Els misteriosos versos del fot¨°graf

En quin instant la vida d'un fa un clic i canvia per sempre? Es pot sentir i fixar aquest moment? El de Leopoldo Pom¨¦s podria haver estat quan va posar la noia descal?a de brusa lleugera sobre el cavall blanc del conyac Terry el 1966; o en la d¨¨cada posterior, quan va fer voletejar amb bra?os i cames les daurades bombolles de Freixenet o potser el dia que va obrir les portes gastron¨°miques del Flash Flash (que ara celebra 45 anys). Per¨° no, va ser una altra cosa, ho recorda perfectament. Era a principis dels anys 50, quan el seu dit va estr¨¨nyer el disparador de la c¨¤mera davant una dona de perfil ¡°completament hel¡¤l¨¨nic, amb aquell nas caracter¨ªstic que comen?a gaireb¨¦ al front amb una lleugera corba que arrodonia la singularitat del seu rostre¡±, una cara blanca, sense maquillatge i ulls negres i profunds. Els sentits foscos i profunds, la fascinaci¨® per la transgressi¨® i la prohibici¨® el van guanyar per sempre. ¡°Vaig entrar en un m¨®n misteri¨®s que ja no abandonaria mai; han passat els anys i sempre m'ha quedat surant aquell arc¨¤¡±.

Ho explica el fot¨°graf, publicista i cineasta Pom¨¦s (Barcelona, 1931) amb una veu gutural, inaudible gaireb¨¦, perqu¨¨ est¨¤ fantasmalment af¨°nic, cosa que refor?a l'halo inquietant de la hist¨°ria que ja fa uns quants minuts que ha imposat el silenci total de la selecta audi¨¨ncia --roba blanca, bronzejats perfectes, algun barret femen¨ª, escriptors (Eduardo Mendoza, Valent¨ª Puig: ¡°va haver-hi una ¨¨poca en qu¨¨ sort¨ªem a les nits i hi ha molts estius en com¨²¡­¡±), distribu?dors (Oriol Serrano, de Les Punxes: ¡°llibre preci¨®s, preci¨®s¡±), la seva agent liter¨¤ria Silvia Bastos, la seva editora Sandra Ollo¡ª de la llibreria +Bernat de Barcelona.

Gran seductor Pom¨¦s ¡ªalt, camisa blanca i rostre de barba prof¨¨tic¨C ara, per¨° ja tamb¨¦ llavors, quan tenia amb prou feines 20 anys i va arribar aquell ¡°amor fort, plat¨°nic, total, per ella¡±, per una dona que va veure per primera?vegada?en un bar de sota casa seva, ¡°alta, amb els cabells molt negres i bastant curts i uns ulls blau-verd que destacaven sota unes pestanyes negres molt atofades, una bellesa absolutament fora del temps¡± i que l'atzar va posar dies despr¨¦s en un pis davant del seu. I aquells ulls se li van clavar de nou¡­ ¡°Em va fer por, de cop em vaig alarmar pressentint l'irremeiable¡±. Aquell rostre de la que seria una dels seus primers models est¨¤ virat en s¨¨pia, mirant de gairell, a la portada de cinema expressionista que t¨¦ Vidre de nit seguit de Polvo de sombras?(Quaderns Crema), opuscle amb els versos que intenten capturar aquell torrent de sentiments.

S¨®n poemes molt curts, alguns de nom¨¦s dos versos, tendres en la seva duresa, d'espont¨¤nia vitalitat, on sura el sentit de la mort (¡°En el m¨®n hi tomben les vides / cap a les fustes de la mort¡±) malgrat l'esperan?a de la vida (¡°En el m¨®n hi ha escletxes, / llavis d¡¯amor / i orenetes als somnis de tothom¡±) i fins a certa solitud, alguna cosa ja tangible en la seva fotografia. I, esclar, una capacitat per a les imatges ¡ª¡°(¡­) i si la lluna ¨¦s sols de paper / i els estels caps d¡¯agulla / i el mar flassades i sacs / i el sol un mussol al mig del cel / i el terratr¨¨mol la set de cada dia¡­¡±-- que a les composicions en castell¨¤, m¨¦s tardanes i ja una altra hist¨°ria, muden en una mica m¨¦s material, elaborat o intel¡¤lectual (¡°el cielo se ti?e de colores / latas, botellas, etiquetas, bolsas./ No puedo avanzar / no puedo sortear / no puedo escapar/ no puedo estar¡±).

¡°Les coses, al m¨®n de Pom¨¦s, sempre estan com en suspens; la seva mirada est¨¤ feta d'instints, detalls, moments intu?tius¡­ Per aix¨° li va perfecte la fotografia i la poesia¡±, emmarca el cr¨ªtic Juli¨¤ Guillamon, que fa dos anys que est¨¤ en aquest m¨®n, des que preparaven amb el fot¨°graf la seva retrospectiva Flashback (hi havia tres imatges aqu¨ª d'aquella dona) per la Fundaci¨® Catalunya-La Pedrera i que ara viatjar¨¤ a Madrid. La dona, l'amor plat¨°nic, s'havia unit a l'altra gran obsessi¨® pl¨¤stica del fot¨°graf, nascuda no gaire abans, amb 13 anys, en una llibreria, com despr¨¦s a la Vergara aprendria del seu amo a revelar fotografies. ¡°Anava als maristes i era un p¨¨ssim estudiant; els dijous a la tarda visitava una llibreria que regentava una cosina a mirar estampetes dels llibres: i aqu¨ª em vaig trobar un dia una l¨¤mina de Modest Urgell, i em va fascinar per sempre: aquell Urgell crepuscular, de cementiris, trist i fosc¡­ Jo porto dins aquest enfosquiment d'Urgell amb aquesta foto¡±, confessa amb el seu murmuri terror¨ªfic Pom¨¦s.

Van haver de separar-se: dona casada, amb fills¡­ Ella va marxar a l'Argentina. Tristesa (¡°N¡¯he sabut moltes, de tristeses / he vist com ¨¦s despentinava un viol¨ª (...), he vist com tancava els ulls la mare (¡­) / per¨° no coneixia l¡¯abs¨¨ncia de tu¡±. Va passar un temps, no gaire. ¡°Alg¨² em va dir aleshores que semblava que estava malalta, amb una depressi¨®. I em va agafar terror¡±. Va pensar a escriure-li per donar-li forces, per¨° res li servia, havia de ser una mica m¨¦s contundent, concentrat, agitador del que li sortia: ¡°Ratllava, polia, trencava¡­¡±. I en la liofilitzaci¨® va arribar la poesia. ¡°I ja est¨¤¡±, finalitza Pom¨¦s. No del tot: els versos de l'inquiet jove van cridar aquell 1951 l'atenci¨® de Joan Oliver, Pere Quart, que el va conv¨¨ncer perqu¨¨ els present¨¦s al premi de poesia ?ssa Menor (despr¨¦s Carles Riba), la convocat¨°ria de la qual es tancava al cap de 48 hores. Va guanyar Joan Vinyoli, per¨° el seu poemari va quedar segon, ex aequo amb un de Joan Perucho.

Que els poemes commouen ho va demostrar la cineasta Rosa Verg¨¦s despr¨¦s de llegir els que m¨¦s li agraden (¡°El sol s¡¯ha post dins d¡¯una agulla / i l¡¯agulla la tinc clavada dins del cor¡±): ¡°Fa fotografies amb paraules, s¨®n com fulles de contacte, paraules contrastades, en blanc i negre¡±, compara la que va ser ajudant de direcci¨® de Pom¨¦s quan va realitzar la pel¡¤l¨ªcula oficial de la candidatura de Barcelona als Jocs Ol¨ªmpics de 1992; observadora, fa veure als assistents que surt un poema nom¨¦s d'anar llegint l'¨ªndex del llibre: ¡°Escultura blanca / Us heu posat mai sota una taula? / Un dia vaig tenir perles als ulls / Quan em mossegaves¡­¡±.

Pom¨¦s no pot detenir-se: diposita un comentari a l'orella de Verg¨¦s; el bast¨® en negre i plata gira o salta sense descans; o, en un gest de centella, roba amb la seva minic¨¤mera Canon un moment de dues de les seves grans muses: la seva inseparable Karin Leiz, amb qui el 1962 va fundar Studio Pom¨¦s i que va ser la seva primera dona (¡°estem divorciats, no separats¡±, sol dir), i la model Teresa Gimpera, a qui dedicar¨¤ el llibre amb lletra gran i ferma, com ell.

¡°Aquesta foto sempre la vaig veure a casa i em feia una mica de cosa perqu¨¨ era tan fosca i tal¡­ I fins a fa pocs anys, quan va morir, no sabia ni qui era¡±, admet la il¡¤lustradora Juliet Pom¨¦s Leiz davant la portada. Avui, l'inquietant perfil hel¡¤l¨¨nic que protegeix aquells versos -que Pom¨¦s volia mostrar i alhora es resisistia a fer-ho- se sap que ¨¦s el de N¨²ria Closas, filla del pol¨ªtic i el 1936 exconseller de la Generalitat Rafael Closas i Cendra i germana del ja llavors actor Alberto Closas. ¡°Vull que tornis, amor meu / per viure / per morir¡±.