La calma en la mirada

Que una autora com Isabel Coixet, amb un cinema tan reconeixible i tan personal, tamb¨¦ tan lloat com discutit, sigui capa? d'acollir una pel¡¤l¨ªcula per enc¨¤rrec i fer-la seva sense voler imposar el seu segell, en un dif¨ªcil equilibri entre l'artesania, la professionalitat i el bon gust, suposa un motiu de celebraci¨®. Aprendiendo a conducir, vehicle al servei dels excel¡¤lents Patricia Clarkson i Ben Kingsley, entronca en aquest sentit amb la tamb¨¦ notable Elegy (2008), m¨¦s transcendent, una altra de les obres de la cineasta catalana amb gui¨® ali¨¨, amb la qual comparteix fins i tot aquella trama tan Philip Roth de l'escriptor ad¨²lter amb les seves alumnes.

Delicada en la posada en escena, marcant sentiments i sensacions, encara que sense subratllar-los, deixant que flueixin les interpretacions, i amb un muntatge ajustad¨ªssim de Thelma Schoonmaker en les boniques transicions entre seq¨¹¨¨ncies, Aprendiendo a conducir apel¡¤la al bon rotllo des d'un gui¨® sense artificis entorn de la uni¨® intercultural, que, sense inventar res, tampoc resulta obvi en el seu desenlla? i aconsegueix el que pret¨¦n: un valu¨®s treball de refinament emocional a for?a de mirades, sensibilitat, llum i calma.