Els Estats Units i l¡¯Iran segellen el pacte nuclear

Una era comen?a al Pr¨°xim Orient. L¡¯Iran i sis pot¨¨ncies internacionals han aconseguit aquest dimarts a Viena un acord que limita el programa nuclear irani¨¤ a canvi d'un aixecament de les sancions. A m¨¦s de posar fi a 35 anys d'enfrontament entre Washington i Teheran, l'acord pot reconfigurar els equilibris geopol¨ªtics en una regi¨® sacsejada per la viol¨¨ncia extremista.

El r¨¨gim dels aiatol¡¤l¨¤s preserva la capacitat de produir energia nuclear i es legitima en el concert de les nacions. El president dels EUA, Barack Obama, frena l'acc¨¦s dels iranians a la bomba at¨°mica i guanya la seva aposta internacional m¨¦s arriscada des que el 2009 va arribar a la Casa Blanca. El primer resultat pot ser m¨¦s cooperaci¨® contra els gihadistes de l¡¯Estat Isl¨¤mic.

L'acord, per l¡¯abast regional que t¨¦, ¨¦s equiparable al de Camp David el 1978, que va segellar la pau entre Egipte i Israel. Tamb¨¦ pot comparar-se amb la reconciliaci¨® entre els Estats Units i un altre enemic hist¨°ric, la Xina, en 1972. Com fa amb Cuba, el dem¨°crata Obama ha buscat en la diplom¨¤cia i el multilateralisme la clau per a conflictes enquistats des de la guerra freda.

Washington, que va protegir el xa de P¨¨rsia fins a la revoluci¨® del 1979, va trencar relacions diplom¨¤tiques amb l¡¯Iran despr¨¦s que un grup d'estudiants ocup¨¦s l'ambaixada nord-americana a Teheran. Fins fa pocs anys, l¡¯Iran era pel Govern dels EUA un membre de l¡¯¡°eix del mal¡±. El programa nuclear, revelat a principi de la d¨¨cada passada, va agreujar les tensions. Per l¡¯Iran, els EUA eren el Gran Satan.

A Viena ha passat el que fins fa poc era inimaginable: veure dos enemics no nom¨¦s parlant en la mateixa taula, sin¨® arribant a una posici¨® comuna. Han fet falta gaireb¨¦ dos anys de negociacions, dotzenes de reunions cara a cara entre el secretari d¡¯Estat, John Kerry, i el ministre irani¨¤ d¡¯Exteriors, Javad Zarif, repetits terminis incomplerts i un esfor? final de m¨¦s de dues setmanes en un palauet austrohongar¨¨s de Viena, amb tensions i nervis, crits i amenaces de cops de porta.

Despr¨¦s d'incomplir en tres ocasions el termini autoimposat ¨Cinicialment les converses havien d¡¯acabar-se el 30 de juny¨C els negociadors es van posar d'acord en un text d'unes 100 p¨¤gines: 20 del document b¨¤sic m¨¦s 80 d'annexos. La Uni¨® Europea, primer representada per Javier Solana, despr¨¦s per Catherine Ashton, i a Viena per l'alta representant Federica Mogherini, ha tingut un paper clau en el proc¨¦s.

El resultat m¨¦s immediat de Viena ¨¦s impedir, durant un m¨ªnim de deu anys, l'acc¨¦s de l¡¯Iran a la bomba nuclear. No ¨¦s poc. El que els EUA i l'anomenada comunitat internacional no van aconseguir amb el Pakistan ni Corea del Nord ¨Cevitar per la via diplom¨¤tica que s'unissin al club de nou pa?sos amb la bomba nuclear¨C ho han aconseguit amb l¡¯Iran.

L'acord frena, encara que sigui temporalment, la proliferaci¨® nuclear en una de les regions m¨¦s inestables del planeta. L¡¯ONU s'assegurar¨¤ que els iranians redueixen la seva capacitat per enriquir urani i plutoni ¨Ccombustible necessari per fabricar la bomba¨C mitjan?ant un r¨¨gim d'inspeccions intensiu. L¡¯Iran aconsegueix desprendre's de les sancions m¨¦s important que cap pa¨ªs suporta actualment, sancions que l¡¯havien a?llat internacionalment i que han ofegat la seva economia.

En veure's lliurat de les sancions i havent establert un canal de di¨¤leg al rang m¨¦s alt amb els Estats Units, l¡¯Iran fa un pas per abandonar la seva situaci¨® d¡¯Estat p¨¤ria. Tant el secretari d¡¯Estat, John Kerry, com el seu hom¨°leg irani¨¤, Javad Zarif, han expressat l'esperan?a en qu¨¨ l'acord de Viena ajudi els dos pa?sos a concentrar-se en l'amena?a comuna de l¡¯Estat Isl¨¤mic, els gihadistes sunnites que l'¨²ltim any han conquerit amplis territoris a S¨ªria i l¡¯Iraq.

¡°L'amena?a que afrontem, i parlo en plural perqu¨¨ ning¨² est¨¤ fora de perill, s'encarna en els encaputxats que estan devastant el bressol de la civilitzaci¨®¡±, ha dit Zarif a Viena. ¡°Crec¡±, va dir Kerry al diari Boston Globe, ¡°que aqu¨ª hi ha una oportunitat per galvanitzar la gent cap a un enfocament de sentit com¨²¡±.

La prova decisiva sobre l'¨¨xit o el frac¨¤s de l'acord ser¨¤ si les dues parts compleixen els seus compromisos sobre la reducci¨® del programa nuclear i l'aixecament de les sancions. Els primers obstacles s¨®n pol¨ªtics.

El Congr¨¦s dels EUA, de majoria republicana, t¨¦ 60 dies per revisar el document final i despr¨¦s aprovar-lo o rebutjar-lo. Previsiblement el rebutjar¨¤, per¨° Obama pret¨¦n vetar-lo fent ¨²s de les seves prerrogatives presidencials. El veto ¨¦s irrevocable, tret que els oponents de l'acord recullin dos ter?os de vots.

Obama tamb¨¦ haur¨¤ de persuadir els socis dels EUA al Pr¨°xim Orient. Israel, Ar¨¤bia Saudita i les monarquies sunnites veuen en l¡¯Iran una amena?a existencial i temen que es reforci gr¨¤cies a la seva legitimaci¨® davant els EUA.

Els detractors de l'acord acusen Kerry d'haver acceptat concessions excessives: constaten que l¡¯Iran mantindr¨¤ la seva capacitat per enriquir urani, encara que sigui redu?da, i alerten que, en desprendre's de les sancions, experimentar¨¤ un boom que ampliar¨¤ la seva influ¨¨ncia econ¨°mica i pot¨¨ncia militar.

El respecte dels drets humans i el suport irani¨¤ a grups que els EUA i Israel consideren terroristes amb prou feines han aparegut en les converses del Palau Coburg.

L'acord no significa la plena normalitzaci¨® de les relacions. Els recels persisteixen. Ara com ara ni es planteja, com passa en el cas de Cuba, un restabliment de les relacions diplom¨¤tiques. L¡¯Iran seguir¨¤, com Cuba fins fa unes setmanes, a la llista del Departament d¡¯Estat de pa?sos que patrocinen el terrorisme. Valorar l'abast de l'acord requerir¨¤ mesos i segurament anys. L'acord de Viena se cenyeix a la q¨¹esti¨® nuclear per¨° ¨¦s possible ¡°catalitzar¡±, per usar la paraula de Zarif, un reajustament de les aliances i els equilibris geopol¨ªtics al Pr¨°xim Orient.

Tots s¡¯hi juguen molt. L¡¯Iran, la seva economia i benestar i el seu estatus internacional. Tamb¨¦ la seva identitat. Un pa¨ªs revolucionari? o una pot¨¨ncia regional convencional?

Per al president Obama, l'acord de Viena ¨¦s una d'aquelles decisions que defineixen una presid¨¨ncia; una ruptura amb la pol¨ªtica exterior del seu pa¨ªs. L'alternativa, va dir sempre Obama durant els mesos de negociacions, hauria estat tolerar l¡¯Iran nuclear, o la guerra.