L¡¯home que ho aconseguia tot
Un cosmopolita educat, galant sense ser cursi, i culte de deb¨°
Leopoldo Rod¨¦s, catal¨¤ i cosmopolita, l'home amb la millor agenda d'Espanya. Leopoldo feia tantes coses que, al llarg dels anys i de la vida, me l'he anat trobant en teatres, museus, auditoris, consells i sales de reunions. Fins i tot en aquests ¨²ltims anys, en qu¨¨ havia anat delegant algunes de les seves ocupacions empresarials, la seva agenda es continuava ampliant amb noms i m¨¦s noms. No recordo la nostra primera vegada, el moment en qu¨¨ em va ser presentat. Per¨° s¨ª l'¨²ltima. Va ser al Liceu de Barcelona, un lloc pel qual compart¨ªem amors, temors i cr¨ªtiques. Sempre,?noblesse oblige, sense al?ar la veu. Quan li vaig preguntar com estava, em va dir, entre rialles i besamans, ¡°a punt d'entrar a la meva d¨¨cada prodigiosa¡±. I despr¨¦s va afegir: ¡°O no ¨¦s un prodigi complir d'aqu¨ª no res 80 anys i seguir viu, escoltant ¨°pera, amb els fills de casa bona i senyores com vosaltres al meu costat?¡±.
Era Leopoldo Rod¨¦s un barcelon¨ª ben educat, culte de deb¨°, d'aquests que reconeixen una cantata de Bach ja a la primera ¨¤ria; galant sense ser cursi i capa?, segons Joan Antoni Samaranch, amb qui van compartir anys de feina perqu¨¨ Barcelona fos ol¨ªmpica, d'¡°aconseguir-ho tot¡±. Alguns se sorprenen per la quantitat de c¨¤rrecs que acumulava, per¨° ¨¦s que tots volien tenir-lo a prop.
Leopoldo Rod¨¦s era un home curi¨®s i ben informat. Hi vaig coincidir als setanta durant les confer¨¨ncies que organitzava Sebasti¨¢n Auger al Grupo Mundo de Barcelona, quan Espanya constru?a una democr¨¤cia. Passava per all¨¤ Santiago Carrillo, amagat sota una perruca, quan li vaig sentir dir a Leopoldo: ¡°O aquesta democr¨¤cia es fa amb tothom o no es far¨¤ mai¡±. L'hi vaig recordar molts anys despr¨¦s, prenent un caf¨¨ a la Rambla, mentre ell m'ajudava a aconseguir el s¨ª per l'Estatut de Pasqual Maragall. No es recordava de les seves paraules, per¨° em va explicar que havia xerrat moltes vegades amb Carrillo. No compartia ideologia amb el secretari del PCE, evidentment, per¨° s¨ª un sentiment d'orgull per la Transici¨® democr¨¤tica. Per aix¨°, ¨²ltimament li costava entendre el que passava a Catalunya, encara que no deixava de repartir les culpes, massa intel¡¤ligent per carregar-les nom¨¦s a una banda. La divisi¨® entre sobiranistes i espanyolistes comen?ava a cansar-lo. ¡°Et pots?creure que un senyor ha escrit un llibre i m¡¯ha posat a la llista dels espanyolistes? Fan llistes ¡¡±.?
Continuava convidant a casa seva, plena d'art contemporani, els amics de qualsevol temps, lloc i opini¨®, per parlar de pol¨ªtica i de cultura. Mai el vaig sentir parlar de comptes de resultats. A la taula no es parla de diners. Ell havia d'aconseguir mecenes per als museus, com el MACBA, que presidia, per¨° ho feia sense demanar, nom¨¦s sent, a m¨¦s d'amable, imprescindible; Leopoldo Rod¨¦s?tenia?una capacitat?incre?ble?de seduir els rics. Considerava que les arts mereixien tot el suport i s'hi dedicava amb entusiasme. Per aix¨°, potser, es va enfadar tant quan el Govern de Rajoy no va aprovar una bona Llei de Mecenatge. ¡°Ens han condemnat a seguir a la segona lliga de la cultura europea¡±, va dir en un diari.
En l'¨²ltim sopar a qu¨¨ vaig assistir, al seu menjador no hi faltaven flors ni cava ¨C¡°el cava, quan ¨¦s bo, ¨¦s millor que el xampany; per¨° allunyin-se del dolent¡±, defensava¨C ni amics: l'escriptor Eduardo Mendoza, l'actriu Rosa Novell, el director de la Tate Modern, Vicent Todol¨ª, i diversos periodistes de Barcelona i Madrid. Ens passem el sopar discutint, discrepant, intentant entendre. Avui continuo sentint en sordina les rialles de Rosa Novell mentre els dos gossos d'Ainhoa, la dona de l'amfitri¨®, s'obstinaven a mossegar els turmells a Fernando Rod¨¦s, un dels seus cinc fills. Fernando confessava: ¡°Els gossos m'odien¡±. I el seu pare, des dels seus 190 cent¨ªmetres d'altura, propis d'un homenot de Pla, postil¡¤lava amb sorna: ¡°Alguna cosa els deus haver fet¡±. El meu condol a aquesta fam¨ªlia d'empresaris barcelonins amants de la cultura. Que els teus fills, Leopoldo, segueixin construint ponts.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.