Pol¨ªtica d¡¯altura

Una conflu¨¨ncia del populisme nacionalista d'extrema esquerra i extrema dreta, unit a la tossuda pol¨ªtica d'austeritat de la troica que ha condu?t els grecs a una situaci¨® desesperada, va produir ahir un resultat que representa un seri¨®s desafiament per al projecte europeu i, encara m¨¦s, una gran amena?a per al futur de Gr¨¨cia.

Europa es troba davant una hora decisiva que pot marcar unes quantes d¨¨cades. Tots els passos que cal fer s¨®n arriscats i compromesos. Per¨° ¨¦s important no deixar que el futur sigui decidit per un grup de demagogs a Atenes i molts altres, a esquerra i a dreta, que voldran sumar-s'hi en els pr¨°xims dies, a diversos pa?sos del continent. Cal una resposta h¨¤bil i ferma al mateix temps. El resultat del refer¨¨ndum exigeix a tots, al Govern d'Alexis Tsipras i a l'eurozona, habilitat, saviesa i altura de mires perqu¨¨ la pol¨ªtica imperi sobre els automatismes i evitar el sobtat ensorrament de l'economia grega i el seu efecte negatiu sobre l'euro.

La mediocritat d'aquesta consulta, per l'estranya pregunta, el curt termini, l'ambient emocional i la gran divisi¨® ciutadana ¨¦s evident. I ¨¦s encara pitjor si es computa ja no l'alegria dels radicals grecs, sin¨® el menyspreable suport del partit nazi Alba Daurada i el repugnant aplaudiment de l'antieuropeisme ultra simbolitzat en el lepenisme: la vict¨°ria t¨¤ctica de Tsipras i els seus plantejaments nacional-populistes suposen una trista jornada per a l'europeisme.

Aix¨° suscita una situaci¨® d'emerg¨¨ncia. Si els dirigents europeus no superen aquest rev¨¦s contra el plantejament com¨², i no intervenen pol¨ªticament de manera excepcional, la seq¨¹¨¨ncia est¨¤ escrita: avui o dem¨¤ els bancs grecs es quedaran sense diners, i d'aqu¨ª a la fallida de l'Estat i a una sortida de facto (fins i tot no formal) de Gr¨¨cia del club de la moneda ¨²nica hi haur¨¤ molt pocs passos.

Aix¨° suposaria l'ensorrament de l'economia grega, per¨° tamb¨¦ q¨¹estionaria la irreversibilitat de l'euro davant els mercats (si en surt un soci, tamb¨¦ en podrien sortir d'altres en el futur) i la credibilitat de la UE per resoldre un problema gens gegantesc. La responsabilitat exigeix evitar aquest escenari. Per a aix¨° es necessita temps, que la situaci¨® financera no regala. La sortida factible menys dolenta seria acordar alguna cosa aix¨ª com una aturada de rellotges ¡ªs'ha fet en altres ocasions greus¡ª, evitant o posposant decisions dram¨¤tiques (l'autom¨¤tic tall de liquiditat) fins a trobar, si fa falta mitjan?ant reunions permanents de les institucions pertinents, una sortida que desencalli el m¨²ltiple embolic?i la polaritzaci¨® dels socis.

Perqu¨¨ l'embolic ¨¦s enorme, econ¨°mic i democr¨¤tic. Cal encaixar la voluntat dels grecs amb la dels altres europeus, que juguen amb l'inconvenient de no haver fet cap refer¨¨ndum, per¨° als quals els seus Governs els representen amb la mateixa legitimitat. ?s una equaci¨® aparentment impossible ¡ªperqu¨¨ les posicions s¨®n diametralment contradict¨°ries¡ª, davant la qual no ¨¦s cap consol lamentar-se per la frivolitat del seu principal causant, el Govern grec. Aix¨ª no es trobaran solucions, i menys, excepcionals.

La hist¨°ria europea est¨¤ plena de refer¨¨ncies ¨²tils, com les solucions trobades per a Irlanda o Dinamarca despr¨¦s de refer¨¨ndums negatius sobre reformes del Tractat de la UE. Per¨° aix¨° ser¨¤ molt m¨¦s dif¨ªcil, perqu¨¨ llavors no hi jugava un component de desafiament a una decisi¨® comuna, sin¨® la negativa a un projecte, a un disseny. Salvar les dignitats dels diferents actors ¨¦s ara un trencaclosques. Nom¨¦s si s'aconsegueix alguna cosa semblant, la UE sortir¨¤ refor?ada d'aquesta lamentable i amena?adora crisi.