El minotaure i l¡¯epigen¨¨tica catalana

La hist¨°ria ens convocava, encara que no a tots igual. La commemoraci¨® del Tricentenari de la Guerra de Successi¨®, el passat 2014, pr¨¤cticament va invisibilitzar el Centenari de la Mancomunitat. No van mancar els intents per corregir-ho: el simposi impulsat per l¡¯IEC, l¡¯exposici¨® acollida pel Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya, l¡¯especial dedicat pel Quadern d¡¯aquest diari, l¡¯interessant llibre signat per Colomines i Madaula... Els esfor?os, per¨°, no reeixiren i el primer precedent de l¡¯autogovern catal¨¤ des del 1714 no va rebre l¡¯atenci¨® que es mereixia.

Una de les caracter¨ªstiques m¨¦s rellevants de la Mancomunitat ¨¦s la sorprenent unanimitat assolida i la significativa activitat desplegada, malgrat la migradesa dels seus recursos. Tota la historiografia coincideix a lloar la capacitat d¡¯integraci¨® del president Enric Prat de la Riba i les iniciatives engegades, com la xarxa de biblioteques, de tel¨¨fons, etc. Nom¨¦s Nicolau d¡¯Olwer, des de l¡¯exili, llan?ava una lectura, al memorial¨ªstic Caliu, molt menys complaent: ¡°Era un govern i no ho era. Ho era, com si digu¨¦ssim, per a les q¨¹estions de gr¨¤cia, no ho era per a les de just¨ªcia, i sempre podia encarnar la protesta popular enfront de l¡¯altre govern, el que administrava les coses odioses¡±.

Aquesta c¨¤rrega de profunditat de qui va ser ministre d¡¯Economia i governador del Banc d¡¯Espanya durant la Rep¨²blica va ser desenvolupada i teoritzada posteriorment fins a ser convertida en un tret distintiu del poble catal¨¤ per Jaume Vicens Vives. A Not¨ªcia de Catalunya es descriu una inherent incapacitat hist¨°rica per governar ¡°el minotaure¡±. L¡¯Estat es convertia ¡°definitivament en una cosa distant, inassolible¡±. L¡¯Estat eren els altres. L¡¯Estat esdevenia, d¡¯alguna manera, quelcom ali¨¨ a la idiosincr¨¤sia catalana, amb alguns efectes positius com la vitalitat de la societat civil, per¨° amb greus desavantatges en un m¨®n regit pels i des dels estats.

El t¨°pic va fer fortuna i s¡¯arrossega des d¡¯aleshores. Situats ja en el simplisme dels estereotips, la comparaci¨® amb els bascos apareix per reblar l¡¯argument. ¡°Ells s¨ª que en saben. Tenen tots els avantatges de la independ¨¨ncia i cap dels greuges. Ells, tradicionalistes de mena, s¨ª que han fet realitat el revolucionari "no taxation without representation". Sobre el control de la fiscalitat foral, bascos i navarresos s¡¯han dotat d¡¯un aut¨¨ntic sentit d¡¯Estat. Si nosaltres compt¨¦ssim...¡±.

¡°No! Aix¨° s¨®n excuses¡±. La tranquil¡¤la sobretaula es trenca per la vehem¨¨ncia d¡¯un dels comensals. Aconseguida la nostra atenci¨®, el meu amic descabdella, des del seu catalanisme social liberal, l¡¯exabrupte inicial: ¡°?s cert que Catalunya no recapta els seus impostos, per¨° compta amb ressorts tant o m¨¦s rellevants, fora de l¡¯abast foral, i sobre els quals s¡¯hauria pogut edificar un poder real, un sentit d¡¯Estat. Ara ens omplim la boca parlant de futures estructures d¡¯Estat, com si m¨¦s de trenta anys d¡¯autogovern no haguessin existit. Qu¨¨ ¨¦s una cultura tan potent com la catalana sin¨® una estructura d¡¯Estat? Quin sentit t¨¦ buscar noves palanques si, en comptes de rendibilitzar com a ¨¨xits propis els triomfs d¡¯entitats i institucions capdavanteres com La Caixa, el Banc Sabadell, el Bar?a o la ciutat de Barcelona, pretenem avan?ar en contra d¡¯elles? No ens calen noves i il¡¤lus¨°ries estructures d¡¯Estat, sin¨® sentit d¡¯Estat¡±.

Marxo del dinar capcot. Sembla com si el determinisme sobre aquesta incapacitat cong¨¨nita catalana mantingu¨¦s la seva prevalen?a. Intento fer un llistat per contradir la tesi (els mateixos Prat de la Riba i d¡¯Olwer, Tarradellas, Serra, Pujol...), per¨° em temo s¨®n excepcions sense for?a per modificar l¡¯ess¨¨ncia de la maledicci¨®. No hi torno a pensar fins al cap d¡¯uns dies, arran d¡¯una conversa sobre els treballs d¡¯epigen¨¨tica de la meva dona.

L¡¯epigen¨¨tica estudia els factors no gen¨¨tics per¨° heretables que modifiquen l¡¯activitat de l¡¯ADN sense alterar-ne la seq¨¹¨¨ncia. Per exemple, si a un grups de ratolins mascles se¡¯ls fa vincular una olor amb una desc¨¤rrega el¨¨ctrica, els seus descendents poden acabar heretant un comportament que els inciti a fugir d¡¯aquella flaire, malgrat que ja no hi hagi cap perill real. Aquest tipus de llegat, transportat pels espermatozous, explicaria per qu¨¨ una rata t¨¦ tend¨¨ncia a fugir d¡¯una serp de forma instintiva. En altres paraules, l¡¯experi¨¨ncia compartida pels antecessors pot acabar deixant una empremta en els successors. La temptaci¨® per buscar arrels epigen¨¨tiques a les particularitats de la pol¨ªtica catalana ¨¦s molt forta. Barroerament, podr¨ªem aventurar que si alguns s¨®n Estat i d¡¯altres no, seria ¡°per collons¡±.

La broma tindria la seva gr¨¤cia si no fos que ¨¦s precisament testosterona i determinisme all¨° que han sobrat darrerament a la pol¨ªtica catalana. Posats a triar genealogies, potser seria m¨¦s ¨²til rec¨®rrer a la positivista Mancomunitat que a l¡¯¨¨pica austriacista. Per¨°, sens dubte, el m¨¦s ¨²til seria que, sigui com sigui que finalitzi l¡¯actual per¨ªode d¡¯excepcionalitat, comencem a bastir una nova empremta lliure de la repulsi¨® vers l¡¯Estat (sigui el propi o compartit), responsable dels propis actes i prou madura per assumir exemplarment tant la gr¨¤cia com la just¨ªcia.