S¨ªlvia P¨¦rez Cruz: ¡°S¨®c un paisatge; els meus pares, el mar i el camp¡±

Pregunta. D'on ve la seva veu?

Resposta. S¨®c un paisatge! Quan em pregunten d'on s¨®c, sempre dic que de l'Empord¨¤; ¨¦s cert que aquests boscos, aquests mars, t'empenyen a parlar de la bellesa, i ¨¦s el que intento. Tamb¨¦ hi ha aquella llum del vespre en qu¨¨ tots estem macos.

P. Aix¨ª que un paisatge...

R. Una llum i un paisatge. El Baix Empord¨¤ ¨¦s una aquarel¡¤la, tot molt delicat i petit¨®, amb una miqueta de mar; no ¨¦s l'Atl¨¤ntic, ¨¦s un mar controlat, amb masies, camps, flors, olor de sal i de port, com deia Pla. Hi ha una olor d'hivern que a mi m'emociona. El meu pare ¨¦s m¨¦s el mar; i la meva mare, el camp i els boscos.

P. Una part del que ha dit recorda la lletra del Petit vals vien¨¨s,?que vost¨¨ canta amb la versi¨® de Leonard Cohen.

R. Aquella can?¨® s¨®n postals, imatges, una darrere d'una altra. Qu¨¨ bonic i que dif¨ªcil ¨¦s cantar! En principi no, surt natural; l'objectiu ¨¦s que quan vagis a cantar per compartir-ho no sigui dif¨ªcil. Hi ha esfor?, lliurament, dubtes, per¨° no dificultat. La dificultat l'has de treballar a casa. Hi ha un moment dif¨ªcil quan les emocions hi s¨®n presents; si tens ganes de plorar ¨¦s impossible cantar, i ¨¦s horrible si cantes sola. Les vegades que he cantat des de la tristesa profunda cantar ¨¦s com plorar.

P. Qu¨¨ sent quan se s'escolta cantar?

R. Quan treballo en els discos miro molt el que ¨¦s formal. L'emoci¨® ¨¦s quan cantes. Abans i despr¨¦s s¨®n moments per pensar la m¨²sica; m'agrada cuidar el so, llevar el que en sobra... Emocionalment surten coses que no saps com despr¨¦s funcionen i aix¨° ¨¦s bell.

P. Predomina m¨¦s l'esfor? o l'emoci¨®?

R. Per igual. Jo em sento malament si no m'esfor?o al m¨¤xim. La gent et va a veure, s'obre a tu i m'esfor?o molt per aconseguir aquesta possible emoci¨®. El meu objectiu ¨¦s treballar molt abans per deixar de pensar quan estic a l'escenari, sentir ¨²nicament i que es noti.

P. Pot estar sola aqu¨ª a dalt?

R. Es pot. ?ltimament estic molt a gust a l'escenari.?T'hi?pots arribar a sentir molt sol, per¨° si tot funciona estem aqu¨ª junts. ?s seri¨®s tot aix¨°, i alegre tamb¨¦. Ens eduquen per estar molt solitaris i la gent despr¨¦s va molt a la seva. Tots es fan la seva cuirassa, per¨° si de sobte sents la comunicaci¨® de molta gent aix¨° ¨¦s superemocionant.

P. La representen les seves can?ons?

R. No penso en el concret, penso en el concepte. Per exemple, hi ha dies en qu¨¨ penso bastant en Miguel Hern¨¢ndez; m'he emocionat molt i he intentat fer-ho en solitud, per¨° quan pujo a cantar penso en l'amistat, en l'amor total. Hi ha dies en qu¨¨ si est¨¤s m¨¦s tocada per alguna cosa teva se't desmunta tot. La meva emoci¨® no li interessa a ning¨² en realitat, per¨° quan alg¨² es commou (com aquella dona que em va dir que havia cantat la seva pena i que qui m'ho havia explicat) ¨¦s preci¨®s.

P. Canta la seva pr¨°pia pena?

R. S¨ª, de vegades em permeto uns segons en les can?ons, o d'empipament, o d'alegria. Clar que hi s¨®c, per¨° el millor ¨¦s quan no hi s¨®c.

P. Aquest art est¨¤ envoltat d'interessos. ?s dif¨ªcil sobreviure?

R. De vegades m'ho pregunto. En algunes coses s¨®c molt ing¨¨nua, molt innocent, per¨° miro al meu voltant i hi ha gent molt aut¨¨ntica, amb mil virtuts. Tamb¨¦ hi ha molta mentida, molt discurs, molt personatge que em decep profundament. Cantant a l'escenari estic en equilibri: la humilitat i la fragilitat, combinades amb la fortalesa, s'alimenten de les ganes de donar el millor. Ara sento que reneixo i veig que val la pena esfor?ar-se en el que un creu.

P. Ha vist el perill de l'¨¨xit?

R. Vaig tenir por quan vaig entrar a la discogr¨¤fica, una multinacional, per¨° alg¨² em va dir que seria com jo volgu¨¦s que fos. Tinc una consci¨¨ncia petita del que em passa, jo no puc abastar m¨¦s que els habitants del meu poble. T¨¦ a veure amb el que ofereixo: ho he fet molt lentament, aix¨ª que ho puc digerir molt b¨¦.

P. Qu¨¨ ¨¦s ren¨¦ixer?

R. T¨¦ a veure amb una petita mort pr¨¨via. Despr¨¦s d'un patiment, d'un amor que t'ha destru?t alguna cosa, que t'ha tallat un bra?, sentir que aquell bra? et torna a cr¨¦ixer, que ets capa? de tornar a comen?ar. Hi ha petits renaixements i uns altres m¨¦s potents, com el que estic passant ara. Una etapa sorpresa: despr¨¦s de quedar-te en blanc, girar full i tornar.

P. Es quedaria en silenci.

R. S¨ª... El silenci sempre ¨¦s m¨²sica. A la m¨²sica un bon silenci pesa molt m¨¦s. En el silenci pur de vegades hi ha un buit brutal, per¨° ser a casa sense escoltar m¨²sica m'asserena.

P. Diu que la pel¡¤l¨ªcula que ha fet li ha retornat ¡°la part lluminosa de la S¨ªlvia¡±. Es veu en tercera persona?

R. Ho vaig pensar al camerino del Liceu, quan vaig cantar 11 de novembre. Per respecte ning¨² em va venir a veure, i vaig estar sola. Em veia com una altra. Potser era m¨¦s la meva ¨¤nima la que hi era. Ara treballo per aconseguir ser com s¨®c.

P. Qu¨¨ li diu el mirall ara sobre el que ha passat?

R. Tranquil¡¤la, gaudeix-ho, t'ho est¨¤s treballant molt. I no nom¨¦s en l'aspecte art¨ªstic. Avan?a i creu-te les bones coses que passen. Gaudeix-ne.