Aposta molt exigent

El programa per a Gr¨¨cia acordat per l'Eurogrup de primers ministres (ja al caire de l'abisme) ¨¦s molt exigent. Nom¨¦s gr¨¤cies a aix¨° s'ha aconseguit el consens entre tots els socis de la moneda ¨²nica per dispensar en el futur un tercer rescat financer capa? de contribuir a reunir els m¨¦s de 80.000 milions d'euros de finan?ament extern que necessita l'economia grega.

L'acord un¨¤nime era indispensable per evitar la sortida de Gr¨¨cia de l'eurozona, cosa contr¨¤ria a la voluntat dels grecs i que els hauria condemnat a afrontar costos molt m¨¦s durs. I que, al mateix temps, hagu¨¦s erosionat greument la credibilitat de l'euro i de la mateixa UE, la moneda ¨²nica de la qual ¨¦s ariet econ¨°mic i s¨ªmbol pol¨ªtic.

Per aix¨° ¨Cperqu¨¨ els objectius principals s'han aconseguit¨C l'acord ¨¦s fonamentalment positiu. I hauria de donar pas a un estudi m¨¦s a fons de la uni¨® econ¨°mica i monet¨¤ria, ja no en clau defensiva, sin¨® m¨¦s proactiva i propositiva.

Per¨° no s'han d'amagar les p¨¨rdues generades en gaireb¨¦ un semestre de tensi¨® extrema: econ¨°micament, per als grecs, el Govern dels quals ha deixat evaporar les t¨ªmides anotacions de recuperaci¨® heretats. I per a la pol¨ªtica europea, absorbida monotem¨¤ticament per aquest afer, cosa que ha impedit desplegar un millor ritme en els nous projectes d'inversi¨® i de culminaci¨® del mercat interior, que afortunadament ja estan en marxa.

Tamb¨¦ s'haur¨¤ de diluir el cost psicol¨°gic del dur enfrontament registrat: entre els actors pol¨ªtics, per¨° tamb¨¦, encara que m¨¦s soterradament, entre les diferents opinions p¨²bliques. Si l'acord ha de ser un trampol¨ª v¨¤lid de futur i no un s¨ªmbol de totes les desgr¨¤cies, insufici¨¨ncies i animositats registrades aquests mesos, conv¨¦ que aquesta major integraci¨® europea s'acceleri, sobretot en el que genera m¨¦s adhesi¨® i il¡¤lusions: recuperaci¨® econ¨°mica, lluita per l'ocupaci¨®, millora tecnol¨°gica de la competitivitat, cohesi¨® social...

Gr¨¨cia t¨¦ un paper espec¨ªfic i essencial en aix¨°. Per¨° gens f¨¤cil. I no perqu¨¨ els detalls de l'acord final han d'incrementar l'austeritat de les capes socials m¨¦s febles que ja l'han experimentada: les mesures de retallada en la despesa i l'increment en l'ingr¨¦s que ha d'adoptar Atenes s¨®n essencialment equivalents a les que van obtenir (gaireb¨¦) el consens a finals de juny, i que finalment Atenes va trencar unilateralment amb el refer¨¨ndum. Encara que s'hi afegeixi un element nou, el fons de privatitzacions, que actuar¨¤ com a garantia de tot el proc¨¦s.

El m¨¦s ardu no est¨¤ en l'¨¤mbit economicosocial, sin¨® en el pol¨ªtic. En l'augment del control dels socis sobre les accions d'un Govern del qual continuen desconfiant; en la revalidaci¨® de la troica, sota un altre nom; en la continu?tat de la pres¨¨ncia de l'FMI; en la reculada de les mesures preses pel nou Govern contra la voluntat de les institucions; en l'estricta condicionalitat que suposa ajornar qualsevol desemborsament al compliment ¨Cpel Govern i el Parlament grecs¨C de l'acordat. El presumpte ¨¨xit m¨¦s important, l'alleujament del deute, es fia al futur, i en els termes ja acordats el novembre del 2012, excloent els quitaments. Ja estava, doncs, damunt de la taula.

Alexis Tsipras va convocar el refer¨¨ndum pretenent refor?ar la seva posici¨®. El resultat ha estat l'invers. Ha encaixat que el seu programa inicial hagi estat estomacat i esborrat. Al final ha tingut la lucidesa de no condemnar el seu poble a la condici¨® de p¨¤ria mundial (com li aconsellaven alguns gurus oportunistes); ara haur¨¤ d'emprar aquesta lucidesa per conv¨¨ncer els seus conciutadans que, a partir d'ara, pot ser responsable.