La trituradora no para

Busca la unitat, per¨° desuneix i destrossa tot el que troba al seu pas. La proposta d'Artur Mas per convertir en plebiscit¨¤ries les eleccions del 27-S ha generat tal espiral d'insensateses que amena?a de devorar els seus propis promotors. Des que Mas va subscriure el full de ruta sobiranista amb la independ¨¨ncia com a ¨²nic objectiu, els partits m¨¦s veterans han anat caient un darrere l'altre, amputats per la brutal activitat de la m¨¤quina que han engegat el president i el seu entorn. La primera i m¨¦s notable v¨ªctima va ser el socialisme catal¨¤. Tamb¨¦ va patir Iniciativa per Catalunya. La trituradora va accelerar el seu ritme destructor despr¨¦s que Mas acord¨¦s amb Esquerra Republicana i les entitats sobiranistes convocar eleccions anticipades i convertir-les en un plebiscit que propici¨¦s una declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia. Uni¨® es va trencar en dos i, a continuaci¨®, la veterana i reeixida coalici¨® que responia a les sigles CiU entre Converg¨¨ncia i el mateix partit democratacristi¨¤. Ara, l'efecte destructor arriba als dos principals protagonistes del proc¨¦s, la mateixa CDC i Esquerra Republicana.

Despr¨¦s de fracassar en un primer intent de conc¨®rrer a les eleccions sota el paraigua d'una llista ¨²nica sobiranista i davant l'evid¨¨ncia que les enquestes no li s¨®n gens prop¨ªcies si es presenta amb les sigles de CDC, Mas va voler llan?ar una opa d'¨²ltima hora per neutralitzar qui li disputa l'hegemonia dins del bloc sobiranista. Va proposar a les entitats que han dirigit les mobilitzacions de les diades que confeccionessin una llista ¡°no del president¡±, sin¨® ¡°amb el president¡±. La maniobra ha estat interpretada per ERC, amb ra¨®, com un intent de capitalitzar el moviment sobiranista, i Junqueras, amb la concurr¨¨ncia de la CUP, ha respost a l'envit amb una iniciativa fora de mida: ni del president ni amb el president. Una llista civil sense pol¨ªtics. Que una proposta?com aquesta hagi estat si m¨¦s no plantejada mostra fins a quin punt el sobiranisme est¨¤ en una cru?lla plena d'elements irracionals, en la qual cada nou pas actua com l'abisme atreu els su?cides.

Una cosa ¨¦s eliminar de la candidatura les sigles que, com en el cas de CDC, poden resultar una r¨¨mora perqu¨¨ tenen un passat que en la nova conjuntura pol¨ªtica resta suports, i una altra fer taula rasa i endur-se per davant fins i tot els portaestendards que s¨®n els seus dirigents. Al final, aquest ha estat el germen de la divisi¨® entre les dues forces que aguantaven el tim¨® del sobiranisme. Mas vol una llista civil trufada amb alguns pol¨ªtics ¡ªell mateix, se suposa¡ª, i Junqueras admet fer-se l'harakiri sempre que Mas tamb¨¦ se'l faci.

La divisi¨® arriba a l'anomenada societat civil. ?mnium Cultural vol la llista apol¨ªtica de l'independentisme pur, mentre que l'Assemblea Nacional Catalana prefereix una llista transversal de partits i dirigents civils, o una sola llista amb pol¨ªtics en actiu. El sobiranisme ha adoptat vells tics d'aquella esquerra que entonava c¨¤ntics d'¡°unitat, unitat, unitat¡± just abans de dividir-se. La unitat en pol¨ªtica no es predica, es practica, i aix¨° nom¨¦s ¨¦s possible a partir d'objectius realistes i amb estrat¨¨gies s¨°lides i clares. El contrari ¨¦s nom¨¦s un disbarat.