Un debat sense guanyadors

Ahir es va celebrar el debat amb els candidats a la presid¨¨ncia del Bar?a, el primer i ¨²nic on van coincidir els quatre, ja que Josep Maria Bartomeu ha fugit d'acceptar-ne m¨¦s. Santiago Segurola interpretava a RAC1 l'estrat¨¨gia d'aquest silenci: no parla perqu¨¨ en la seva opini¨® ha fet b¨¦ les coses i els fets parlen per ell. "Com menys parli, menys possibilitat d'error". Aquesta estrat¨¨gia, segons Segurola, no hauria estat la mateixa fa quatre mesos, amb un Bar?a sense t¨ªtols. "Ara se'l q¨¹estiona menys i s¨®n els altres els que han de buscar el debat que Bartomeu no concedeix". Josep Maria Casanovas (Sport, 10 de juliol), com molts altres, ha escrit sobre la t¨¤ctica de Bartomeu. "Ha rebutjat tots els cos a cos que li han ofert", per¨° no podia negar-se al de TV3, ja que "hauria significat assumir el paper de covard". La campanya ha coincidit amb les anades i vingudes pol¨ªtiques del sobiranisme per refer una llista ¨²nica. Per¨°, com recorda Joan Vehils (Sport, 14 juliol), les del Bar?a no s¨®n com les eleccions pol¨ªtiques, encara que hi hagi pol¨ªtica, "nom¨¦s hi ha un guanyador i ¨¦s qui suma m¨¦s vots", la resta ha d'anar-se'n a casa. El patrocini de Qatar, l¡¯Espai Bar?a i l'aprofitament, o no, de la Masia han estat temes recurrents.

La premsa d¡¯avui coincideix a no donar un guanyador del debat, cosa que pot beneficiar Bartomeu. ¡°Bartomeu surt il¡¤l¨¨s del debat¡± (Marca); ¡°Debat nul i oxigen per a Bartomeu¡± (As); ¡°Bartomeu, referent¡± (Mundo Deportivo); ¡°Combat sense vencedor¡± (L¡¯Esportiu); ¡°Un debat que no canvia res¡± (El Mundo); ¡°Tots contra Bartomeu¡± (El Peri¨®dico); ¡°Combat nul¡± (Sport); ¡°Combat intens per¨° nul¡± (La Vanguardia); "Bartomeu surt indemne del debat" (Cadena Ser, El Larguero). Josep Maria Artells (Mundo Deportivo) fa una breu s¨ªntesi: Laporta es va allunyar de les expectatives creades, Freixa va comunicar b¨¦, Bendito va escampar negativitat i Bartomeu va fer una vertigionsa transici¨® defensa-atac. Mois¨¦s Llorens (As) creu que Laporta s'havia de menjar el m¨®n i no va saber (o poder) fer-ho.?"El millor de tot ¨¦s que aix¨° ja s¡¯acaba¡±. ¡°Entreteniment pur per a connaisseurs del tema¡±, comenta Xavier Bosch (Ara), i Sergi P¨¤mies (La Vanguardia) va veure un debat m¨¦s interessant que clarificador amb un Bartomeu que vol matisar les xifres del fitxatge d¡¯Arda Turan, per¨° ho fa amb la mateixa convicci¨® amb qu¨¨ fa anys defensa els 57 milions que va costar Neymar, ¡°es troben a faltar unes rialles enllaunades¡±.

No s¨®n gent normal

En aquestes eleccions, en paraules de Xavier Bosch (Ara, 9 de juliol), els presidenciables s¨®n un spin-off (concepte televisiu que fa refer¨¨ncia a un projecte nascut com a extensi¨® d'un altre anterior) de Laporta. Els quatre candidats del 2015 i els quatre candidats del 2010 (Rosell, Benedito, Ingla i Ferrer) surten del mateix lloc: de la candidatura de Laporta. En dotze anys "¨¦s curi¨®s, estrany i significatiu que ning¨² de fora del grup hagi tingut prou firmes", conclou Bosch, per explicar la seva encertada met¨¤fora. Francesc Escribano (El Peri¨®dico, 7 de juliol), per la seva banda, els agrupa sota una altra ¨°ptica: els candidats no poden ser gent normal. No ho poden ser, escriu, quan han de presentar un aval de 75 milions. Si hi ha alguna cosa evident en aquestes eleccions ¨¦s que "ara com ara, i si les normes no canvien, ¨¦s del tot impossible que un grup de gent normal arribi a la presid¨¨ncia del Bar?a".

Els presidenciables s¨®n un ¡®spin-off¡¯ de Laporta (Xavier Bosch)

Sobre qui guanyar¨¤, Joan Vehils (Sport, 9 de juliol), que no descarta un pacte entre Laporta i Benedito, recorda que l'any 2003 els resultats van contradir el que semblava que passaria (Laporta va guanyar al favorit, Bassat), per¨° ara hi ha una difer¨¨ncia notable: El "Bar?a estava fet un desastre i no es guanyava un t¨ªtol ni per casualitat. Ara, Bartomeu es presenta amb un triplet sota el bra?". Santi Gim¨¦nez, sense fer una predicci¨®, en una entrevista amb Agust¨ª Benedito (As, 12 de juliol) diu que es considera "l'¨²nica alternativa per trencar el bipartidisme (Laporta-Bartomeu)", li falta milit¨¤ncia per¨° ¨¦s l'oasi que cerca el soci quan les coses es posen massa tenses entre els favorits.

Caram i Ballar¨ªn

Els diaris han publicat consideracions de molts colors, fent servir fins i tot instrumental m¨¦s o menys esot¨¨ric. Per exemple, el diari Sport (12 de juliol) ha publicat una an¨¤lisi grafol¨°gica dels candidats. L'expert en aquesta mat¨¨ria veu Bartomeu m¨¦s equilibrat i persistent. A Laporta, ciclot¨ªmic i apassionat. En el cas de Freixa i Benedito els penalitza el fet que la darrera ratlla de la seva firma vagi enrere. Aix¨°, segons aquest expert, evidencia que "el passat els pesa i no els permet acarar el futur amb prou valentia per dirigir un gran col¡¤lectiu cap a metes ambicioses". Tots els candidats, per¨°, han rebut clatellots. Bartomeu per la seva resist¨¨ncia al debat. I Laporta ha estat considerat com "un campi¨® de la desuni¨®", aix¨ª ho veu Joan Poqu¨ª (Mundo Deportivo, 9 de juliol) repassant els pocs companys que segueixen amb ell des que va guanyar el 2003. Joan Maria Batlle (Sport, 13 de juliol), per la seva banda, destacava una figura que no es presenta a les eleccions: Luis Enrique. "?s la for?a de la pilota, el que ho d¨®na i ho treu tot i en aquesta ocasi¨® ha donat al Bar?a el punt de seny perqu¨¨ s'organitzi en torn de la figura d'un l¨ªder, que ¨¦s quan millor ha anat tot, amb Pep, amb Cruyff... O no?" Josep M. Minguella ha recordat, sense esmentar-la, la figura d'un absent, misteriosament desaparegut: Sandro Rosell. "No sabem si encertarem amb la nostra elecci¨® majorit¨¤ria. Hi ha exemples recents que han restat en la m¨¦s pura incomprensi¨®, la gent se'n va, no explica res i desapareix. Que no torni a passar" (Mundo Deportivo, 13 de juliol).

El Bar?a tornar a passar per ser un club comprom¨¨s amb l'Esgl¨¦sia cat¨°lica (Santi Gim¨¦nez)

Una an¨¨cdota que ha donat molt de rendiment period¨ªstic ha estat l'aparici¨® de dues figures religioses a la campanya. Dagoberto Escorcia (La Vanguardia, 9 juliol) recorda que sor Luc¨ªa Caram va intervenir en un acte de Bartomeu per parlar de la sensibilitat social de l'entitat i Josep Maria Ballar¨ªn amb Laporta per plantejar un carnet especial per a socis m¨¦s grans de 70 anys. El periodista, per¨°, creu que guanyar no ¨¦s una q¨¹esti¨® "de qui resa m¨¦s". Santi Gim¨¦nez (As, 8 de juliol) tamb¨¦ hi va ficar cullerada: Semblava que portar les copes a la bas¨ªlica de la Merc¨¨, escriu, i donar les gr¨¤cies pels triomfs amb peregrinacions a Montserrat era cosa del passat, per¨° resulta "que el futur del Bar?a tornar a passar per ser un club comprom¨¨s amb l'Esgl¨¦sia cat¨°lica", sembla com si les eleccions es fessin dissabte per poder anar a missa diumenge. N¨²ria Rib¨® (El Mundo, 13 de juliol) mostra la seva perplexitat perqu¨¨ l'Esgl¨¦sia "sigui un fil¨® per a aquells que pretenen el poder" i es pregunta com argumentar¨¤ sor Luc¨ªa Caram el patrocini d'un pa¨ªs isl¨¤mic que no reconeix els drets de les dones, les minories i els homosexuals.

Disputa econ¨°mica

Per¨° una de les baralles m¨¦s crues ¨¦s la que han tingut a l'Ara, Xavier Sala-i-Mart¨ªn, extresorer amb Laporta, amb Susana Monje, exdirectiva membre de la candidatura de Bartomeu. Sala-i-Mart¨ªn, basant-se en un informe de Football Money League de Deloitte, va mostrar la seva sorpresa perqu¨¨ el Bar?a no sigui el l¨ªder mundial en ingressos, sin¨® el Reial Madrid. L'economista es pregunta "?Com pot dir, doncs, Bartomeu que la seva gesti¨® econ¨°mica ¨¦s impecable quan l¡¯informe internacional de Deloitte diu que els ingressos del Bar?a han caigut un 1% des del 2011-2012 mentre que els ingressos del Manchester (que fa temps que no guanya cap t¨ªtol) han augmentat un 40%? (¡­) La resposta ¨¦s senzilla: la junta ha aplicat el mateix tipus de prestidigitaci¨® comptable que ja va aplicar quan va reformular els comptes i li va encolomar 70 milions de p¨¨rdues a Laporta. Pura m¨¤gia. Pur engany comptable". La cr¨ªtica, per¨°, no s'acaba aqu¨ª: La suposada ¡°bona gesti¨®¡±, doncs, ha consistit, b¨¤sicament, a ¡°prostituir¡± la samarreta del Bar?a. Per a aix¨° no calia anar a Esade!".

Baralla entre Sala-i-Mart¨ªn i Monje sobre l¡¯economia del club

Monje, en la seva resposta, l'acusa de sumar pomes amb peres. L¡¯error? Doncs comptar 50 milions d¡¯euros de menys al Bar?a. "El nostre club aplica un criteri comptable pel qual hi ha partides en qu¨¨ nom¨¦s es reconeix com a ingr¨¦s el benefici (ingr¨¦s net) que genera una activitat, i no l¡¯ingr¨¦s brut (sense descomptar les despeses), com fan altres clubs. (...) Aquestes partides, per sumar-les correctament, s¡¯haurien d¡¯incrementar, i cito nom¨¦s les principals, en almenys 50 milions d¡¯euros¡±. Els n¨²meros de Monje s¨®n molt diferents dels de Sala-i-Mart¨ªn. ¡°Avui dia el Bar?a ja ¨¦s el n¨²mero 1 en ingressos per primera vegada a la hist¨°ria". I acut a una altra font internacional: "El r¨¤nquing de la revista Forbes mesura el valor dels principals clubs. Els ¨²ltims anys hav¨ªem escalat del 24 al 2 i aquest any arribarem a l¡¯1. Qu¨¨ ha analitzat Forbes? Tot el conjunt, el que som i el que serem, ¨¦s a dir, la nostra capacitat de cr¨¦ixer".