Ni un pas en fals

L'Eurozona i la Uni¨® Europea (UE) han reaccionat al refer¨¨ndum grec contra la seva oferta de manera assenyada. S'han donat un termini per intentar el dif¨ªcil repte de redre?ar les coses i explorar el consens entre posicions molt contradict¨°ries, la grega i la de la resta dels socis, un termini que acaba diumenge que ve.

Tant de bo que n'hi hagi prou, per¨° no hi havia gaire m¨¦s disponible, atesa la catastr¨°fica situaci¨® de liquiditat de la banca grega, sotmesa a un corralito de duresa in¨¨dita al continent. I mentrestant s'han paralitzat les mesures de qualsevol tipus, particularment les del Banc Central Europeu, que en cas contrari hauria d'haver tallat el subministrament de liquiditat d'emerg¨¨ncia, ja que la Rep¨²blica Hel¡¤l¨¨nica no estava sota la protecci¨® d'un pla de rescat.

Tanmateix, el breu ajornament del problema no ¨¦s sin¨°nim d'una soluci¨® f¨¤cil. Perqu¨¨ les actituds pol¨ªtiques dels actors ¨Cun element clau en qualsevol negociaci¨®¨C s'han enrocat. El Govern d'Alexis Tsipras, encara que ha tingut l'habilitat de canviar el seu principal negociador, el ministre d'Hisenda, se sentir¨¤ emp¨¨s a extremar les seves exig¨¨ncies. ?s clar que de cara a l'exterior, perqu¨¨, amb el corralito a coll?tamb¨¦?¨¦s conscient del perill de fallida, segurament la ra¨® per la qual va intentar sumar en l'empenta actual la resta dels partits democr¨¤tics, m¨¦s moderats.

I el conjunt dels socis, perqu¨¨ tornar a la taula quan l'altre actor la va abandonar estant molt a prop de l'acord, i va insultar i va convocar una maniobra mediaticoelectoral directament contra ells ¨¦s un calze amb gust agre. Per¨° l'Europa comunit¨¤ria ¨¦s un sistema democr¨¤tic bastant institucionalitzat, en qu¨¨ ¨¦s decisiu, des de la seva fundaci¨® el 1957, avan?ar cap al futur en comptes de deixar-se subjectar per les querelles del passat (fins i tot de l'immediat). La seva constant hist¨°rica ha estat la determinaci¨® de resoldre els problemes fent un salt cap endavant consensuat quan ja es vorejava el precipici.

El calendari ¨¦s clar: avui s'han de con¨¨ixer les propostes d'Atenes, que despr¨¦s examinar¨¤ el fons de rescat i l'extroica, perqu¨¨ les validi, esmeni o rebutgi l'Eurogrup, a fi que el Consell Europeu (primer de l'¨¤rea euro, despr¨¦s de tota la UE) pogu¨¦s beneir diumenge un (dif¨ªcil) acord.

D'entrada, Gr¨¨cia partir¨¤ dels acords de final del mes passat (els ¨²ltims, millorats entre bastidors) i demanar¨¤ el tercer rescat, al qual al principi es negava, i previsiblement un tractament de la q¨¹esti¨® del deute, cosa que implica forts desemborsaments addicionals de la resta.

A l'Eurogrup no el temptar¨¤ m¨¦s generositat, sin¨® un enduriment de les condicions, per contrarestar el deteriorament de l'economia grega.

Dif¨ªcilment hi haur¨¤ acord, un acord que ¨¦s vital per a Gr¨¨cia i per a tota la UE (m¨¦s quan refermen ja altres turbul¨¨ncies financeres, com les de la Xina), si les dues parts se separen molt del que (gaireb¨¦) es va acordar, potser amb algun suau comprom¨ªs per alleujar (no amb quitances) el deute i augmentar la inversi¨® europea a Gr¨¨cia. Si alg¨² fa un pas en fals i estira massa la corda, es trencar¨¤ de seguida, i acabar¨¤ perjudicant tothom.