¡°Qui me compra una barraca?¡±

Sotm¨¨s a la dictablanda caracter¨ªstica de tot viatge familiar en cotxe, una can?¨® tradicional valenciana recuperada pel folklorista i animador infantil Dani Miquel se m¡¯apareix de sobte amb una nova llum. "Qui me compra una barraca?, | carinyo, morena, | que la tinc a vora mar. | Nom¨¦s li falten les teules, | carinyo, morena, | les parets i el fumeral". Salvades les dist¨¤ncies, bona part dels electes que han estrenat recentment els seus c¨¤rrecs s¡¯han trobat la barraca ¨Cmunicipal o auton¨°mica¡ª en condicions similars: una pura ru?na, sense ni teules, ni parets, ni fumeral. O, dit en altres paraules, sense diners ni cr¨¨dit, per¨° amb deutes i necessitats creixents.

Per molta il¡¤lusi¨® que hi posi el futur comprador o l¡¯actual dirigent pol¨ªtic, es tracta certament d¡¯una descripci¨® ben poc atractiva. Entomar aquesta patata calenta em sembla, d¡¯entrada, un exercici lloable i atrevit a parts iguals. Fer pol¨ªtica no ha estat mai una professi¨® gaire ben vista a casa nostra, i el pas del temps no ha fet m¨¦s que empitjorar aquesta percepci¨®. Fer-ho, a m¨¦s, enmig de la tempesta de merda dels darrers anys i quan la majoria d¡¯institucions voregen la fallida, demana un car¨¤cter especial. Evidentment, sempre hi haur¨¤ excepcions, per¨° crec que la majoria dels regidors i diputats que han assumit el repte d¡¯enfangar-se per tirar endavant el seu municipi i el seu pa¨ªs mereixen ¨Ccom alguns dels seus antecessors¨C reconeixement o, com a m¨ªnim, un expectant per¨ªode de gr¨¤cia.

Potser no compartirem les seves idees, les seves formes o els seus m¨¨todes, per¨° no els ha fet por ¨Cper convicci¨® o per inconsci¨¨ncia¨C mirar de posar ordre en una barraca que ¨¦s de tots. Davant d¡¯aquest exercici de generositat, sobten les cr¨ªtiques virulentes, els estrips d¡¯indignaci¨® o les condemnes apocal¨ªptiques. Sentits des del minut zero, no han tingut temps ni de ser reactius, sin¨® purament preventius. Nom¨¦s ha mancat alg¨² rememorant aquell vergony¨®s i classista "ens han entrat a robar a casa". Perqu¨¨, segurament, aqu¨ª rau l¡¯origen de tot: barraca o no, alguns partits i dirigents havien patrimonialitzat l¡¯alcaldia o la presid¨¨ncia de torn. Potser aquesta s¡¯enfonsava pel llast de la corrupci¨®, la inefici¨¨ncia, la des¨ªdia i el malbaratament, per¨° era la seva barraca.

L¡¯eleg¨¤ncia i el sentit democr¨¤tic no es demostren en la presa de possessi¨®, sin¨® en el trasp¨¤s de la vara. Evidentment, tot canvi provoca incertesa, m¨¦s encara quan est¨¤ en joc una forma de vida o, el que ¨¦s el mateix, un c¨¤rrec, un sou, una cadira. Ja ho va deixar ben establert la doctrina del PRI mexic¨¤: "Viure fora del pressupost ¨¦s viure en l'error". Els cr¨ªtics-indignats-apocal¨ªptics, tan obsedits a conservar les prebendes com al¡¤l¨¨rgics a acceptar culpes, autom¨¤ticament han imputat l¡¯error als altres, a aquells que han canviat l¡¯ordre natural de les coses, on uns manaven i uns altres no. L¡¯error habita sempre en els altres.

Potser tenen part de ra¨®. Segur que els nous no les encerten totes, segur que n¡¯han d¡¯aprendre, segur que alguna cosa es pot aprofitar del passat recent. Encara que avui ja ho hagin oblidat o maldin per fer-ho, aquests mateixos vells tampoc van arribar amb la lli?¨® apresa. A m¨¦s, malgrat la sufici¨¨ncia actual, el seu llegat resulta perfectament descriptible... Per tant, potser la bogeria no ¨¦s provar noves solucions, sin¨®, com assegura l¡¯ap¨°crifa frase d¡¯Albert Einstein, fer el mateix una vegada i una altra, tot esperant resultats diferents.

El temps ja dir¨¤ si aquests canvis resulten positius o, com em deia la meva ¨¤via, acabaran fent companyia, all¨¤ a l¡¯infern, a la resta de fracassades bones intencions. All¨° absurd hauria estat persistir en el present purgatori de pol¨ªtiques obsoletes i maniquees. Pol¨ªtiques, no ho oblidem, gens inn¨°cues. Perqu¨¨ rere cada municipi hipotecat, cada infraestructura innecess¨¤ria, cada servei p¨²blic tancat, cada llista d¡¯espera allargada, cada corruptela permesa, cada aut¨°nom desemparat, hi ha un present de patiment per a persones concretes i una ombra que pesa sobre el futur de la societat en el seu conjunt.

En la meva petita part de m¨®n i a l¡¯espera de m¨¦s concrecions, la simple renovaci¨® de personal ja ha aportat petites agradables transformacions. Canvis menors si els comparem amb els reptes i necessitats plantejats, per¨° d¡¯higiene democr¨¤tica b¨¤sica, com haver foragitat moment¨¤niament de certes institucions l¡¯anticatalanisme i el viure d¡¯esquena entre territoris germans. Les relacions sempre seran dif¨ªcils perqu¨¨, parafrasejant una altra frase ap¨°crifa, atribu?da per igual a Oscar Wilde i George Bernard Shaw, els territoris de parla catalana s¨®n un conjunt de pa?sos separats per una mateixa llengua. Contagiades o no d¡¯aquest canvi ambiental, en el cotxe citat a l¡¯inici, tres nenes mallorquines de pare catal¨¤ canten sense m¨¦s problemes idiom¨¤tics les tonades valencianes de Dani Miquel.