica ha estat comprensible, tot i que s'ha trobat a faltar una ductilitat com la que ha dut a terme (complements de l'oferta, di¨¤leg en tot moment) el president de la Comissi¨®, Jean-Claude Juncker. Podria estar disposat a declarar-se en sessi¨® permanent fins a resoldre el litigi, sempre que s'ajorn¨¦s qualsevol refer¨¨ndum fins a arribar a un pacte. O haver abaixat el sufl¨¦ amb altres sortides d'una delicadesa semblant, cosa per a la qual es necessita una mica m¨¦s d'imaginaci¨® i empatia que les que t¨¦ el president actual.

Per¨° s'ent¨¦n l'escassa flexibilitat de l'Eurogrup, atesa l'estranya conducta ¨Cper dir-ho suaument¨C del primer ministre grec, Alexis Tsipras. Primer va simular que acceptava a la desesperada l'oferta europea ¨Camb els afegits de Juncker¨C que havia rebutjat divendres, inclosos sis mesos de pr¨°rroga del segon rescat. Immediatament va demanar un tercer rescat, en qu¨¨ no particip¨¦s l'FMI.

I abans de rebre l'¨²ltima resposta d'ahir, ja va utilitzar el primer recel dels socis per carregar-hi en contra i emmagatzemar la p¨®lvora de l'enfrontament per al refer¨¨ndum. Sens dubte, s'infereix que era una mera maniobra electoral: aparentar esperit pactista per culpar els ve?ns i conv¨¨ncer aix¨ª del no els indecisos.

Aquests jocs de sal¨® deixen veure un entusiasme esc¨¤s?pels temps, maneres i procediments (incloses les votacions dels altres Parlaments, que tamb¨¦ existeixen) de les altres democr¨¤cies europees: els rescats els competeixen, perqu¨¨ afecten els impostos que recapten. I revelen tamb¨¦ un tacticisme fr¨ªvol en el dirigent d'un Estat amb uns ciutadans que amb prou feines poden treure diners dels caixers. ?s molt trist.