El 14 de juliol

Tal dia com avui, de 1789, el poble de Par¨ªs va prendre la Bastilla. Fins llavors el poder del rei era absolut, i l'administraven servilment la noblesa i el clergat, una esp¨¨cie de bipartidisme de l'Antic R¨¨gim. Als altres ciutadans, el 90% de la poblaci¨®, els representaven els diputats del tercer estat, que eren pol¨ªticament gaireb¨¦ irrellevants. El 20 de juny els van impedir per la for?a reunir-se per redactar una Constituci¨®. Llavors es van concentrar al local de jeu de paume (una modalitat de front¨®), i quan la Gu¨¤rdia Reial va anar a desallotjar-los s'hi van negar amb una hist¨°rica frase de Mirabeau: ¡°Ens trobem aqu¨ª per la voluntat del poble i nom¨¦s en sortirem per la for?a de les baionetes¡±. I no es van moure. Va ser la hist¨°rica seguda que va obrir l'Edat Contempor¨¤nia.

Va ser el triomf de l'heterod¨°xia. Nom¨¦s vint-i-quatre dies despr¨¦s queia la Bastilla. Mentrestant, el rei creia que no passava res, que era una revolta passatgera, que les utopies heterodoxes eren inviables, que l'¨²nic ordre imaginable, el de sempre, es tornaria a imposar.

La Bastilla era una immensa mola militar al cor de Par¨ªs, que conservava el prestigi sinistre de la seva antiga funci¨® repressora de presoners pol¨ªtics i tortures. Malgrat aix¨°, el 1789 ja nom¨¦s era un arsenal d'armes i municions, objectiu principal dels assaltants. Encara quedaven set presos comuns, que van ser alliberats. Els assaltants eren els sans-coulottes, que avui dir¨ªem esparracats. No vestien com la burgesia i la noblesa, amb cal?a curta (coulottes), casaca i mitges, no portaven perruques, no es parlaven de v¨®s. Informals i alternatius, tutejaven tothom, sense distinci¨® de classes, i portaven pantalons llargs i carmagnole,?una mena de jaqueta curta. Era l'equivalent sociol¨°gic a anar avui sense corbata, en cos de camisa i potser amb cua de cavall. Eren treballadors de la ciutat, que tenien el suport d'una intel¡¤lectualitat il¡¤lustrada i cr¨ªtica, artesans, fusters, sastres, peons, empobrits per una crisi galopant generada per les despeses militars i els dispendis del luxe de la cort.

Sempre s'ha dit que cantaven La marsellesa quan van assaltar la Bastilla, per¨° no ¨¦s possible. Aquella m¨²sica es va compondre tres anys m¨¦s tard. Ho va fer la nit del 25 d'abril de 1792, a Estrasburg, un capit¨¤ del batall¨® Les enfants de la Patrie, de l'ex¨¨rcit del Rin, que esperava l'atac austr¨ªac en aquest lloc fronterer. La r¨¤pida fama de l'himne va arribar a Marsella. Una columna de voluntaris marsellesos el cantava quan van entrar a Par¨ªs per participar en l'assalt a les Tulleries i capturar el rei. El cant de guerra per a l'ex¨¨rcit del Rin havia passat a la hist¨°ria com el cant dels marsellesos. Va ser, per sempre, La marsellesa.

Els representants pol¨ªtics es van alternant com a administradors quotidians d¡¯unes forces que no controlen

No ¨¦s possible trobar equival¨¨ncies entre aquells esdeveniments i les convulsions socials i pol¨ªtiques actuals. Per¨° s¨ª que cal tenir en compte alguns paral¡¤lelismes propis del constant comportament hum¨¤ col¡¤lectiu. Els representants pol¨ªtics es van alternant com a administradors quotidians d'unes forces que no controlen. Per sobre d'ells hi ha un poder absolut inassequible, un rei dif¨²s i ubic, sense fronteres, tropes ni tron, capa? d'assetjar i doblegar pa?sos sencers sense invasions ni trets, amb embargaments, desprove?ments, corralitos i altres armes usur¨¤ries de destrucci¨® massiva.

Per sota d'aquests representants pol¨ªtics, tamb¨¦ avui, hi ha una ebullici¨® social que s'acaba asseient als moderns Jeu de Pome, a la Puerta del Sol, a la pla?a de Catalunya, a la Sintagma. I hi ha una Bastilla global, una mola financera aparentment inexpugnable. Com aquell 14 de juliol, els portaveus servils d'aquell poder absolut tornen a dir que no passa res, que tot tornar¨¤ a mare, a les seves lleis econ¨°miques i financeres de l'austeritat asfixiant. Aqu¨ª ho repeteixen atrinxerats darrere d'unes lleis repressives instaurades, precipitadament, aquest 1 de juliol passat, per augmentar la capacitat sancionadora del Govern, incrementar les penes i disminuir les garanties judicials.

Com en aquelles convulses dates de finals del segle XVIII, tamb¨¦ hi haur¨¤ enormes errors humans, individuals i col¡¤lectius, i flagrants injust¨ªcies. Sorgiran nous l¨ªders, i desapareixeran hist¨°rics protagonistes, perqu¨¨ ¡°la revoluci¨® devora els seus fills¡±, encara que, afortunadament, les guillotines d'avui nom¨¦s s¨®n conceptuals, pol¨ªtiques i medi¨¤tiques. Varufakis en seria un primer exemple. Per¨°, amb les seves utopies, errors i insufici¨¨ncies, els heterodoxos sans-coulottes d'avui tampoc s¨®n una revolta passatgera, i han iniciat una marxa irreversible contra la Bastilla global del segle.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena?ha estat fiscal en cap del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya