El BCE, l¡¯FMI i la Comissi¨® reclamen retallades ¡°addicionals¡± a Gr¨¨cia

Las institucions anteriorment conegudes com a troica demanen m¨¦s. L'an¨¤lisi de la proposta grega feta per la Comissi¨® Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, a la qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S, considera ¡°la proposta grega una bona base per a la negociaci¨®¡±, tal com han divulgat les tres institucions en les ¨²ltimes hores. Per¨° el document cont¨¦ un to molt cr¨ªtic i diverses c¨¤rregues de profunditat. La fonamental ¨¦s que les institucions reclamen a Gr¨¨cia ¡°mesures addicionals¡± davant la impossibilitat d'aconseguir les metes fiscals pactades per la deterioraci¨® de la situaci¨® econ¨°mica despr¨¦s del corralito. El sistema bancari preocupa enormement la vella troica. ¡°En abs¨¨ncia d'ajuda per part del Mede [el mecanisme de rescat europeu] la banca es col¡¤lapsar¨¤ inevitablement i portar¨¤ cap a una contracci¨® m¨¦s important de l'economia de Gr¨¨cia¡±, prediu l'informe.

La Comissi¨® i el BCE xifren les necessitats financeres en 74.000 milions. L¡¯FMI, en 78.000 milions. Les tres institucions creuen que la proposta del Govern d¡¯Alexis Tsipras s'apropa a les demandes dels creditors: l'impacte de les pujades de l¡¯IVA i la reforma de pensions ser¨¤ del 2,5% del PIB grec (uns 4.500 milions d'euros). Amb aix¨° no n¡¯hi ha prou: ¡°Amb la deterioraci¨® significativa de les condicions macroecon¨°miques i financeres, [la proposta grega] ¨¦s insuficient per aconseguir els objectius fiscals¡±. Les institucions aplaudeixen els progressos en privatitzacions. Tenen dubtes sobre les pujades d'impostos, que poden llastrar el creixement. Es queixen obertament de les insufici¨¨ncies laborals, amb una reforma de la llei d'acomiadaments col¡¤lectius insuficient. I critiquen tamb¨¦ el Govern de Tsipras per les pensions, davant el dictamen que declara inconstitucional la reforma de 2012, per no haver assegurat mesures alternatives. I, finalment, reclamen mesures ¡°significativament m¨¦s dures¡± al sector financer, amb un tractament m¨¦s rigor¨®s dels cr¨¨dits morosos, que assoleixen m¨¦s del 30% dels totals.

Les tres institucions no es queden nom¨¦s en els problemes per a Gr¨¨cia. I afegeixen que sense acord, i amb la banca a la vora de l'abisme, la fallida de Gr¨¨cia t¨¦ ¡°repercussions potencialment serioses sobre diversos pa?sos de l'euro¡±.

El corralito i el control de capitals est¨¤ tenint un efecte desastr¨®s sobre l'economia grega. Les ¨²ltimes previsions de la Comissi¨® Europea parlaven d'un lleuger creixement (del 0,5% del PIB) per aquest any. El tancament dels bancs ha passat una enorme factura a Gr¨¨cia: la nova previsi¨® augura caigudes de fins al 4% del PIB. En particular, en un rang del 2% al 4%.

El document reclama "una reestructuraci¨® molt substanciosa" del deute, b¨¤sicament amb l'ampliaci¨® dels terminis de devoluci¨®, per¨° ¨²nicament despr¨¦s que el Govern grec ha aprovat les reformes m¨¦s importants.

Recapitalitzaci¨® banc¨¤ria

D¡¯aquesta bretxa de finan?ament que t¨¦ Gr¨¨cia, es necessita la quantitat gens negligible de 25.000 milions d'euros per recapitalitzar la banca, molt afectada despr¨¦s de la imposici¨® de controls de capital i d'un corralito fa dues setmanes. Espanya, una economia cinc vegades m¨¦s gran que la grega, va obtenir 40.000 milions d'euros europeus per rescatar els seus bancs.

?s molt probable que per cobrir aquestes necessitats no calgui partir de zero. Hi ha quantitats no desemborsades de l'anterior programa de rescat, que va expirar el 30 de juny sense acord entre Gr¨¨cia i les institucions per completar-lo i prorrogar-lo, i que podrien recuperar-se ara, expliquen fonts comunit¨¤ries. Es tracta de 10.900 milions disponibles per a la recapitalitzaci¨® banc¨¤ria, 3.300 milions procedents dels beneficis que obtenen els bancs centrals quan operen amb deute grec, 1.800 milions de l'¨²ltim tram del rescat no abonat i 16.000 milions pendents de desemborsar de l¡¯FMI.

En tot aquest proc¨¦s ser¨¤ clau l'an¨¤lisi sobre una reestructuraci¨® eventual del deute grec, una de les principals demandes d¡¯Atenes que topa amb l¡¯oposici¨® ferotge d'alguns pa?sos membres. Sch?uble ha tornat a descartar avui que pugui posar-se sobre la taula cap quitaci¨®, tot i que el ministre eslovac, Peter Kazimir (tamb¨¦ dels m¨¦s cr¨ªtics amb Gr¨¨cia), ha adm¨¨s que existeix "un problema enorme amb la sostenibilitat del deute". I el franc¨¨s Sapin ha instat a parlar d'aquest tema "sense tab¨²s".

Els ministres debaten sobre aquest cap¨ªtol perqu¨¨ l'an¨¤lisi sobre la sostenibilitat del deute grec figura entre els documents que han presentat les institucions europees despr¨¦s de la petici¨® de rescat del Govern d¡¯Alexis Tsipras. Per¨° qualsevol decisi¨® sobre aquest tema se supeditar¨¤ al fet que Gr¨¨cia comenci a prendre mesures per redre?ar la seva situaci¨®. No hi haur¨¤ cap discussi¨® decisiva sobre una reestructuraci¨® eventual de deute (assoleix el 177% del PIB grec) fins a la tardor.