Les taxes tur¨ªstiques no calen a les comunitats aut¨°nomes
L'impost nom¨¦s s'aplica a Catalunya, on no han caigut els visitants estrangers. El nou Govern de les Balears s¨ª que es planteja recuperar aquesta taxa, derogada pel PP
Les retic¨¨ncies a aplicar l'anomenada taxa tur¨ªstica, un impost que es cobra als visitants a moltes capitals europees, continuen presents a Espanya. Despr¨¦s de les ¨²ltimes eleccions auton¨°miques, nom¨¦s el nou Executiu de les Baleares es planteja recuperar aquesta taxa, que ja es va aplicar amb pol¨¨mica a les illes el 2002 i 2003. Els detractors argumenten que es corre el risc de perdre visitants. Per¨° aix¨° no ha passat pas a Catalunya, l'¨²nica comunitat en la qual existeix des de 2012 aquest impost. Entre 2012 i 2014, l'arribada d'estrangers va cr¨¦ixer un 20% en aquesta comunitat.
El debat es reobre a Espanya de tant en tant. Taxa tur¨ªstica s¨ª o no? La discussi¨® ha durat aquesta setmana nom¨¦s un dia a Madrid, el temps que ha passat entre que un regidor del nou Ajuntament va dir que s'estava estudiant i el que ha trigat l'alcaldessa?a desmentir-ho, Manuela Carmena, que va aclarir que "ara com ara" no est¨¤ previst implantar l'impost.
82 milions d'euros a Catalunya
Des que l'impost tur¨ªstic es va engegar a Catalunya el novembre de 2012, i fins al 31 de desembre de 2014, s'han recaptat 82 milions d'euros. L'any passat es va recaptar un 5% que el 2013.
El tribut ¨¦s finalista: una part va als Ajuntaments i una altra a activitats de promoci¨® i a infraestructures tur¨ªstiques. Part de la recaptaci¨®, per exemple, servir¨¤ per sufragar les aportacions de l'Executiu catal¨¤ al Circuit de Montmel¨® per garantir el manteniment del Gran Premi de F¨®rmula 1. Avui el debat est¨¤ en si ha de reorientar-se la finalitat d'aquest tribut i en qui el gestiona.
"Al principi, a Catalunya hi va haver molt debat i molta pressi¨® del sector privat", recorda Ricard Santom¨¤, director de la Facultat de Turisme Sant Ignasi, vinculada a la Universitat Ram¨®n Llull. "Per¨° en veure que Barcelona i Catalunya continuen sent les principals destinacions del pa¨ªs es va acabar", afegeix aquest expert. Entre 2012 i 2014 el volum d'arribades d'estrangers va cr¨¦ixer el 20% en aquesta comunitat, dels 14,4 als 16,8 milions de viatgers. La Generalitat va recaptar 40,5 milions d'euros l'any passat per aquest impost, el 5% m¨¦s que l'any anterior. La taxa ¡ªque oscil¡¤la entre els 0,45 i 2,25 euros per persona¡ª ¨¦s finalista: es destina una part als Ajuntaments i una altra a activitats de promoci¨® i infraestructures tur¨ªstiques.
Les Baleares ho va plantejar en el seu moment com una ecotaxa, amb finalitats mediambientals. Va ser aprovada el 2001 i va estar en vigor fins que el PP va tornar el 2003 al poder i va derogar la llei.?Els estius de 2002 i 2003, es van recaptar 160 milions i amb aquests fons es van comprar espais naturals i finques d'alt valor que ara s¨®n d'¨²s p¨²blic.
El nou Govern de la socialista Francina Armengol, que compta amb el suport de Podem i MES, recuperar¨¤ ara la taxa. De moment, s'analitza on i com es cobrar¨¤ i a qu¨¨ es destinaran els fons, si nom¨¦s a temes mediambientals o per a la reforma de zones tur¨ªstiques.
Per¨°, de moment, les Baleares s¨®n l'excepci¨®. El rep¨¤s fet per EL PA?S a les comunitats en les quals hi ha hagut canvis en els Governs d¨®na com resultat una falta d'inter¨¨s a aplicar taxes tur¨ªstiques. Aix¨° passa a Castella-la Manxa, Arag¨®, Extremadura, Val¨¨ncia o Navarra, on els recentment constitu?ts Executius diuen que no ho tenen sobre la taula. "Ni era al programa ni s'ha plantejat", resumeix Lydia del Canto, secret¨¤ria de Comunicaci¨® de la Generalitat Valenciana. "Ni ¨¦s a l'agenda ni hi ser¨¤", indiquen des de la Conselleria de Turisme d'Andalusia, que despr¨¦s de les ¨²ltimes eleccions de mar? est¨¤ governada pel PSOE en solitari. A Navarra, l'acord de govern entre Geroa Bai, EH Bildu, Podem i IE no hi apareix establir cap tipus de taxa tur¨ªstica.
Els detractors avisen del risc de perdre visitants. El president del Govern, Mariano Rajoy, va sostenir aquesta setmana a Palma que el turisme a les Baleares ¨¦s "indestructible" i que, tot i que, l'ecotaxa "no hi posar¨¤ fi, s¨ª que li far¨¤ mal".
Euskadi no aplicar¨¤ la taxa tur¨ªstica abans de 2016. ?s una mesura que est¨¤ descartada en aquests moments, encara que el Govern basc en continua "analitzant la viabilitat". "?s una prioritat valorar b¨¦ l'aprovaci¨® de la taxa tur¨ªstica, per¨° no la implantarem de moment", asseguren fonts del Departament Desenvolupament Econ¨°mic. Aquest debat est¨¤ present en aquella comunitat des de 2013, quan el Govern foral de Bildu a Guip¨²scoa?va anunciar que tenia "molt treballada" una taxa per a aquesta prov¨ªncia, que no es va arribar a aplicar mai.
Fernando Clavijo (CC), el nou president de les Can¨¤ries ¡ªla segona destinaci¨® amb m¨¦s turistes estrangers el 2014 despr¨¦s de Catalunya¡ª, no ha posat sobre la taula l'impost. Per¨° s¨ª que ha obert el debat sobre la limitaci¨® tur¨ªstica i pret¨¦n convocar un f¨°rum sectorial abans de final any en el qual es preveu revisar el model de desenvolupament tur¨ªstic a les Can¨¤ries, que representa m¨¦s del 30% del PIB a les illes.
Aquest debat tamb¨¦ es viu a Gal¨ªcia, on l'Executiu del PP no es planteja la taxa. Per¨° el nou alcalde de Santiago, Marti?o Noriega (de Compostela Aberta), ha cridat l'atenci¨® sobre la sobresaturaci¨® de la capital gallega. L'objectiu de l'Ajuntament ¨¦s posar l¨ªmit a la proliferaci¨® incontrolada de places hoteleres de qualsevol categoria i a l'especulaci¨® en els lloguers de baixos comercials, bona part ocupats per botigues de records.
Amb informaci¨® de J. Doria, L. Lucio, A. Manresa, M. Ormazabal, Ll. Pellicer, M. Planelles, S. R. Pontevedra, T. Santana i M. J. Serra.
Par¨ªs, Roma, Amsterdam...
La taxa tur¨ªstica no ¨¦s un concepte nou a Europa. Algunes grans destinacions com Par¨ªs o Roma la cobren des de fa d¨¨cades. ?s el cas de Fran?a, l'anomenda taxe de s¨¦jours es remunta a abril de 1910, quan va comen?ar a cobrar-se per disposar de diners amb qu¨¨ fer promoci¨® tur¨ªstica i millora d'infraestructures per als visitants. Actualment, es cobra en palaus, hotels, pensions i c¨¤mpings. El 2015 va dels 20 c¨¨ntims a 4 euros, segons el tipus d'establiment i la seva categoria. A It¨¤lia, on es diu tassa di soggiorno, l'han imposat a centenars de municipis. A Roma oscil¡¤la entre els 2 i els 7 euros. A Ven¨¨cia, de 50 c¨¨ntims a 5 euros. I a Flor¨¨ncia, d'1,5 a 5 euros. La taxa tur¨ªstica comen?a a arribar fins i tot a l'arrendament d'habitacions i pisos a particulars, tant a Europa com als Estats Units. Actualment, la plataforma en l¨ªnia de lloguers Airbnb est¨¤ negociant amb Par¨ªs per encarregar-se de recollir tamb¨¦ aquest pagament en tots els allotjaments que mitjan?a. ?s una cosa que ja fa a Amsterdam, on la companyia ingressa els pagaments dels turistes en les arques p¨²bliques de la ciutat. Tamb¨¦ ho fan a diverses ciutats dels Estats Units, com Washington, Chicago, Malib¨² o Filad¨¨lfia. Barcelona actualment estudia regularitzar el lloguer d'habitacions en habitatges, que tamb¨¦ passarien a pagar la taxa tur¨ªstica.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
