Tres models que funcionen per combatre els desnonaments

El problema dels desnonaments t¨¦ soluci¨®. Els remeis sempre s¨®n ¡°dolents, molt dolents o pitjors¡±, reconeixen els experts, per¨° alguns ajuntaments i comunitats disposen de protocols des de fa mesos que els donen resultats: les persones no van a parar al carrer o marxen per ordre judicial. Gaireb¨¦ tots els sistemes d'¨¨xit tenen en com¨² la mediaci¨® amb els bancs i els acords amb els tribunals. Per¨° no n¡¯hi ha prou. Els nous governants que han posat l'¨¨mfasi en aquest afer saben que hi ha altres detalls que s¨®n fonamentals; sense aquests, els sistemes de protecci¨® a les fam¨ªlies quedaran incomplets o fracassaran a mitj¨¤ termini. Fa falta, a m¨¦s, suport institucional, per¨°, en la seva abs¨¨ncia, alguns municipis han fet servir la valentia. No hi ha gaire per inventar.

Terrassa | Una pugna a Goliat

Molts dels milers de pisos que els bancs han recuperat per impagament d'hipoteca han ocasionat ¡°problemes als Ajuntaments i als ve?ns¡±. ¡°Quan les fam¨ªlies en sortien, el banc tancava la porta amb pany i forrellat i prou. Si hi havia menjar a la nevera, es quedava all¨¤ i la nevera s¡¯omplia de paneroles i la porqueria s'acumulava¡±, diu la socialista Llu?sa Melgares, regidora de Terrassa (Barcelona), una ciutat de 215.000 habitants que afronta entre 12 i 15 desnonaments a la setmana.

Al principi, ¨¦s a dir, el 2011, perqu¨¨ Terrassa ha estat pionera en l'abordatge sistematitzat dels desnonaments, els bancs no estaven per la feina ni pel di¨¤leg. Ara la cosa ¨¦s just al contrari. Va anar aix¨ª. L¡¯Ajuntament va trobar un parell d'articles continguts a la llei catalana pel dret a un habitatge, del 2007. Prohibeix tenir pisos buits m¨¦s de dos anys i obliga a mantenir-los en condicions d'habitabilitat. El 2013 tenien oberts 1.000 expedients de multes de 5.000 a 7.000 euros. Goliat va cedir i ara les entitats prefereixen lliurar els pisos que pagar la sanci¨®. Malgrat aix¨°, Melgares, la regidora d¡¯Habitatge, clama per m¨¦s apartaments. ¡°Els ajuntaments hem perdut la interlocuci¨® amb el banc dolent, ho fa la Generalitat¡±, es queixa.

A Terrassa han arribat a acords amb els tribunals per demorar el desnonament fins que els serveis socials troben una alternativa. Tot aix¨° amb informes de vulnerabilitat de les fam¨ªlies, amb qui es treballa d'una manera integral perqu¨¨ les solucions no siguin nom¨¦s a curt termini. L'alcalde, Jordi Ballart, lamenta el poc suport que han tingut des de les administracions regional i central. ¡°Vam trucar a totes les portes, tamb¨¦ als partits, a la Federaci¨® de Municipis i Prov¨ªncies, i no vam trobar resposta; alguns se¡¯n reien. Ara veuen que funciona; si hi ha voluntat, si no hi ha por, es pot fer¡±. Quan van arribar a les entitats banc¨¤ries les primeres multes, a Ballart el perseguien pel carrer, l¡¯amena?aven amb den¨²ncies per prevaricaci¨®¡­

Centenars d¡¯ajuntaments els han visitat per informar-se del seu protocol antidesnonaments, per¨° molts no s'atreveixen a plantar cara a Goliat.

Castella i Lle¨® | Negociaci¨® d'alt nivell

El president de Castella i Lle¨®, Juan Vicente Herrera (PP), es va reunir el 2012 amb els responsables de bancs i caixes a la regi¨®, cosa que ¨¦s garantia d'efic¨¤cia. Despr¨¦s va arribar a acords amb les entitats locals competents en serveis socials. I va signar un conveni amb el Tribunal Superior de Just¨ªcia de la comunitat. Es posaven aix¨ª els tres pilars b¨¤sics d'un sistema coordinat d'atenci¨® integral, on les administracions local i regional parlen amb una sola veu. El sistema dissenyat a Castella i Lle¨® ha obtingut el reconeixement de la ONU.

Una trucada al 012 connecta alg¨² que t¨¦ problemes d'hipoteca o de lloguer amb la seva oficina de serveis socials m¨¦s propera, on s'efectua una an¨¤lisi completa de la situaci¨® familiar: deutes, malalties, divorcis, desocupaci¨®... i se n'avalua la urg¨¨ncia. Cada cas ¨¦s un m¨®n. Hi ha qui va obrir un bar i no nom¨¦s va deixar en penyora la casa dels seus pares, sin¨® deutes amb els prove?dors de begudes; o el que arriba a un acord amb el banc per ajornar la hipoteca, per¨° necessita la firma de la seva parella, de qui s'ha divorciat de males maneres¡­ O un constructor arru?nat, que quan la Junta va arribar a un acord amb el banc per tancar el seu deute i retornar-li la casa va destrossar l'habitatge i l'acord aconseguit.

En el cas de deutes, l¡¯Administraci¨® negocia quitacions amb els creditors i paga del seu pressupost una ajuda extraordin¨¤ria que no superi 3.000 euros. De vegades financen un any sencer de lloguer mentre s'intenta tornar a aixecar la vida d'una fam¨ªlia buscant una feina. En dos anys i mig s'han iniciat 2.300 negociacions amb els bancs, fruit de les quals s'han obtingut un miler d'acords i s'ha at¨¨s 3.700 fam¨ªlies amb la resoluci¨® de 2.900 situacions.

Castella i Lle¨® prioritza els pagaments i les ajudes combinant-los amb una intervenci¨® a la recerca de feina, per exemple, abans que una daci¨® en pagament, perqu¨¨ considera que no serveix de res que s'acabi el deute si porta implicat un desterrament, ¡°el desarrelament d'haver de refer la vida lluny del barri¡±, diuen. I perqu¨¨ dels casos de desnonaments a Espanya nom¨¦s el 40% s¨®n d'hipoteques, la resta s¨®n de lloguers. Per aix¨°, la seva m¨¤xima ¨¦s que no es confongui la propietat amb la possessi¨® i l¡¯Administraci¨® busca f¨®rmules que permetin a les fam¨ªlies seguir vivint a les cases encara que no siguin seves. ¡°L'acc¨¦s immediat al servei de protecci¨® i la prevenci¨® en s¨®n les claus; evitar que es judicialitzi el proc¨¦s¡±, explica Milagros Marcos, la consellera que ha posat en marxa el sistema. ¡°Destinem 160 milions a protecci¨® familiar¡±, afegeix. ¡°Hi ha una l¨ªnia de suport a les empreses i ONG que faciliten contractes de feina¡±. I un 12% dels casos es van tancar perqu¨¨ la fam¨ªlia va millorar la seva situaci¨®, en una ocasi¨® perqu¨¨ els va tocar la loteria.

Fuenlabrada | Quan s'hi arriba a temps

Fuenlabrada no t¨¦ cap desnonament? ¡°Hi ha situacions que ens arriben molt tard¡±, lamenta Clara Ald¨¢miz, cap dels Serveis Socials de la localitat madrilenya, un altre dels ajuntaments que va agafar el bou per les banyes fa uns anys, quan la crisi es feia m¨¦s forta. Encara que no hi hagi zero desnonaments, una mica del que ning¨², si som sincers, pot presumir, la situaci¨® s¡¯hi acosta bastant. Podem ¡°estar satisfets¡± d¡¯aix¨°, diu l'alcalde, el socialista Manuel Robles. ¡°El servei, transversal, est¨¤ molt ben valorat pels usuaris¡±, afegeix.

Aquest Ajuntament va fer una campanya publicit¨¤ria perqu¨¨ els ve?ns s'apropessin a solucionar el seu problema abans d'arribar al l¨ªmit, per¨° hi ha la vergonya... ¡°Tenim casos d'okupes, que s¨®n il¡¤legals, esclar, per¨° acostuma a ser gent que ja acumula altres desnonaments i que no ens volien explicar el problema precisament perqu¨¨ estaven okupant un pis i sabien que era il¡¤legal. Quan tenim const¨¤ncia del cas de vegades ¨¦s tard¡±.

Ald¨¢miz explica un altre problema tamb¨¦ espin¨®s, quan el desnonament ¨¦s d'un pis d'un particular, que potser viu d'aquesta renda que ara no li paguen. No ¨¦s f¨¤cil per una Administraci¨® abordar aquests casos, per¨° a Fuenlabrada tenen un grup de professionals multidisciplinari que funciona ben coordinat. I que poden dir que a la localitat no hi ha cap desnonament. O gaireb¨¦ cap.