La guerra ¨¦s la resposta; la mort, la conclusi¨®

A la sala Barts, totalment plena, es va veure Pla fent de Pla,?Ferm¨ªn Muguruza fent d'ell mateix i Refree, abillat de monjo, interpretant-se com a m¨²sic. I la guerra com a tel¨® de fons, blanc de la ironia, objecte de reflexi¨® i, finalment, guanyadora absoluta d'un espectacle formalment ben resolt, en el qual Pla, molt c¨°mode en el seu paper d'actor i cantant ¨Csi ¨¦s que per ell hi ha alguna difer¨¨ncia entre totes dues comeses¨C exerceix de puntal. Per moments, m¨¦s obra de teatre musicada que no pas concert amb text, encara que a l'obra sonen una bona quantitat de can?ons i la m¨²sica exerceix com a fil conductor i vehicle del text, Guerra ¨¦s un pas m¨¦s enll¨¤ en el pensament de Pla, que ha sabut envoltar-se de dos personatges dispars, per aix¨ª entre els tres orquestrar una faula audiovisual que a grans trets funciona, que suggereix riscos per part del trio protagonista, t¨¦ moments d'impacte indubtable i finalment s'embolica en un llarg final predictible.

Potser el principal encert de Guerra, un espectacle sobre l'opressi¨®, ha estat portar Ferm¨ªn Muguruza, una roca gran¨ªtica de comprom¨ªs pol¨ªtic i pensament alternatiu, per representar el seu propi personatge transvestit en l'¨¤nima d'una ciutat. Ferm¨ªn, arquetip euskaldun de l'activista d'esquerres, s'enfronta aix¨ª a un Pla que exerceix el paper d'un soldat/opressor i al mateix temps el cor d'una guerra que ho acaba devorant tot. Pla, un peix a l'aigua en aquest espectacle, perfecciona?la seva ingenu?tat amb la desimboltura de qui interpreta una can?¨® de dues hores, encarnant el fals sentit com¨² d'una ciutadania que accepta un concert ben¨¨fic patrocinat per marques comercials com una forma raonable de lluitar contra la guerra i aconseguir la llibertat que m¨¦s tard, vidri¨°licament, s'identifica amb un duty-free. En un altre moment impagable, Pla sol¡¤licita a Muguruza que es tranquil¡¤litzi, que perdi la seva vehem¨¨ncia ideol¨°gica, que no s'enervi, que aplaqui la milit¨¤ncia i les consignes per mirar la vida amb els ulls esperan?ats del xai que, ali¨¨ a la seva fi, s'acosta a l'escorxador.

En aquest sentit, Muguruza ¨¦s qui m¨¦s riscos corre a l'obra, ja que surt completament del seu registre no nom¨¦s per exercir en molts instants com a actor, sin¨® perqu¨¨ al llarg de l'espectacle es veu obligat a recitar mel¨°dicament, lluny del seu to euf¨°ric i inflamat, i fins i tot a cantar com un cantant mel¨°dic, sempre lluny del basc. Un altre dels aspectes destacables de Guerra ¨¦s la resoluci¨® escenogr¨¤fica a for?a de projeccions, que si b¨¦ van perdent capacitat de sorpresa al llarg de l'espectacle, funcionen b¨¦ com a entorn perqu¨¨ hi passegin els actors/cantants. Als punts febles de l'obra hi pot constar una m¨²sica no particularment destacable, aix¨ª com un final que tot i la seva sorpresa aparent, lluny de suggerir preguntes, aposta per les respostes. I quan Pla respon ¨¦s menys Pla que quan pregunta, dissimula o insinua, remou menys.