Veure¡¯l encara ¨¦s un esdeveniment

Addicte als escenaris, s¨®n poques les places espanyoles que encara no ha visitat Bob Dylan, per¨° en comptades ocasions es deu haver encarat a una audi¨¨ncia com l'acomodada ahir a la nit davant el gran escenari empla?at a les escalinates del palauet reial del Festival Jardins de Pedralbes, a Barcelona. Amb les localitats premium a 350 euros, molts dylanites han optat per viatjar a altres capitals on tamb¨¦ actua. Per edat, ¨¦s natural que qui cantava als seixanta a una revoluci¨® generacional pendent, avui exerceixi de?crooner?amb vestit jaqueta, lluny¨¤ als temps de boh¨¨mia, davant una audi¨¨ncia sense angoixes a final de mes. Rememorant el jove iconoclasta de Like a Rolling Stone, sorpr¨¨n tant luxe.

L'escenari enfosquit, la banda disposada i el cantant present davant el micr¨°fon. Sense guitarra. Arrenca Things Have Changed, suau i aspra alhora, amb aquell rumor de la m¨²sica americana d'arrels escampant-se per una sufocant nit estiuenca, puntuada per les elegants guitarres el¨¨ctriques de Charlie Sexton i Stu Kimball, sostinguda en el baix de Tony Garnier i la bateria de George Receli, entonada per una veu enrogallada i magn¨¨tica. Una veu que sembla haver viscut mil anys, que diu les can?ons a contrap¨¨l, precisa en la seva excentricitat tonal, r¨ªtmica. A continuaci¨®, una irrecognoscible She Belongs to Me, una sentida Workingman¡¯s Blues #2 i els ressons eixelebrats de la Gran Depressi¨® que porta Duquesne Whistle, recordant-nos que com m¨¦s s'acosta el futur, m¨¦s lluny viatja Dylan cap al passat.

La banda ronca densa, punxant quan aix¨ª ho requereix el tema; altres vegades, es desplega subtil, variada en matisos. El repertori el sustenten les seves obres del nou mil¡¤lenni, que han revifat les brases del seu immens talent per assimilar la cultura popular en el¨¤stic?rhythm and blues i balades de vellesa, amb poderoses revisions de Pay in Blood, Forgetful Heart o una descoratjadora?Long and Wasted Years. Picoteja en els cl¨¤ssics, esmicolats i reconstru?ts; Tangled Up in Blue, Simple Twist of Fate o un Blowin¡¯ in the Wind assegut al piano, per capritx m¨¦s que homenatge. I promociona l'¨¤lbum dedicat a Sinatra amb Autumn Leaves.

S¨®n els moments m¨¦s en harmonia amb aquell p¨²blic a les primeres files, que aplaudeix cada nou i transmutat tema com si el reconegu¨¦s. Assisteixen potser sense saber-ho a la genu?na refundaci¨® en temps real d'un ampli espectre de la m¨²sica nord-americana de postguerra. Domina estranyament l'escena, malgrat la seva actitud entre absent i dilecta, una eixuta figura tocada amb barret que, encara arrossegant les voluminoses xarxes d'un pesat patrimoni, es resisteix a la nost¨¤lgia, segueix inventant. Veure'l encara ¨¦s un esdeveniment.