Toni Freixa: ¡°Nosaltres podem esperar; el Bar?a, no¡±

M¨¦s enll¨¤ de la que s'autoimposi, Toni Freixa (Barcelona, 46 anys) no t¨¦ cap pressi¨® en la carrera electoral del Bar?a perqu¨¨ no va partir com a favorit sin¨® que ara sorpr¨¨n per les seves propostes, el seu bagatge i el coneixement adquirit en les seves dues etapes com a directiu al club. Es diverteix mentre els altres es tensen. ¡°Em sento alliberat¡±, confessa qui va formar part de les candidatures de Laporta?i despr¨¦s Rosell, sobretot perqu¨¨ se sent m¨¦s c¨°mode sense cotilles, delegant en comptes de ser l'esquena en la qual delegar. Defuig, en qualsevol cas, d'un model presidencialista i presumeix de la seva cultura futbol¨ªstica, on molts, fins i tot quan xutava la pilota, li diuen Don Antonio. El Bar?a ¨¦s la seva passi¨®, diu, i nom¨¦s li falta ¡°fer un passet m¨¦s¡±.

Pregunta. Laporta, Rosell, Bartomeu i Freixa participaven en la candidatura del 2003¡­ Qu¨¨ ha passat perqu¨¨ dividissin d'aquesta manera el seu cam¨ª?

Resposta. Represent¨¤vem un grup nou que no tenia lligams amb l'anterior generaci¨®. I la gent va demanar aquell canvi. Despr¨¦s, van apar¨¨ixer vanitats, gelosia¡­ coses de la condici¨® humana. Ara, encara que en el proc¨¦s de precandidats hi ha hagut bones propostes, la gent no els ha donat tant recorregut perqu¨¨ no demanen un canvi de cicle. Per aix¨° han d'escollir quin perfil volen per dirigir el club¡±.

P. Per¨° hi ha hagut processos judicials i acusacions de tota mena. Per qu¨¨?

R. Perqu¨¨ la junta directiva ha de gestionar amb rigor, responsabilitat i dins de la legalitat dels seus estatuts. Si hagu¨¦ssim fet aix¨°, es reduirien els judicis un 90%. No es pot governar fora de la llei. Segur que si el contracte de Neymar s'hagu¨¦s fet amb rigor, tampoc hauria passat tot el que ha passat.

P. Vost¨¨, en qualsevol cas, s'autodescriu com l'opci¨® de conciliaci¨® per¨° t¨¦ mala relaci¨® amb els altres candidats.

R. Discrepo. No passarem junts l'estiu, per¨° tinc una relaci¨® cordial amb ells i podem asseure'ns en una taula a parlar. Passa que la difer¨¨ncia ¨¦s el model de gesti¨® del club perqu¨¨ un ¨¦s presidencialista i l'altre pren decisions sense consultar amb la junta.

¡°Tinc equidist¨¤ncia tant amb el rosellisme com amb el laportisme¡±

P. Per¨°, en cas de ser president, retiraria l'acci¨® de responsabilitat que hi ha sobre Laporta?

R. Jo vaig ser l'¨²nic que va voler arribar a un acord entre les dues parts. I em vaig trobar la negativa de Laporta i de Sala i Mart¨ªn, tamb¨¦ de la meva junta en ple a m¨¦s d'un empipament per haver-me atrevit a prendre aquella decisi¨®. Ara, entenc que caldria veure qu¨¨ diu el tribunal perqu¨¨ serveixi en el futur i per garantir la independ¨¨ncia econ¨°mica del Bar?a amb directius solvents i responsables. Resolt aix¨°, el nostre comprom¨ªs ¨¦s que l'execuci¨® de la sent¨¨ncia en segona inst¨¤ncia passi per l'assemblea de compromissaris i la nostra junta hi votar¨¤ en contra.

P. Va ser aquesta intervenci¨® la que el va distanciar de Bartomeu?

R. No ho s¨¦.

P. Per¨° no en van parlar?

R. S¨ª, vam tenir una conversa per¨° vaig ser incapa? d'entendre el missatge que va intentar traslladar-me.

P. I ent¨¦n que l'acusin d'avantatgista perqu¨¨ va seguir al club i ara critica la gesti¨® que es va fer?

R. El que dic ara ho deia all¨¤ dins. No me'n vaig anar per vocaci¨® de servei, per la voluntat d'ajudar des de dins, per evitar pol¨¨miques. Al Bar?a feia un paper i em sentia responsable del club, igual que quan defenso un judici. Havia d'actuar de barrera per a possibles atacs que hi haguessin a la junta. Per¨° no tenia l'experi¨¨ncia d'ara i de tot s'apr¨¨n. Crec que es poden dir les coses amb missatge, contingut, sense necessitat de males paraules. He apr¨¨s a expressar-me amb tranquil¡¤litat. Em sento alliberat perqu¨¨ ara em represento a mi mateix. He passat per una etapa que no era gaire agradable i ara gaudeixo molt.

P. Se sent fort?

R. S¨ª. M'envolta un gran equip i per aix¨° sempre he pensat: ¡®Per qu¨¨ no?¡¯. Hem estat els primers a confiar en la nostra candidatura, confiem a guanyar i per a nosaltres no ¨¦s una sorpresa que comencem a agradar. Sab¨ªem que pel nostre contingut arribar¨ªem a la gent. Molta gent ja ens reconeix que som la millor candidatura, b¨¦¡­ s¨ª ¨¦s aix¨ª, per qu¨¨ no podem guanyar? Per¨° volem fer-ho amb el nostre estil, amb contingut.

¡°Es fitxa perqu¨¨ l¡¯estructura esportiva ¨¦s que el t¨¨cnic demana i la junta executa¡±

P. I quin ¨¦s el seu estil?

R. Si parlem d'estil, una candidatura comet faltes, una altra juga al catenaccio i nosaltres fem el jogo bonito [no inclou el joc de l'opci¨® Benedito].

P. Qu¨¨ ha apr¨¨s durant els anys que ha estat al club?

R. Que el president no pot parlar mai malament de ning¨² perqu¨¨ representa la instituci¨® i hem de ser generosos institucionalment.

P. I qu¨¨ t¨¦ vost¨¨ que no tinguin els altres?

R. Tinc l'experi¨¨ncia com Laporta i Bartomeu, un perfil molt futboler que Bartomeu no t¨¦ i una equidist¨¤ncia tant amb el rosellisme com el laportisme. Jo no tinc cap isme. I ¨¦s evident que si no vaig a la candidatura de Bartomeu doncs no s¨®c el seu submar¨ª, com deia Laporta. Garanteixo la pau social i aix¨° ens fa una proposta ¨²nica.

P. Sempre ressalta el seu perfil futboler¡­

R. ?s que estava en una junta en la qual els agradava autoconfessar-se com a ignorants del futbol. He estat un rara avis. Per¨° un directiu ha de saber de molts ¨¤mbits del club, i el futbol ¨¦s molt important.

P. Per¨° si tot s'ha fet tan malament, com ¨¦s possible que es guany¨¦s el triplet?

R. No s'ha fet tot malament. Cal felicitar el t¨¨cnic, els jugadors i el director esportiu que ja no hi ¨¦s. Per¨° el club est¨¤ basat en fitxatges i no sembla que la Masia sigui l'engranatge. No podem basar-nos en la inversi¨® constant, a prioritzar l'scouting a formadors amb vocaci¨® i professionals. ?s com quan ens diuen que si perdem en aquestes eleccions, podrem esperar a les seg¨¹ents eleccions. Nosaltres podem esperar, per¨° el Bar?a, no, perqu¨¨ la Masia ha de tenir una gesti¨® que busqui l'excel¡¤l¨¨ncia.

¡°Estava en una junta en la qual els agradava autoconfessar-se com a ignorants del futbol¡±

P. Per¨° tindria viabilitat econ¨°mica el club amb aquesta aposta?

R. S¨ª, perqu¨¨ si la Masia funciona, no s'hauran de fer tantes inversions sin¨® que es guanyar¨¤ en identificaci¨® amb el club. Aix¨ª potencies la marca i augmentaran els ingressos. El que no pot ser ¨¦s que depenguem dels fitxatges.

P. Passa que despr¨¦s els equips anglesos paguen m¨¦s i molts jugadors del planter se'n van¡­

R. Per aix¨° no ens asseurem a negociar amb representants de menors de 16 anys abans del seu primer contracte com a professional. Si aconseguim deslligar el jugador d'una ¨°ptica comercial i apropar-lo a la de formaci¨®, reduirem les marxes. I no fitxarem tant.

P. Doncs ja s'han incorporat Aleix Vidal i Arda Turan quan en el seu moment la junta es va autoimposar no fer fitxatges durant aquest estiu perqu¨¨ ja s'havien gastat 180 en el curs anterior¡­

R. Aix¨° passa perqu¨¨ l'estructura esportiva d'ara ¨¦s que el t¨¨cnic demana i la junta executa. ?s un model de qui s'autoconfessa que no en sap. I no ens agrada. Volem estar a primera l¨ªnia per assumir les responsabilitats juntament amb l'¨¤rea esportiva.

P. I qu¨¨ es pot fer per revitalitzar les seccions?

R. Cal implantar el model de formaci¨® del futbol, amb entrenadors vocacionals i aconseguir que els equips professionals tinguin jugadors formats a la Masia.