Un correcamins anomenat Bob Dylan

Res de nou al front musical. Cauen les discogr¨¤fiques hist¨°riques, les grans empreses es barallen per l'hipot¨¨tic negoci del temps real, els patrocinadors copen els festivals per¨° hi ha coses que no varien: com sempre, Bob Dylan ¨¦s a la carretera. Aquest mes ofereix sis concerts a Espanya, com a part del seu?Never Ending Tour.

La Gira Interminable no ¨¦s cap broma. Cada any, Dylan ofereix vora cent concerts per tot el m¨®n; ho va fer fins i tot el 1997, quan va estar ¡°a punt de reunir-se amb l'Elvis¡± despr¨¦s de patir una histoplasmosi. Amb 74 anys acabats de fer, continua sent un dels artistes m¨¦s treballadors del m¨®n del rock. I cal assenyalar que, a difer¨¨ncia de tants altres veterans, no ho fa emp¨¨s per necessitats econ¨°miques. Amb el seu impressionant cat¨¤leg de can?ons i discos, Bob Dylan ingressa anualment milions de d¨°lars en royalties i drets d'autor, prou per garantir el benestar de l'artista, dels seus sis fills i de les seg¨¹ents generacions.

Aix¨ª que no esmentin la cobd¨ªcia com a motivaci¨®. Entre par¨¨ntesis, aix¨° ¨¦s perfectament compatible amb el fet que l'actual manager de Dylan, Jeff Rosen, hagi transformat la seva llegenda en una m¨¤quina de generar ingressos, mitjan?ant edicions de material d'arxiu i llic¨¨ncies d'¨²s. A difer¨¨ncia del que passa amb els Beatles, qualsevol pel¡¤l¨ªcula o s¨¨rie televisiva amb pressupost pot accedir a temes cl¨¤ssics de Dylan. Passa el mateix amb la publicitat: fins i tot el mateix cantant est¨¤ disponible per anunciar llenceria o vehicles de motor.

Respecte a la Gira, Bob ho va explicar al seu llibre Cr¨®nicas (Global Rhythm, 2005). Pensava a deixar el directe quan va tenir una revelaci¨® transcendental a Locarno (Su?ssa). Actuava a l'aire lliure amb Tom Petty & the Heartbreakers i es va quedar sense veu: ¡°est¨¤s davant de trenta mil persones que et miren i no surt res. Pensant que no tenia res a perdre i sense prendre cap tipus de precauci¨®, vaig tirar d'un altre tipus de mecanismes per arrencar els ressorts que no funcionaven. Ho vaig fer autom¨¤ticament, a partir del no-res; vaig llan?ar el meu conjur per expulsar el dimoni. Va ser com si un pura sang hagu¨¦s carregat contra la tanca. Tot va tornar al seu lloc i en forma multidimensional. Immediatament, vaig enlairar-me. Pot ser que la gent perceb¨¦s cert canvi d'energia, per¨° aix¨° va ser tot. Era com si m'hagu¨¦s convertit en un altre m¨²sic.¡±

L'enregistrament d'aquell concert (5 d'octubre del 1987) no mostra cap canvi tan dram¨¤tic. Per¨° la veritat ¨¦s que, a partir de llavors, Dylan va contractar una banda fixa que ha anat renovant i l'ha acompanyat fins ara. M¨²sics adaptables que coneixen en profunditat l'obra de Dylan i que cada nit toquen unes vint peces, sense grans variacions. Es tracta, atenci¨®, de can?ons que sonen irrecognoscibles fins que arriba la tornada. Cosa que irrita molts dels seus seguidors, tot i que estem davant un gust adquirit que ha conquistat un p¨²blic que adora les peculiaritats del personatge, incloent-hi la seva veu decreixent.

Dylan fa tot el possible per passar desapercebut. Evita qualsevol tipus de comprom¨ªs institucional: res?de meet and greet amb les autoritats locals; tampoc tracta amb els representants de la seva discogr¨¤fica. La seva pr¨°pia organitzaci¨® s'ocupa de llogar els hotels i buscar els restaurants que pugui requerir.

Entre els professionals de la m¨²sica que han tractat Dylan i que aquest periodista ha pogut entrevistar durant els ¨²ltims anys, domina la idea que l'autor de Like a rolling stone ha trobat la seva vocaci¨® en la vida del m¨²sic ambulant. Al seu pa¨ªs, el comprom¨ªs amb el directe el porta a tocar fins i tot en fires del comtat, casinos, recintes universitaris mig buits. En canvi, fora dels Estats Units, les seves visites tenen consideraci¨® d'esdeveniments culturals i solen registrar bones entrades.

D'altra banda, Dylan fa tot el possible per passar desapercebut. Evita qualsevol tipus de comprom¨ªs institucional: res?de meet and greet amb les autoritats locals; tampoc tracta amb els representants de la seva discogr¨¤fica. La seva pr¨°pia organitzaci¨® s'ocupa de llogar els hotels i buscar els restaurants que pugui requerir. El contacte amb els promotors que el contracten ¨¦s m¨ªnim. Ni tan sols necessita camerino: arriba directament amb el seu assistent en un autob¨²s particular (m¨²sics i t¨¨cnics viatgen a part) fins a la part de darrere de l'escenari i se'n va de la mateixa manera despr¨¦s dels bisos obligats. En el millor dels casos, saluda breument els m¨²sics que li fan de teloners.

La dist¨¤ncia entre una ciutat i una altra est¨¤ estudiada: prefereix no despla?ar-se m¨¦s de 200 milles al dia. Per als viatges europeus, recorre a Beat the Street, empresa d'autobusos austr¨ªaca especialitzada a transportar gent del show business. Ocasionalment, surt de la seva bombolla: a M¨¨xic DF, va visitar un gimn¨¤s de boxa. A Nova Jersey va ser parat per una policia que el va considerar un rodam¨®n sospit¨®s: aparentment, pretenia localitzar la casa on va cr¨¦ixer Bruce Springsteen (es tracta d'una obsessi¨® personal: al Canad¨¢, va visitar la primera llar de Neil Young). En algun moment dels seus bojos anys seixanta, Dylan va decidir convertir-se en un artista impenetrable i vel¡¤le?t¨®s. Ho ha aconseguit.