1914

Aix¨° de Gr¨¨cia ¨¦s una trama complicada, per¨° que augura un final feli?. I, aqu¨ª, s'ha de reformular el concepte final feli?. Com tots els usuaris de la novel¡¤la negra o la perruqueria xinesa intueixen, la felicitat dels finals consisteix a comprendre moment¨¤niament. Qu¨¨ ¨¦s el que ha perm¨¨s comprendre la crisi grega?

En primer lloc, l'exist¨¨ncia de dos b¨¤ndols enfrontats. I, gr¨¤cies a la gesti¨® grega de la q¨¹esti¨®, la tensi¨® en cadascun d'aquests b¨¤ndols. D'una banda hi hauria una cosa que podr¨ªem anomenar ultraliberalisme, un trasto que es va comen?ar a formular els setanta del segle XX i que va accedir al segle XXI com una cosa incontestable i, fins i tot, imperceptible, una mena de regles del joc, l'¨²nica cosa possible. No t¨¦ res a veure amb el liberalisme del XIX. ?s, literalment, un capitalisme d'Estat. Nom¨¦s pot existir dominant l'Estat, o el seu successor en el temps, anomenat UE.

No necessita, glup, formes ni cultures democr¨¤tiques, si b¨¦ encara no t¨¦ un discurs prec¨ªs per argumentar aix¨°. Potser, aquest ha estat el gran trumfo grec, que ha apostat per una gesti¨® democr¨¤tica de la crisi, cosa que ha posat fi a la paraula de la troica, i amb aix¨° ha possibilitat que l'FMI, el BCE, la Comissi¨® Europea i la RFA verbalitzin difer¨¨ncies que no existien quan vivien a l'interior d'una sola paraula.

Aquest ultraliberalisme agrupa a dins seu esquerres i dretes. De fet, suposa la mort de la socialdemocr¨¤cia, sense diferenciador ¨Ccom, un altre glup, el 1914¨C, com ha quedat clar a la RFA, on l'SPD ha exercit de poli dolent en les ¨²ltimes setmanes. La crisi, per cert, ha perm¨¨s verbalitzar m¨¦s i millor a la RFA, aquesta cultura que, entre tots els traumes col¡¤lectius que disposa en estoc, sembla que est¨¤ m¨¦s i m¨¦s ben obsessionada amb la seva crisi econ¨°mica dels anys vint, abans que amb altres saraus cridaners.

L¡¯aportaci¨® de Syriza sembla una guia democr¨¤tica europea

A l'altre b¨¤ndol se l'hi pot dir, tranquil¡¤lament, democr¨¤tic, la seva paraula fetitxe. Apel¡¤la a una tradici¨®, nascuda al segle XVIII, reformulada el 1945, que es vol ampliar. El bloc neix de l'ajornament momentani d'ideologies cl¨¤ssiques ¨Csocialdemocr¨¤cia, comunisme, socialisme, anarquisme, i la m¨¦s antiga: cap¨C, que semblen que s'uneixen, en un moment dram¨¤tic, sota el sostre Syriza, per defensar una democr¨¤cia nova: pol¨ªtica, social i econ¨°mica. I aqu¨ª, cal destacar que Syriza, m¨¦s que un partit o una coalici¨®, ¨¦s un moviment, sotm¨¨s a tensions, per¨° tamb¨¦ a una certa lubricaci¨® a trav¨¦s d'aquest m¨¤xim com¨² divisor democr¨¤tic.

L'aportaci¨® de Syriza sembla una guia democr¨¤tica europea: no ser un partit a l'¨²s, sin¨® una mica m¨¦s ampli i obert, apostar per f¨®rmules democr¨¤tiques avan?ades, fins i tot m¨¦s enll¨¤ de les institucions, optar per pol¨ªtics no professionals, que poden dimitir si amb aix¨° faciliten objectius. I aconseguir el municipi, aconseguir l'Estat i plantejar el combat democr¨¤tic a la UE, a trav¨¦s d'una cosa que no existia a la UE: la problem¨¤tica, la bel¡¤liger¨¤ncia, la pol¨ªtica. Syriza, aix¨ª doncs, est¨¤ sotmetent a confrontaci¨® democr¨¤tica conceptes anteriorment sotmesos a dogma, com deute, economia, democr¨¤cia, facilitant amb aix¨° la contradicci¨® entre pol¨ªtiques europees i democr¨¤cia, facilitant fer veure que l'austeritat ¨Caquesta l¨°gica que permet a Espanya, per exemple, reclamar de forma ¨¨pica 28.000 milions a Gr¨¨cia i a silenciar que la banca espanyola no retornar¨¤ a l'Estat/el seu soci m¨¦s de 46.000 milions¨C, ¨¦s pol¨ªtica, ¨¦s el projecte ultraliberal.

La crisi grega permet comprendre que aix¨° no ¨¦s una crisi, sin¨® una topada entre la democr¨¤cia i noves formes pol¨ªtiques restrictives. I permet analitzar l'entorn local. Permet veure qui i qu¨¨ ¨¦s ultraliberal i democr¨¤tic per aqu¨ª baix. Hauria d'orientar Podem ¨Csembla ser que Podem n'ha pres bona nota¨C que la cosa no consisteix a fabricar un nou partit, amb poca democr¨¤cia interna, sin¨® a crear trastos nous, confluents, democr¨¤tics. Hauria d'ajudar a prendre posicionaments enfront dels intents de refundaci¨® de CDC, el gran partit ultraliberal local i, per tant, amb una escassa agenda democr¨¤tica, com il¡¤lustren les seves pol¨ªtiques i les seves votacions estructurals al Congr¨¦s i al Parlament. Hauria d'ajudar a veure que les opcions democr¨¤tiques de ruptura, indepes i no indepes?¨Ctotes?dues participen de la nova democr¨¤cia, de la seva intensificaci¨®, de la reivindicaci¨® de drets com l'autodeterminaci¨®¨C, estan m¨¦s a prop entre elles que de les opcions ultraliberals. Ja ho sabeu: embolicar-se en una bandera ¨Cqualsevol; n'hi ha un fotimer¨C, i anar en fila al Somme. O a Atenes.