Desafiament democr¨¤tic

Els preparatius de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya i d'Esquerra Republicana per esquivar la Constituci¨® i la legalitat constitueixen un desafiament molt greu a les institucions i al conjunt dels espanyols, i la demostraci¨® palm¨¤ria de la desconfian?a dels l¨ªders de l'independentisme en una cosa tan important com ¨¦s la democr¨¤cia. I tamb¨¦ la seva insensibilitat davant les tensions a qu¨¨ estan sotmetent la societat catalana, a qui prometen una arc¨¤dia feli? sobre la base d'unes quantes falsedats.

El repte ha pujat de to gr¨¤cies al n¨²mero dos de la Generalitat, Francesc Homs, que s'ha perm¨¨s comparar la legalitat sota la dictadura de Franco amb la democr¨¤tica. Li han de semblar irrellevants les convocat¨°ries?constants?a les urnes en qu¨¨ els catalans, i els altres espanyols, hem votat amb absoluta llibertat. I oblida que d'aquesta legalitat democr¨¤tica, l'¨²nica que compta, n'emana l'autoritat del Govern catal¨¤ i de les seves institucions.

Resulten intel¡¤lectualment entelats els arguments d'aquests dirigents per justificar el separatisme. Alhora, constitueixen una altra prova evident que l'¨²nic que pretenen ¨¦s apartar Catalunya d'Espanya per organitzar un pa¨ªs on puguin fer el que vulguin sense cap respecte a la democr¨¤cia ni a l'Estat de dret, sota el pretext que crearan una altra democr¨¤cia i un altre Estat de dret com els convingui. Que aquests arguments vinguin de pol¨ªtics que viuen i actuen a Europa resulta xocant.

Aquesta ret¨°rica sost¨¦ que els catalans no seran?mai?¡°lliures¡± mentre es vegin obligats a acceptar la legalitat espanyola. Tamb¨¦ destaca l'amplitud del moviment ciutad¨¤ que d¨®na suport a l'independentisme. De tot aix¨°, nom¨¦s ¨¦s cert que els catalans partidaris de separar-se han augmentat en els ¨²ltims anys, i en aquesta q¨¹esti¨® hi hauria molt a dir: sobre l'estirada nacionalista i sobre la falta d'inter¨¨s amb qu¨¨ les autoritats del Govern central han tractat un conflicte tan perill¨®s com aquest per a la democr¨¤cia.

Per¨° ni tan sols ¨¦s veritat que l'independentisme estigui en auge; l'¨²ltima enquesta de la Generalitat ret compte de la reculada de partidaris de la independ¨¨ncia. En vista de la dada, s'ent¨¦n millor el nou desplegament de gesticulacions: una fugida cap endavant que pret¨¦n presentar com a fets consumats ¡°la desconnexi¨®¡± de ¡°la legalitat espanyola¡± i la posada en vigor d'una altra de ¡°transit¨°ria¡± fins que les institucions catalanes es dotin d'una a mida. I tot aix¨° el dia en qu¨¨ el rei d'Espanya, Felip VI, rebia Artur Mas en el context de les reunions que est¨¤ celebrant amb els presidents de les comunitats aut¨°nomes.

?s urgent que el Govern espanyol expliqui com ¨¦s que est¨¤ tan segur que ¡°no hi haur¨¤ independ¨¨ncia de Catalunya, ni se n'anir¨¤ d'Espanya ni d'Europa¡±, com ha dit el seu president. No n'hi ha prou afirmant-ho per infondre tranquil¡¤litat. La vicepresidenta Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa tampoc no va aclarir ahir res, m¨¦s enll¨¤ de l'argument?reiterat?que es recorrer¨¤ al Constitucional tot el que sembli anticonstitucional. Faltaria; per¨° necessitem saber m¨¦s.

El Govern ha d'explicar com impedir¨¤ la independ¨¨ncia pretesa i amb quins suports compta per fer-ho. Els atacs de les ¨²ltimes setmanes de Rajoy al l¨ªder del principal partit de l'oposici¨®, Pedro S¨¢nchez, com els menyspreus cap a Ciutadans i Podem, demostren la difer¨¨ncia entre ser home de partit i home d'Estat. En aquesta situaci¨®, el que cal fer ¨¦s elevar-se per sobre de la conjuntura electoral i oposar-se a la desestabilitzaci¨® de Catalunya i del conjunt d'Espanya; no en nom de l'immobilisme, sin¨® de les reformes que integrin adequadament reivindicacions justes a la Constituci¨® i a la cultura pol¨ªtica espanyola.