L¡¯endem¨¤

Va ser Carl Schmitt el que ens va advertir de la perviv¨¨ncia de l'element teol¨°gic en la pol¨ªtica, per molt secularitzada que estigui. La nova ra¨® transcendental que guia els governants i exerceix poder normatiu sobre el comportament dels ciutadans respon a l'euf¨¨mic nom dels "mercats". Sota aquesta tutela, tan inefable com qualsevol dels d¨¦us passats, el camp del que ¨¦s possible es restringeix considerablement en les nostres democr¨¤cies. En aquesta evoluci¨® cap a l'autoritarisme postdemocr¨¤tic, les categories tradicionals es transformen amb summa facilitat. La llei s'entenia com a garantia del funcionament democr¨¤tic, ara ¨¦s la barrera que s'aixeca davant de qualsevol pretensi¨® democr¨¤tica d'ampliar o fer evolucionar el camp de joc. Fins al punt que torna una expressi¨® que t¨¦ una sonoritat que, en aquest pa¨ªs, encara posa els p¨¨ls de punta: l'imperi de la llei. Cada vegada que alg¨² apel¡¤la a la sobirania popular per promoure reformes que afectin el repartiment del poder, se'ns recorda que tota sobirania ha de ser limitada i sotmesa al control extern d'autoritats encarregades de fer complir la llei. Ll¨¤stima que aquest recordatori no s'activi quan els que pretenen actuar com a sobirans s¨®n el d¨¦u mercat o organitzacions sense cap legitimitat democr¨¤tica, com l'FMI, que reparteixen instruccions i imposen deures amb tota impunitat.

Perqu¨¨ l¡¯escenari canvi? realment, a partir d¡¯una participaci¨® alta, cal que l¡¯independentisme aconsegueixi una majoria absoluta no nom¨¦s en escons sin¨® tamb¨¦ en vots

Hem viscut el desplegament de les pol¨ªtiques d'austeritat, en una esp¨¨cie d'estat d'excepci¨® presidit pel principi antidemocr¨¤tic que no hi ha alternativa, sobre la base d'una alian?a entre governs i organitzacions contramajorit¨¤ries. Ara, entrem en una nova fase del proc¨¦s sobiranista catal¨¤ i torna el discurs de l'imperi de la llei. Una vegada m¨¦s, Rajoy es nega a recon¨¨ixer l'exist¨¨ncia d'un problema pol¨ªtic i a afrontar-lo com a tal, i opta per judicialitzar-lo, traslladant als tribunals responsabilitats que s¨®n del Govern, amb la deterioraci¨®?conseg¨¹ent?de les institucions i del principi de separaci¨® de poders. ?s sorprenent que un president de Govern renunci? a presentar una proposta pol¨ªtica per guanyar-se el vot dels catalans. La seva ¨²nica paraula ¨¦s l'anatema: ¡°No hi haur¨¤ independ¨¨ncia¡±. S'ha de pensar que Espanya no t¨¦ res a oferir a Catalunya?

La llista ¨²nica ¨¦s un ¨¨xit d'Artur Mas que s'ha fet amo del laberint i hi ha atrapat Esquerra. El president aconsegueix garantir-se la reelecci¨®; neutralitza els republicans, liquidant qualsevol hip¨°tesi de Govern ampli d'esquerres; evita que es comptabilitzi el presumible descens electoral de Converg¨¨ncia i que se n'avalu? la gesti¨® de Govern; i fins i tot socialitza la frustraci¨® si els resultats no fossin els esperats. El 27-S girar¨¤ entorn d'una coalici¨® de Converg¨¨ncia-Esquerra, refor?ada amb l¨ªders de les organitzacions civils independentistes i amb la guinda de Romeva, que prov¨¦ de l'esquerra social. La suma d'aquest bloc m¨¦s la CUP, vot de reserva de certs electors d'esquerres la religi¨® dels quals no els permet votar una llista amb Artur Mas, donar¨¤ la mesura de la for?a electoral de l'independentisme. I l'endem¨¤, es vulgui o no, les eleccions s'analitzaran en clau plebiscit¨¤ria: si l'independentisme ha guanyat o ha perdut.

De manera que la veritable q¨¹esti¨® pol¨ªtica ¨¦s: qu¨¨ s'ent¨¦n per vict¨°ria de l'independentisme? No em sembla arriscat pronosticar que la llista unit¨¤ria traur¨¤ prou vots per governar, en la mesura que no hi ha majoria alternativa possible. Per¨° a ning¨² se li escapa que amb aix¨° no n'hi hauria prou perqu¨¨ una declaraci¨® d'independ¨¨ncia tingu¨¦s alguna m¨ªnima conseq¨¹¨¨ncia efectiva. Perqu¨¨ l'escenari canvi? realment, a partir d'una participaci¨® alta, que sembla indubtable per la import¨¤ncia de l'envit, ¨¦s necessari que l'independentisme aconsegueixi una majoria absoluta no nom¨¦s en escons sin¨® tamb¨¦ en vots. Seria l'expressi¨® d'una realitat impossible de no recon¨¨ixer per les institucions espanyoles. I hauria d'obrir un temps de veritable negociaci¨® pol¨ªtica. Si no ¨¦s aix¨ª, si l'independentisme no va m¨¦s enll¨¤ de la majoria justa per governar, em temo que seguirem on som, al pant¨¤, enfangats sense avan?ar en cap direcci¨®, per¨° amb m¨¦s fang que mai. Amb el Govern espanyol obstinat a negar-se a recon¨¨ixer el problema. I a l'espera del que puguin oferir les eleccions espanyoles.