TV3 i la seva confraria

En vig¨ªlies de Sant Joan, M¨°nica Terribas va convertir una presumpta entrevista a Artur Mas en un no gaire dissimulat acte de promoci¨® de la seva causa comuna, durant el qual va regalar al seu entrevistat un rosari d'aparents preguntes que eren, de fet, candents v¨ªctors i exhortacions perqu¨¨ segueixi timonejant el proc¨¦s. Tot just feia quatre setmanes que el programa .Cat de TV3 havia convocat cinc destacats l¨ªders de la constel¡¤laci¨® sobiranista per departir, en un¨¤nime privadesa, sobre les perspectives de la seva exclusiva obstinaci¨® davant les eleccions del setembre vinent. Celebrat quatre dies despr¨¦s d'unes municipals transcendents que ni tan sols van ser esmentades, el conclave va acabar sent addu?t davant el consell de redacci¨® de la cadena pel seu cap d'Internacional, Xesco Reverter, com a eloq¨¹ent exemple del ¡°sobredimensionament¡± del proc¨¦s i de l'exc¨¦s d'¡°iconografia independentista¡± que genera.

Sobre el paper, com a m¨ªnim, la ind¨²stria audiovisual ¨¦s capa? de posar-se al servei de la societat democr¨¤tica, fomentant la deliberaci¨® racional i el pluralisme que la sostenen. I, no obstant aix¨°, tant la radiodifusi¨® com la televisi¨® d'aquest pa¨ªs mostren una inclinaci¨® alarmant a servir altres amos: siguin els conglomerats de poder dels quals depenen econ¨°micament i ideol¨°gicament; siguin certes faccions socials que, m¨¦s o menys nombroses, constitueixen nom¨¦s una part de la poblaci¨®, i de la seva heterogene?tat substantiva. Preocupant i fins i tot condemnable quan la practiquen emissores privades com la COPE o RAC1, aquesta servitud cobra una temible capacitat dissociadora i erosiva ¨Cinacceptable des del punt de vista pol¨ªtic, ¨¨tic i normatiu¨C quan les que l'exerceixen s¨®n les r¨¤dios i les televisions p¨²bliques. Amb estils parcialment diferents, aix¨ª ho mostren di¨¤riament les que depenen de la Corporaci¨® de R¨¤dio i Televisi¨® Espanyola (RTVE), controlada per l'hiperimputat i tardofranquista Partit Popular; i tamb¨¦ les regides per la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), condu?da amb exaltat sectarisme per CDC i els seus sat¨¨l¡¤lits, ERC i CUP incloses.

?ntegrament finan?ats per la ciutadania, els mitjans p¨²blics s'haurien de dedicar a comunicar, m¨¦s que a persuadir, i abans de res a elaborar relats i argumentacions alhora fefaents, equ¨¤nimes i complexes, llocs al servei d'una societat civil assenyalada per les difer¨¨ncies ¨Cecon¨°miques i pol¨ªtiques, ideol¨°giques i religioses, ¨¨tiques i identit¨¤ries¨C, i no d'una suposada comunitat homog¨¨nia no nom¨¦s inexistent, sin¨® impossible. A l'hora de la veritat, no obstant aix¨°, es comporten com a aclaparadors dispositius de persuasi¨® units a les faccions i cabiles que els controlen, i el creixement de les quals abonen al mateix temps.

Aquest ab¨²s es produeix di¨¤riament i sense pausa, des de l¡¯esperonador ¡°Desperta, Catalunya!!!¡± del magaz¨ªn matinal de CatR¨¤dio fins als soliloquis que i.cat orquestra

Almenys des de les gestes b¨¨l¡¤liques de Buruaga i Urdaci i l'auge de l'aznarat, el PP ha manipulat deplorablement RTVE per tal d'imposar una noci¨® reaccion¨¤ria i unitarista d'Espanya que, per cert, ha contribu?t a encendre la foguera secessionista i a regar amb gasolina les flames. I a aquest costat del parad¨ªs, els mitjans que administra la Corpo, amb CatR¨¤dio i sobretot TV3 al capdavant, han anat promovent amb un afany met¨°dic l'imaginari col¡¤lectiu que pel que sembla ha convocat la hist¨°ria, aix¨ª com els seus massius i multicolors espectacles.

Aquest ab¨²s es produeix di¨¤riament i sense pausa, des de l'esperonador "Desperta, Catalunya!!!" del magaz¨ªn matinal de CatR¨¤dio fins als soliloquis que i.cat orquestra, passant pels riallers concursos, les sacres concelebracions futboleres, els mapes del temps que retallen els Pa?sos Catalans contra el buit, els polidament esbiaixats informatius, la hilarant encara que escairada comicitat de Pol¨°nia. I es constata arreu. D'entrada, en la insist¨¨ncia obsessiva en El Tema, convertit en enquadrament determinant de la mirada p¨²blica, tant pels esments ¨Ci les omissions¨C que implica, com perqu¨¨ sobre ell gravita gaireb¨¦ tot el que hauria de ser-li ali¨¨. I a m¨¦s, en el reclutament dels tertulians i les fonts informatives; en el caire de les argumentacions i els relats; en el l¨¨xic i la fraseologia amb qu¨¨ s'emparaula aquesta realitat virtual minuciosament constru?da, i, en fi, en els inadvertits impl¨ªcits, els sofismes i les fal¡¤l¨¤cies que comporta una persuasi¨® aix¨ª.

Hi ha talent, sensibilitat i honradesa en molts integrants de TV3 i CatR¨¤dio. Per¨° ja va sent hora que mostrin el pudor i el punt d'honor, la lucidesa i abans de res l'equitat que l'heterog¨¨nia Catalunya exigeix i mereix. Els periodistes no poden ser objectius ni mancar de perspectiva. Per¨° ¨¦s el seu deure respectar el pluralisme i ser equ¨¤nimes.

Albert Chill¨®n ¨¦s professor de la UAB i escriptor.