La vella nova pol¨ªtica

Parlen constantment de ¡°canvi d¡¯estil¡±, de ¡°tarann¨¤ renovat¡±, de?foc nou, per¨° en realitat apliquen receptes antigues, f¨®rmules de vuit o nou d¨¨cades enrere, extretes del cant¨® m¨¦s sectari dins del vadem¨¨cum argumental del comunisme. Em refereixo a Podem i a la seva actitud en relaci¨® amb Esquerra Unida, tot i que la paradoxa ¡ªo la ironia¡ª de la hist¨°ria ha volgut que les v¨ªctimes d¡¯avui siguin els hereus dels qui van exercir sense pietat aquell mateix sectarisme durant la d¨¨cada de 1930.

En la hist¨°ria del moviment comunista internacional es coneix com Tercer Per¨ªode (1928-1935) la fase durant la qual, dirigits des de Moscou, els partits membres de la Komintern aplicaven rigorosament la t¨¤ctica de ¡°classe contra classe¡± i titllaven les altres forces obreres de ¡°socialfeixistes¡± o, si escau, ¡°anarcofeixistes¡±. Quan, davant l¡¯ascens del veritable feixisme, veus progressistes de bona fe els reclamaven una entesa amb la socialdemocr¨¤cia ¡ªen oposici¨® a Hitler, per exemple¡ª, les c¨²pules comunistes responien que la seva f¨®rmula era el ¡°front ¨²nic per la base¡±: o sigui, els dirigents socialistes estaven venuts a la burgesia i eren irrecuperables; afiliats i simpatitzants, en canvi, podien incorporar-se en massa als respectius partits comunistes com a militants de base, i van ser rebuts amb els bra?os oberts, encara que en una posici¨® subordinada i sotmetent-se a la pertinent quarantena.

Ara, del ¡°front ¨²nic per la base¡± hem passat a la ¡°unitat popular per baix", que ve a ser la mateixa idea. Podem no descriu els seus rivals d¡¯IU com a ¡°socialtraidors¡± o ¡°socialfeixistes¡± ¡ªaix¨° eren coses de la hiperideologitzaci¨® estalinista¡ª, per¨° els titlla d¡¯¡°aixafaguitarres¡±, d¡¯¡°esquerrans tristois, avorrits, amargats¡±, d¡¯¡°arrogants¡±, una terminologia m¨¦s d¡¯acord amb el llenguatge dels plat¨®s televisius, m¨¦s a l¡¯abast del ¡°poble¡± en general. En qualsevol cas, els de Pablo Iglesias ho han deixat ben clar: res de ¡°pactes pol¨ªtics per dalt¡± entre direccions que hagin de tractar-se d¡¯igual a igual. Hi ha Podem, que posseeix l¡¯estrat¨¨gia justa i encertada per al ¡°canvi¡±, i que acollir¨¤ de gust totes les incorporacions individuals o col¡¤lectives que truquin a la seva porta (¡°confluir amb la societat civil¡±, es denomina avui aquesta figura) sempre que els ne¨°fits acceptin diluir-se en el partit violeta.

Podem no descriu els seus rivals d'IU com a "socialtraidors" o "socialfeixistes", per¨° els titlla d'"aixafaguitarres", d'"esquerrans tristois, avorrits, amargats", d'"arrogants"

Pablo Iglesias i el seu equip, doncs, tenen la q¨¹esti¨® de l¡¯hegemonia i la import¨¤ncia de conquistar el poder institucional al centre de les seves preocupacions, i entenen que la propera fase del desplegament de Podem passa per ocupar tot l¡¯espai a l¡¯esquerra del centreesquerra (valgui l¡¯expressi¨®), i rebaixa Alberto Garz¨®n, Cayo Lara, Paco Frutos i altres rebels al rang de dirigents d¡¯una clofolla buida. Aix¨°, i reduir les flamants alcaldesses Manuela Carmena, Ada Colau o Dolors Sabater ¡ªsi es deixen¡ª a mers exemples locals de la ¡°voluntat transformadora¡± del S¨ª que es pot.

Per qu¨¨, en aquest marc, el tracte aparentment de favor concedit per Podem a Iniciativa? A parer meu ¡ªi torno als anys 1930¡ª pel mateix tipus de raons t¨¤ctiques que van induir el PCE i la Komintern a acaronar el jove PSUC, fins a fer creure a la seva c¨²pula que el partit catal¨¤ seria adm¨¨s com a membre de ple dret de la Internacional Comunista: perqu¨¨ sabien que, sense recon¨¨ixer i fins a afalagar el seu car¨¤cter nacional, el PSUC seria un altre frac¨¤s en una Catalunya llargament refract¨¤ria al marxisme.

Podem sap ¡ªcom ho ha sabut el PSOE, com ho ha patit el PP¡ª que, sense un bon resultat a Catalunya, ¨¦s molt dif¨ªcil guanyar les eleccions generals espanyoles. Per tant, els d¡¯Iglesias estan disposats a fer concessions gestuals, a dissimular moment¨¤niament la seva hegemonia per afavorir una aclimataci¨® millor de la marca violeta a l¡¯¡°ecosistema pol¨ªtic peculiar¡± que ¡ªsegons ells¡ª ¨¦s Catalunya. Per aquest motiu accepten negociar de tu a tu amb grups i personatges als quals, en altres circumst¨¤ncies, qualificarien no sense motiu d¡¯¡°aixafaguitarres¡±, ¡°tristois¡± i fins i tot freakies. O de ¡°casta¡±.

M¨¦s dif¨ªcil d¡¯entendre ¨¦s l'autoinmolaci¨® d¡¯Iniciativa, el sacrifici dels seus l¨ªders Joan Herrera i Dolors Camats (tots dos, de 44 anys), l¡¯eclipsi segurament irreversible de la marca, les contorsions al fet que obliga el pacte amb un Podem que diu no ser d¡¯esquerres... Tot, per esbiaixar la divisi¨® interna entre favorables i contraris a la independ¨¨ncia? I amb quina perspectiva a mitj¨¤ termini? Reconstruir les velles f¨®rmules d¡¯articulaci¨® PCE-PSUC, o PSOE-PSC? Doncs, quin canvi!