Refugiats, despla?ats

El 2014, cada dia una mitjana de 42.500 persones es van convertir en refugiats, sol¡¤licitants d'asil o en despla?ats interns ¡ªaix¨° ¨¦s quatre vegades m¨¦s que nom¨¦s fa 4 anys. Aquestes persones confien en nosaltres per sobreviure i tenir esperances. Ells recordaran el que fem¡±. Eren les paraules d'Ant¨®nio Guterres, alt comissionat d'ACNUR, en la Declaraci¨® del Dia Mundial del Refugiat, el 20 de juny passat. M¨¦s incisiu que en altres ocasions, lamentava la passivitat i des¨ªdia d'una Europa incapa? de reaccionar amb valentia i generositat davant les onades migrat¨°ries.

La demanda d'asil augmenta cada dia mentre els estats europeus discuteixen i rebutgen miserablement quotes d'acolliment. Refugiats, despla?ats, immigrants, tres categories que designen m¨¦s o menys una mateixa realitat, encara que amb connotacions diferents que compten a l'hora de determinar a qui li correspon i a qui no el dret a l'asil. A m¨¦s de posar de manifest l'obligaci¨® de procurar recer als qui es veuen for?ats a fugir del seu pa¨ªs, a m¨¦s de recon¨¨ixer els errors comesos a l'Iraq, S¨ªria o L¨ªbia pels poders mundials, ¨¦s urgent reconsiderar l'abast d'un dret que, en la realitat actual, queda curt i restrictiu per incloure tots els que van a la recerca d'un pa¨ªs que els aculli.

L'article 14 de la Declaraci¨® dels Drets Humans vincula el dret d'asil a la condici¨® de perseguit: ¡°En cas de persecuci¨®, tota persona t¨¦ dret a buscar asil i a gaudir-ne a qualsevol pa¨ªs¡±. En conseq¨¹¨¨ncia, la Convenci¨® sobre l'Estatut del Refugiat restringeix aquesta condici¨® al fet de ser perseguit per causa de guerra, ideologia, ra?a, sexe o religi¨®. La pobresa i la gana s¨®n circumst¨¤ncies alienes a la consideraci¨® de refugiat. El que la mis¨¨ria produeix s¨®n immigrants, ni tan sols immigrats, ¨¦s a dir, persones la fatalitat de les quals condemna a anar vagant d'un lloc a un altre, sense destinaci¨® fixa, a la recerca d'un pa¨ªs on assentar-se i enfocar el futur amb un m¨ªnim de seguretat i dignitat. Quant als despla?ats per for?a, el 86% troba asil als pa?sos ve?ns, normalment estats empobrits, perqu¨¨ s¨®n els ¨²nics que, en primera inst¨¤ncia, estan disposats a acollir-los. La disponibilitat dels pa?sos rics, per contra, sempre ¨¦s escassa. Valgui l'exemple de Catalunya: per a prop de 800 sol¡¤licituds d'asil, el 2014 hi havia disponibles menys de 30 places d'acolliment. Fa uns dies, arran de l'¨²ltima massacre de l'Estat Isl¨¤mic, els dirigents tunisians recordaven com van ser ells els qui van haver d'acollir els libis que fugien. El mateix va fer S¨ªria amb els iraquians despr¨¦s de la destrucci¨® de l'Iraq a principis de l'¨²ltim decenni.

Les inseguretats econ¨°miques i pol¨ªtiques accentuen el nacionalisme xen¨°fob que tanca fronteres, aixeca tanques i expulsa l'estranger

En un interessant assaig titulat Estados amurallados, soberan¨ªa en declive, Wendy Brown posa en relleu les contradiccions dels estats sobirans tardomoderns que, per causa de la globalitzaci¨® econ¨°mica, ja no dominen ni ordenen perqu¨¨ han perdut el poder per fer-ho, per¨° segueixen sent un ¡°emblema crucial d'identificaci¨® i protecci¨® pol¨ªtica¡±. Ells determinen a qui correspon la ciutadania i les garanties jur¨ªdiques.

Les inseguretats econ¨°miques i pol¨ªtiques accentuen el nacionalisme xen¨°fob que tanca fronteres, aixeca tanques i expulsa l'estranger, a partir de la creen?a?err¨°nia que s¨®n les fronteres obertes les que atreuen els immigrants i que les fortificacions frontereres seran capaces de detenir-los. La contradicci¨® ¨¦s palpable: com menys sobirania de fet hi ha, m¨¦s muralles; com m¨¦s interconnexi¨® i interdepend¨¨ncia, m¨¦s murs i l¨ªmits que separen el que est¨¤ dins i el que est¨¤ fora. Res incita m¨¦s l'egoisme i abstracci¨® dels estats que les penoses imatges de masses d'immigrants que sol¡¤liciten alguna cosa tan elemental com veure reconeguts els seus drets b¨¤sics.

Els mandataris europeus saben que cal actuar en diversos fronts. Cal lluitar per desactivar les m¨¤fies a les quals es lliuren els immigrants per moure's, cal proporcionar m¨¦s ajuda al desenvolupament dels pa?sos d'origen i cal determinar el nombre de persones amb necessitats de protecci¨® internacional que es poden admetre i com han de ser distribu?ts. Les nostres desigualtats internes s¨®n un gran problema, per¨° un problema rid¨ªcul si ens comparem amb aquells que no tenen ni una comunitat a la qual pert¨¤nyer. S¨®n els valors de la modernitat els que estan en joc, aquests que Europa posa per davant quan se sent atacada, per¨° amb els quals mostra molt poca coher¨¨ncia.

Victoria Camps ¨¦s presidenta del Comit¨¨ Catal¨¤ de l'ACNUR