Cullum i Lamar, diversi¨® al Cru?lla

De tot, o de gaireb¨¦ tot. El Festival Cru?lla de Barcelona ¨¦s una mena de farm¨¤cia on hi ha remei per a tots els mals musicals i el pas pels seus cinc escenaris va oferir en la seva primera jornada tot tipus d'ung¨¹ents, pegats i purgues ¨²tils per aixecar l'¨¤nim i incitar a la dansa. Si el ball ha estat tradicionalment una f¨®rmula per espantar mals esperits i alegrar l'¨¤nima, ballar ¨¦s la conducta m¨¦s recurrent del personal que visita el festival, una forma de mostrar la satisfacci¨® davant d'un muntatge de mida humana, nom¨¦s cinc escenaris, que es recorre sense el concurs de demostracions atl¨¨tiques, en el qual les actuacions principals se succeeixen sense solapaments i que art¨ªsticament resumeix la seva l¨ªnia en els termes expressats per una jove quan a mitja tarda entrava al recinte i deia als seus amics: "Aqu¨ª pots trobar de tot tipus de tot". Hores m¨¦s tard, els fets evidenciaven que el comentari havia estat encertat.

En la primera franja hor¨¤ria el regnat va correspondre a l'angl¨¨s Jamie Cullum, un artista pel qual s'ha inventat el terme enterteintment. Cullum fa jazz, per¨° el fa embolicat en cel¡¤lofana pop i l'exposa de manera que tot i que el cor de l'espectacle ¨¦s la m¨²sica, va acompanyada per altres elements no de menys import¨¤ncia com pujar al piano (ja ho va fer a Get your way, la segona can?¨®) i saltar des d'all¨¤, tocar la percussi¨®, regalar bons pl¨¤nols al realitzador cantant a la c¨¤mera, passejar per escena ansi¨®s i velo? i beure cervesa com si form¨¦s part d'una interpretaci¨®, que ho ¨¦s. Aquest ¨¦s Jamie Cullum, un canalla divertit que en saludar l'audi¨¨ncia no va dir nom¨¦s que Barcelona ¨¦s molt bonica, sin¨® que va afegir que estava molt content "de beure'm la vostra cervesa", tota una declaraci¨® d'intencions. A aquella hora, encara de dia, no hi havia una multitud al recinte, per¨° els que van veure el concert van poder gaudir d'un artista que versiona Cole Porter, Love for sale, mentre es tira entre el p¨²blic, s'apropa al pop amb I'm all over it, percudeix sobre el seu piano com si es tract¨¦s d'una bateria i canta, alegre, Please don't stop the music, un tema que agafa altura a mesura que vola.

En un altre escenari, Osibisa, amb gaireb¨¦ tant p¨²blic com m¨²sics a l'escenari, van tapar amb el seu so la m¨²sica de Ferran Palau en un entarimat proper, i una indisposici¨® del baixista dels islandesos Of Monsters And Men, un grup dels pocs amb perfil indie al cartell, va impedir que la banda islandesa ofer¨ªs un concert complet. Amb un baixista d'arranjament van actuar per espai de quaranta minuts, sense escatimar el seu ¨¨xit Little talks, una can?¨® euforitzant que va fer pensar en uns Sanfermines boreals. A aquella hora ja funcionava a preu fet la restauraci¨®, que ara, com la m¨²sica de Jamie Cullum, necessita un embolcall adequat. Es tracta dels food trucks, restaurants m¨°bils que recorden les camionetes que porten els productes frescos d'alimentaci¨® als pobles perduts. ?s clar que les seves germanes festivaleres, entre les quals la m¨¦s desitjada ¨¦s la Citro?n HZ, la de xapa acanalada, o qualsevol altre model restaurat amb no menys de 40 anys d'hist¨°ria, s¨®n molt m¨¦s elegants. Una esperan?a per als m¨¦s vells: abans de claudicar davant la mort, alg¨² pot pintar-los de rosa i reflotar-los per a la moda.

El plat fort de la nit el va posar m¨¦s tard Kendrick Lamar, un recitador nord-americ¨¤ d'alt nivell que va oferir un concert fant¨¤stic, ¨²nic a Espanya, fonamentat en el repertori dels seus dos ¨²ltims discos. Amb una veu amb poc cos per¨° amb una cad¨¨ncia molt sensual i acompanyat per un trio que va donar un to m¨¦s cru als seus temes, Kendrick va obrir amb Money trees i va tocar el cel amb I i King Kunta davant el deliri de, llavors s¨ª, una multitud que es movia com formant part d'una jonquera. ?s cert que temes com Poetic justice van perdre en directe detallisme respecte del disc, va faltar volum en els cors i precisi¨® en els efectes que pauten els canvis del tema, un dels seus actius, per¨° es va tractar d'un cas a?llat. El concert de Kendrick va ser fant¨¤stic malgrat no mantenir el nivell durant tota la seva durada. La tarda havia comen?at amb jazz, trepitjava l'accelerador amb hip-hop i m¨¦s tard va acabar amb formacions menors la finalitat de les quals era el ball. La diversi¨® va regnar al Cru?lla.