La pitjor crisi d¡¯Europa

Europa, o sigui la Uni¨® Europea (UE), doblegar¨¤ avui la pitjor crisi de la seva hist¨°ria. Si no es produeix un terratr¨¨mol imprevisible amb epicentre a Gr¨¨cia. Per qu¨¨ ¨¦s la pitjor? Perqu¨¨ ¡°si cau l'euro, Europa cau¡±, com la cancellera Angela Merkel ja va advertir el maig del 2010 davant el Bundestag. La malaltia grega va fer trontollar la moneda ¨²nica. Ara ha estat pitjor, perqu¨¨ la tensi¨® ha durat m¨¦s, perqu¨¨ la contradicci¨® entre les capitals era dr¨¤stica, perqu¨¨ el col¡¤lapse s'ha palpat en el?corralito financer. La Uni¨® s'ha jugat l'exist¨¨ncia. L'eurozona ha estat a punt de rebre el cop m¨¦s dur, l'exclusi¨® (formal o de facto) d'un dels seus socis, que hauria trencat el principi d'irreversibilitat en qu¨¨ se sustenta. Aix¨ª, la credibilitat de l'euro davant els mercats s'hauria esfondrat, perqu¨¨ davant de qualsevol nou envit ning¨² podria al¡¤legar que la sortida d'un altre membre fos impossible.

La caiguda de l'euro hauria implicat la de la UE, perqu¨¨ l'euro no ¨¦s un ornament, un emblema o un capritx de 19 dels 28 Estats membres de la Uni¨®. Tots (amb una excepci¨® i mitja que confirmen la regla, el Regne Unit i Dinamarca) estan cridats a integrar-s'hi. Es van obligar a fer-ho des del Tractat de Maastricht (1992) i aix¨ª ho van confirmar en les seves successives reformes.

La caiguda de l¡¯euro hauria implicat la de la UE, perqu¨¨ l¡¯euro no ¨¦s un ornament¡±

A m¨¦s, la moneda suposa la culminaci¨® del mercat interior. I la soluci¨® final a la desestabilitzaci¨® monet¨¤ria importada des dels ¨²ltims anys seixanta pels vaivens del d¨°lar: primer va ser la ¡°serp monet¨¤ria¡±; despr¨¦s el Sistema Monetari Europeu; i al final, quan tot fallava davant les tempestes, l'euro: aquella moneda irreversible, a la qual s'entra, per¨° de la qual no se surt. Per aix¨° ¨¦s producte d'una necessitat econ¨°mica i encarnaci¨® d'una voluntat pol¨ªtica, d'autonomia monet¨¤ria continental davant l'Imperi.

Jean Monnet va escriure que ¡°els homes no accepten el canvi sin¨® per necessitat¡± i que ¡°no veuen la necessitat sin¨® en la crisi¡±. I les crisis no s¨®n sin¨® els moments en qu¨¨ ¡°el vell no acaba de morir i el nou no acaba de n¨¦ixer¡±, com volia Antonio Gramsci. Caldr¨¤ convenir que la Uni¨® s'ha forjat a for?a de crisis entre els obsolets Estats naci¨® i l'emergent projecte supranacional. I avan?a superant-les¡­ amb l'abisme. Per alguns aix¨° mostra una debilitat cong¨¨nita, l'abs¨¨ncia d'un model global finalista sobre el qual modelar-se. Per altres, prova la seva fortalesa perqu¨¨ li permet adaptar-se mitjan?ant la prova i l'error, el m¨¨tode cient¨ªfic per excel¡¤l¨¨ncia.

Les crisis s¨®n marca i g¨¨nesi de la Uni¨®. De diferents tipus. El m¨¦s suau, de creixement: en cada ampliaci¨® a nous pa?sos (i ja se n'han produ?t cinc des del 1957), va caldre canviar el Tractat per adequar la casa a la fam¨ªlia multiplicada. Operacions d'¨¨xit, s¨ª, resultat de la vis expansiva del club i de l'¨¤mplia demanda d'ingr¨¦s. Per¨° que tamb¨¦ han registrat amargs revessos: rebutjos en refer¨¨ndums, de Maastricht al Tractat Constitucional (Dinamarca, Fran?a, Holanda, Irlanda), que al seu torn van aconsellar readaptacions. Altres crisis s¨®n les generades pels dissensos greus: fins i tot anteriors al Mercat Com¨², com quan Fran?a el 1952-54 va avortar la Comunitat Europea de Defensa; o quan Margaret Thatcher va reclamar el 1979 un tracte pressupostari m¨¦s benefici¨®s al crit d'¡°I want my money back¡±. Un tercer tipus de crisi ha derivat de la disparitat d'enfocaments de pol¨ªtica exterior davant l'entorn m¨¦s immediat (Balcans, Orient Pr¨°xim, Mediterrani, Ucra?na): el pitjor cas va ser la guerra de l'Iraq, que va dividir el 2003 els governs europeus entre falcons i coloms.

Tots ens delectem criticant Europa, de vegades perqu¨¨ ¨¦s m¨¦s barat que criticar el Govern?propi¡±

Per¨° la pitjor ¨¦s la crisi sist¨¨mica. La que afecta el nucli dur de les compet¨¨ncies de la Uni¨® (no ho ¨¦s la pol¨ªtica exterior); la que involucra de forma similar tots els socis; la que posa en suspens l'estabilitat de l'arquitectura pol¨ªtica, jur¨ªdica i institucional comuna. Es va aproximar a aix¨° la crisi de ¡°les cadires buides¡±, quan el general De Gaulle va dictar l'absentisme de Fran?a per una disputa sobre la pol¨ªtica agr¨ªcola comuna, cosa que va paralitzar la Comunitat entre el 1965 i el 1968. Un joc de nens, comparat amb la gran crisi europea provocada el 2009-2010 per la gran recessi¨® desencadenada per l'esclat de Lehman Brothers. L'actual seq¨¹¨¨ncia grega ¨¦s el seu cap¨ªtol m¨¦s ag¨°nic. Tots els cap¨ªtols i totes les crisis s'han superat gr¨¤cies a un doble mecanisme: la consci¨¨ncia del cost d'oportunitat ¨Co sigui, el c¨¤lcul que l'alternativa de ruptura ¨¦s sempre pitjor, perqu¨¨ la uni¨® fa la for?a¨C; i la voluntat de perman¨¨ncia dels ciutadans a la casa comuna. Tots ens delectem criticant Europa, de vegades perqu¨¨ ¨¦s m¨¦s barat que criticar el Govern propi. Per¨° ning¨² se'n vol anar. Els gres, tampoc.