Amy, mite i naufragi

Amy, el documental que arriba aquest divendres a les pantalles espanyoles, ens planteja una pregunta inquietant: qu¨¨ es pot explicar de nou sobre una celebritat del segle XXI? Com la de tants personatges famosos de l'actualitat, la vida p¨²blica d'Amy Winehouse es va desenvolupar en prime time, amb el m¨®n sencer mirant-la. D'alguna manera, fins i tot la seva mort tr¨¤gica semblava prevista, predestinada, assumida amb antelaci¨®.

El pare de la cantant, Mitch Winehouse, no surt ben parat

En realitat, la nostra informaci¨® era escassa i incorrecta. Quan va morir, el juliol de 2011, es va pensar un¨¤nimement que ¡°la pobra Amy¡± havia patit una sobredosi de drogues il¡¤legals. Per a sorpresa general, la investigaci¨® forense va determinar que la causa immediata va ser una intoxicaci¨® aguda amb una droga legal: havia consumit una enorme quantitat de vodka.

Asif Kapadia, el director d'Amy , es va trobar amb un dilema molt propi del temps present: disposava de massa documents audiovisuals de la cantant, incloent molt material mai exhibit. El primer muntatge d'Amy durava tres hores i els pocs que el van veure asseguren que resultava desolador. En la seva forma definitiva, s¨®n 128 minuts i, de tota manera, encara deixa un sabor amarg.

El primer muntatge d'Amy durava tres hores i resultava desolador

T¨¨cnicament, Kapadia tenia prou imatges i sons d'Amy perqu¨¨ ella pogu¨¦s explicar les seves viv¨¨ncies en primera persona. Per¨° no bastava: all¨° va ser molt r¨¤pid i ella mateixa no entenia l'aterridora experi¨¨ncia que va ser la seva professionalitzaci¨®, coincidint amb la seva entrada en l'edat adulta. La pel¡¤l¨ªcula necessitava altres veus: amics, familiars, associats, doctors. I tots ells intervenen: l'abund¨¤ncia de filmacions d'Amy Winehouse permet que el realitzador eviti aquell t¨°pic dels documentals que ¨¦s la successi¨® de busts parlants.

Aquesta opci¨® narrativa per part de Kapadia tamb¨¦ t¨¦ els seus perills. Amy ens submergeix en una vida tumultuosa sense permetre'ns ni rep¨°s ni reflexi¨®. Kapadia fins i tot reflecteix el que va poder sentir la Winehouse quan sortia al carrer, afusellada pels flaixos dels paparazzis i els focus dels equips de TV. Encara que s'esmenta la possibilitat que el seu tel¨¨fon pogu¨¦s estar intervingut, no s'explora la relaci¨® ¡ªsi escau, m¨¦s parasit¨¤ria que simbi¨°tica¡ª entre els mitjans i els famosos als quals cacen. S¨ª que es retrata la crueltat gratu?ta dels presentadors de televisi¨®, aquells herois del talk show?que escenificaven les maldats dels seus fabricants de gags.

La pot¨¨ncia del muntatge d'Amy amaga, no obstant aix¨°, un clar repartiment d'herois i vilans. Mitch Winehouse no surt ben parat: el pare de l'artista es va presentar a l'illa del Carib on ella estava intentant recuperar-se¡­ acompanyat per un equip de filmaci¨®, disposat a rodar un documental que es titularia finalment Saving Amy (Salvant l'Amy). Va ser Mitch qui va decidir que la seva filla no necessitava acudir a rehabilitaci¨®, que va inspirar de rebot la memorable can?¨® Rehab, per¨° tamb¨¦ va facilitar que els seus problemes creixessin.

Blake Fielder-Civil, el gran amor de la vocalista, queda retratat com un macarra, en tots els sentits de la paraula: els diners de la seva enamorada servirien per pagar el silenci del propietari d'un pub al qual Fielder-Civil i els seus amics van agredir, un suborn que li suposaria una severa condemna de pres¨®.

La nova edat daurada del soul que va impulsar ¡®Back in black¡¯

Amy Jade Winehouse va arribar en una ¨¨poca bona per a les cantants femenines. Per¨° ella tenia arguments de sobres per destacar al mercat. Primer, el seu eclecticisme natural: dominava la sensibilitat pop del Brill Building?novaiorqu¨¨s, podia cantar standards, mantenia el tipus davant m¨²sics de jazz, no li costava acoblar-se als ritmes jamaicans, fins i tot volia col¡¤laborar amb rapers.

El segon, i potser no suficientment valorat: componia amb esbala?dora facilitat, escrivint lletres crues i precises. A?Amy, el documental que s'estrena avui a Espanya, s'inclou una entrevista noven?ana on lamenta que ara no hi hagi cantautors tipus James Taylor o Carole King. En realitat, encara que feia servir llenguatges diferents, ella aspirava a aquell grau de perspic¨¤cia emocional i honradesa expressiva.

I el m¨¦s evident: aquella veu, amb el seu pessic de soul de la vella escola, feli?ment allunyada de manierismes. No pretenia ser una nova Aretha Franklin: era una noia de barri, bene?da per aquella capacitat brit¨¤nica per absorbir m¨²siques llunyanes, que utilitzava els seus ensenyaments per intentar explicar-se davant el m¨®n.

El seu exemple reverbera per tot el pop triomfal dels ¨²ltims deu anys. L'impacte de Back in black va facilitar l'acceptaci¨® global de polits vocalistes londinencs com Adele o Sam Smith.

Gr¨¤cies a l'associaci¨® amb l'Amy, han prosperat els Dap-Kings, la banda oficial del segell Daptone; un dels seus productors, Mark Ronson, ha arrasat recentment amb Uptown funk, cantada per Bruno Mars.

No cal oblidar Raye Cosbert, el segon m¨¤nager, que va prendre la decisi¨® fatal d'enviar-la de gira quan l'Amy estava fr¨¤gil, com si cregu¨¦s que la carretera t¨¦ virtuts salvadores per a artistes trencadissos. Ella es defensava perfectament en directe per¨° les seves actuacions massives van coincidir amb els seus moments de debilitat; li va tocar bregar amb p¨²blics enverinats, que potser esperaven secretament veure-la fer el rid¨ªcul.

Per contra, el paper de guardi¨¤ paternal recau en Nick Shymanksy, primer representant de l'Amy. Encara que, quan ja tot ha passat, qualsevol pot assenyalar els errors. Tamb¨¦ queda b¨¦ la seva discogr¨¤fica Universal Music, la qual cosa era previsible: la multinacional ha finan?at el projecte del documental.

Sensible a la seva mala reputaci¨®, la ind¨²stria musical s'ha mogut amb peus de plom al voltant d'Amy: el mes passat, l'actual cap d'Universal Music al Regne Unit, David Joseph, assegurava haver destru?t les maquetes i altre material in¨¨dit seu, per evitar que en el futur surtin discos fluixos o els anomenats desenterrats, on es posa nous fons instrumentals a pistes de veu. Amb tots els respectes, costa de creure; a m¨¦s, de tot el que s'ha gravat per una figura important se'n fan m¨²ltiples c¨°pies.

En general, es podria afirmar que Universal no va cedir als seus pitjors impulsos a l'hora de vendre la m¨²sica de l'Amy. Va acceptar que ella no tenia prou energies per intentar conquistar el mercat discogr¨¤fic m¨¦s important, el dels Estats Units. Va treure edicions?correctes ampliades dels dos ¨¤lbums que va publicar en vida, Frank i Back to black. Com a discos p¨°stums, nom¨¦s ha editat Lioness: hidden treasures (2011) i Amy Winehouse at the BBC (2012).

El que no s'arriba a explicar a?Amy ¨¦s la complexa naturalesa del joc en el qual ella va destacar. Sense menysprear el seu immens talent natural, era un producte de la prodigiosa pedrera pop brit¨¤nica, amb les seves acad¨¨mies especialitzades i els seus h¨¤bils mecanismes per conrear projectes vendibles.

Als 19 anys, sense haver gravat, l'Amy va rebre 250.000 lliures en concepte d'avan?ament de drets d'autor per les seves can?ons presents i futures. Es va moure seguidament en la primera divisi¨® del negoci musical, treballant amb productors basats als Estats Units, alhora que es beneficiava del clima creatiu del barri londinenc de Camden, on participava en jam sessions sense cridar l'atenci¨®.

No obstant aix¨°, malgrat tota la seva pot¨¨ncia econ¨°mica, la ind¨²stria musical no t¨¦ un Departament de Salut. Era evident que alguna cosa no li anava b¨¦, a l'Amy. Encara que les cases de discos no sabessin dels antidepressius o dels episodis de bul¨ªmia juvenil, a simple vista resultava aberrant el seu aprimament, la seva transformaci¨® f¨ªsica: aquella noia angulosa semblava obstinada a encarnar la versi¨® 2.0 de les integrants de les exuberants Ronnettes. Seguia practicant la dieta romana: menjar fins a afartar-se i despr¨¦s vomitar.

La cantant va rebre 250.000 lliures amb 19 anys per drets d'autor

Podem acceptar que Amy Winehouse fos v¨ªctima dels models dominants de bellesa, que qued¨¦s damnificada per una relaci¨® t¨°xica. Veient el documental, ens sorpr¨¨n encara m¨¦s saber que la seva baixa autoestima s'aplicava fins i tot als seus extraordinaris poders per compondre i cantar. ?s l'¨²nica cosa que avui ning¨² posa en dubte.