La trama dels basars xinesos va blanquejar 250 milions en cinc anys

La Fiscalia Anticorrupci¨®?ha donat una cop mortal a la trama gegantina que s'encarregava de portar des de la Xina contenidors carregats amb productes per a botigues del tot a cent. Aquesta xarxa ha blanquejat i ha evadit gaireb¨¦ 250 milions els ¨²ltims cinc anys. Una m¨¤quina potent de produir diner negre que ha acabat amb la detenci¨® a Espanya de 30 persones (la majoria del pa¨ªs asi¨¤tic, i diversos espanyols c¨°mplices vinculats amb el servei de duana). Dels arrestats, 29 han acabat a la pres¨® per ordre d'un jutjat de Parla (Madrid).

A trav¨¦s del port de Val¨¨ncia (i altres europeus), la trama s'ho feia venir b¨¦ per introduir a Espanya mercaderies fabricades a la Xina eludint o reduint el pagament d'aranzels; alhora que inundava el mercat amb articles a un preu de venda als basars que destru?a la compet¨¨ncia, i que en part explica els preus barats que apliquen als productes moltes d'aquestes botigues.

No eren operacions espor¨¤diques: en col¡¤laboraci¨® amb agents de duanes introdu?en contenidors i enganyaven el fisc espanyol sobre el contingut real, cosa que els permetia pagar d'aranzel molt menys diners dels establerts per a mercaderies similars.

El mercat d'aquesta trama eren basars situats a Espanya, Portugal i el Marroc, molts dels quals, de conniv¨¨ncia amb la xarxa. Per despistar el servei duaner, de vegades utilitzaven ports del sud d'Espanya i Portugal. Fins a 71 persones treballaven per a aquesta xarxa fortament ¡°estructurada i jerarquitzada¡±. Segons el sumari judicial, hi havia dos caps al capdamunt de la pir¨¤mide: Xiaohui i Mianlong Ruan. Nom¨¦s ells, i alguns dels seus lloctinents, tenien una visi¨® global de tot de l'entramat operatiu i el seu funcionament. Els altres nom¨¦s coneixien el seu ¨¤mbit d'actuaci¨®. I eren substitu?ts per altres persones, gaireb¨¦ totes de nacionalitat xinesa, una vegada cremats, per no aixecar sospites del blanqueig de capitals. I ¨¦s que la xarxa tenia una trentena de testaferros, la comesa dels quals era obrir comptes corrents bancaris (fins a 700 se n'han arribat a comptabilitzar) per enviar a la Xina les sumes ingents de diner negre que movia la xarxa, que es nodria de la recaptaci¨® dels basars col¡¤laboradors.

Hisenda i els?Serveis de Prevenci¨® de Blanqueig de Capitals (Sepblac) van detectar el 2009 el degoteig de ciutadans asi¨¤tics aturats que obrien comptes bancaris i que sistem¨¤ticament transferien diners a la Xina. Quantitats de fins a 2.500 euros, per tapar sospites de frau. Una vegada espremien un compte, el tancaven i n'obrien d'altres, i aix¨ª successivament. I el mateix feien amb les societats que van constituir per disfressar les seves operacions, fins a 155. Tamb¨¦ simulaven transaccions entre si per fer aflorar diner negre mitjan?ant facturacions falses. Molts ciutadans se servien dels testaferros de la xarxa per enviar al pa¨ªs asi¨¤tic diners no declarats al fisc. I pagaven per fer-ho.

El jutjat de Parla i els investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Gu¨¤rdia Civil els atribueixen delictes de blanqueig de capitals, falsedat, contra Hisenda i contra la propietat industrial. Entre els membres de la c¨²pula, els dos caps i els principals col¡¤laboradors, hi havia lla?os de parentiu. El centre d'operacions de la xarxa estava ubicat en naus enormes?situades a les poblacions madrilenyes de Pinto i Fuenlabrada. Aquesta trama ¨¦s diferent de la que va suposar el desmantellament de la xarxa de Gao Ping, que acaba de sortir en llibertat provisional despr¨¦s de m¨¦s d'un any pres.