El viatge al l¨ªmit de Joan Benesiu guanya el Premi Llibreter

L'¨²ltima vegada que l'escriptor alacant¨ª Joan Benesiu va venir a Barcelona ho va fer amb un llibre autopublicat sota el bra? a la recerca d'un editor comercial, amb l'¨²nic aval, aix¨° s¨ª, d'un dels grans noms puixants de les lletres catalanes, Manuel Baixauli. Encara no ha passat un any: la seva obra, Els passejants de l¡¯illa de X¨¤tiva, s'ha convertit en Gegants de gel, editat per un segell a l'al?a, Edicions del Periscopi, i surfeja en plena cresta de l'ona de les recomanacions boca-orella de l'any, despr¨¦s de cr¨ªtiques excel¡¤lents que comencen a traduir-se en vendes destacades en aquests temps miserables: quatre edicions i a punt d'arribar als 4.000 exemplars. Ahir va rebre, a m¨¦s, el seu primer reconeixement, el XVI Premi Llibreter de Literatura Catalana, que concedeix el Gremi de Llibreters de Catalunya, sin¨°nim de considerable suport comercial. Reparar a los vivos, de la francesa Maylis de Kerangal (Angle;?Anagrama; en castell¨¤) en la categoria d'Altres Literatures, Salvatge (Libros del Zorro Rojo, catal¨¤ i castell¨¤), d'Emily Hughes, com a millor ¨¤lbum il¡¤lustrat, van completar els reconeixements del sector.

En Benesiu, professor de filosofia d'institut, tot ¨¦s una mica misteri¨®s. D'entrada, el seu nom ¨¦s un pseud¨°nim, el de Josep Mart¨ªnez Sanchis (¡°em temptava la idea d'escriure amb pseud¨°nim de sempre per¨° m¨¦s des que vaig descobrir que hi havia a Val¨¨ncia un periodista amb el qual la gent atribu?a els llibres de l'un a l'altre¡±, argumenta), autor fins ara d'una novel¡¤la (Intercanvi, a Bromera, premi Ciutat de X¨¤tiva) i d'un llibre de relats. Despr¨¦s, si cal fer cas a Baixauli, ¨¦s, com ell, ¡°un insatisfet, un obsessiu, un desequilibrat. Un desequilibrat pac¨ªfic¡±. No ho va demostrar Benesiu-Mart¨ªnez (Beneixama, Alacant, 1971) ahir, si b¨¦ ¨¦s cert que la seva novel¡¤la t¨¦ un punt inquietant: un jove viatja fins a Ushuaia, a la Patag¨°nia (¡°fi del m¨®n, principi de tot¡±, diu la llegenda de la ciutat), allunyant-se potser, en el fons, de si mateix. All¨¤, en un bar, ensopegar¨¤ amb un grup hum¨¤, els integrants del qual aniran desgranant d'una manera o una altra, amb silencis, insinuacions o reflexions, per qu¨¨ nassos han acabat a la fi del m¨®n.

Tal com incidia el jurat, es tracta d'un viatge singular als l¨ªmits personals i geogr¨¤fics per¨° tamb¨¦ als grans temes del m¨®n contemporani en un di¨¤leg poc usual en les lletres catalanes. ¡°Ushuaia em funciona com a met¨¤fora del l¨ªmit, geogr¨¤fic, per¨° tamb¨¦ pol¨ªtic i d'uns personatges que voregen la seva situaci¨® l¨ªmit¡± i que potser tinguin por de descobrir que ¡°a l'altre costat igual no hi ha res¡±, apuntava amb veu baixa l'escriptor.

Sorpr¨¨s, com tamb¨¦ ho est¨¤ el seu mentor amb el ress¨° de la seva pr¨°pia obra, pel gradual per¨° inexorable ¨¨xit que va obtenint ¨C¡°¨¦s curi¨®s perqu¨¨ em busco a mi mateix quan escric: reflecteixo episodis o pensaments m¨¦s personals que grans temes hist¨°rics o coneguts¡±, contrasta¡ª Benesiu justifica el seu escenari als ant¨ªpodes ¡°perqu¨¨ jo tamb¨¦ provinc de la perif¨¨ria: procedeixo de l'¨²ltim territori de parla catalana, vaig fer el batxillerat en castell¨¤ i el catal¨¤ va entrar molt tard en la meva vida¡±, admet. Per¨° es d¨®na tamb¨¦ una decisi¨® per sensaci¨® d'ofec: ¡°Necessitava una mica d'aire, per al meu text: si et centres en el teu territori ¨¦s inevitable referir-se als problemes locals que l'ocupen¡±. Val¨¨ncia i les seves circumst¨¤ncies encara hi ajuden menys. ¡°La literatura catalana a Val¨¨ncia ¨¦s minorit¨¤ria i potser per aix¨° es planteja a la defensiva, i aix¨° llastra una literatura; com a contraposici¨®, els sentiments existencials t'empenyen i tamb¨¦ a la teva obra cap amunt¡±.

Benesiu ¨¦s conscient, i no el preocupa a l'exc¨¦s, que la seva pot considerar-se una literatura d'idees que sol desenvolupar-se en un particular mon¨°leg interior: ¡°Reflexionar sobre la frontera i la identitat tamb¨¦ pot fer-se des de la ficci¨®, es pot arribar a la veritat amb m¨¦s llibertat fins i tot, les idees poden expressar-se aqu¨ª sense la radicalitat filos¨°fica, sempre m¨¦s aspra¡­ No vull que les meves novel¡¤les s'escorin massa cap a la filosofia, per¨° ¨¦s evident que est¨¤ a la base de la meva construcci¨® personal¡±, admet el professor.

Com a home d'idees, doncs, ¨¦s conscient que la situaci¨® sociopol¨ªtica de les dues ¨²ltimes d¨¨cades a Val¨¨ncia ha deixat la seva marca: ¡°La corrupci¨® ha dipositat un sentiment de vergonya entre els mateixos valencians que ha afectat els empresaris per¨° tamb¨¦ els escriptors¡­ Es un llast, s¨ª, per¨° l'¨²ltima paraula sempre la t¨¦ la creativitat per sobre de la pol¨ªtica, que sempre colpeja, ¨¦s clar¡±.

Amb creativitat tamb¨¦ i una ¨¤gil qualitat liter¨¤ria, com avalen els seus set premis obtinguts ja a la seva Fran?a natal, De Kerangal converteix a?Reparar a los vivos la hist¨°ria del trasplantament d'un cor d'un jove de 19 anys al cos de Claire en el que ¨¦s un sentit homenatge a la vida, fil que pot resseguir-se a partir de la fam¨ªlia del donant i de la receptora, de les inquietuds de l'equip m¨¨dic o de la freda tecnologia que ho fa possible tot. ¡°La mort d'una persona propera em va portar a metabolitzar el dolor, a escriure el revers de la mort, com a contrapartida a ella¡±, assegurava ahir l'escriptora francesa (Toulon, 1967), que admetia que la hist¨°ria li ha aportat un altre tipus de p¨²blic: ¡°Fins ara, els qui s'apropaven als meus llibres eren lectors, fins i tot massa intel¡¤lectuals; potser la viol¨¨ncia t¨¤cita que comporta, aquesta energia i el missatge que alguna cosa i alg¨² pot ser salvat sempre hi hagi ajudat¡±, resumeix.

¡°No he vist mai un bosc com el que he dibuixat¡±, admetia, per la seva banda, la hipert¨ªmida il¡¤lustradora d'origen hawai¨¤ de 23 anys Emily Hugues, que amb el que ¨¦s el seu primer llibre, Salvatge, ha obtingut el guard¨® al millor ¨¤lbum il¡¤lustrat, on una nena viu feli? en plena naturalesa tenint com a mestres els ¨®ssos, els ocells o les guineus¡­ fins que un animal molt semblant a ella entra en escena.

Amb els Premis Llibreter el gremi completa el seu cat¨¤leg de reconeixements del curs, que va comen?ar la setmana passada amb la quarta convocat¨°ria del Memorial Pere Rodeja, que va recon¨¨ixer la feina del seu col¡¤lega Joan F¨¤bregues, de La Llar del Llibre de Sabadell, i la de, durant m¨¦s de tres d¨¨cades, la periodista cultural Rosa Maria Pi?ol.