La gasolina ¡®low cost¡¯ fa malb¨¦ el motor?

La crisi ha convertit l'estalvi en un?mantra?i ha perm¨¨s que hagin sorgit nous models de negoci. Un exemple s¨®n les gasolineres low cost, que no pertanyen a cap de les grans cadenes petrolieres i que ofereixen un estalvi de fins a un 15% per litre de combustible. Aquests punts de venda van cr¨¦ixer un 65% entre el 2007 i el 2014, mentre que la xarxa dels operadors tradicionals es va contreure un 1,3%, segons dades de Repsol. ?s dolenta la gasolina de baix cost? Pot espatllar el motor de l'autom¨°bil? Potser t¨¦ menys additius que alguns combustibles m¨¦s cars, per¨° no perjudicar¨¤ la salut del vehicle. Cap carburant legal ¨¦s nociu, ja que, b¨¤sicament, s¨®n tots iguals i la llei imposa que compleixin uns est¨¤ndards b¨¤sics.

La gasolina ¨¦s com la llet. A una li afegeixen calci, a l¡¯altra la desnaten... per¨° continua sent llet¡±? ?lvaro Mazarrasa, director general de l¡¯AOP

L'¨²nic element que pot diferenciar un carburant d'un altre s¨®n els additius, unes subst¨¤ncies qu¨ªmiques que s'afegeixen en petites proporcions al combustible per afavorir les seves propietats detergents i lubrificants ¨Cfet que implicaria un consum inferior i m¨¦s bon rendiment del motor del cotxe a llarg termini, en estar el motor m¨¦s net i amb menys residus¨C i que justifiquen aquests noms tan elaborats que cada marca confereix solemnement als seus llan?aments nous per distingir-se de la compet¨¨ncia. ¡°La gasolina ¨¦s com la llet: les de marca blanca no t'enverinen. A una li afegeixen calci, a l'altra la desnaten... per¨° continua sent llet¡±, assegura ?lvaro Mazarrasa, director general de l'Associaci¨® Espanyola d'Operadors de Productes Petrol¨ªfers (AOP).

?s la Uni¨® Europea ¨Cles directives de la qual estan traslladades en l'ordenament de tots els Estats membre¨C qui estableix els nivells m¨ªnims que ha de tenir el carburant per poder ser comercialitzat en territori comunitari. ¡°Si la gasolina compleix aquestes especificacions b¨¤siques, evidentment ¨¦s perqu¨¨ el motor no pateix cap dany¡±, recalca Mazarrasa. ¡°Per¨° cada operador t¨¦ la seva estrat¨¨gia comercial, i tots els que estan a l'AOP fan una gran inversi¨® en R+D: els additius?milloren la qualitat de combusti¨® perqu¨¨ el motor tingui una vida m¨¦s llarga si s'utilitza regularment. Aquest ¨¦s el valor afegit de les marques que inverteixen en gasolina¡±, afegeix el director de la patronal petroliera.?

Carles Fit¨¦, del Departament d'Enginyeria Qu¨ªmica de la Universitat de Barcelona, va fer amb el seu equip una an¨¤lisi comparativa entre dues mostres de carburant, una de low cost i una altra de marca. ¡°Vam concloure que la gasolina base ¨¦s la mateixa¡±, afirma l'enginyer. ¡°Els additius s¨®n l'¨²nica difer¨¨ncia que pot haver-hi, per¨° s'afegeixen en percentatges molt petits perqu¨¨ la llei estableix que, d'un determinat compost, no n'hi pot haver m¨¦s de certa quantitat. ?s com la sal en un plat: no la veus perqu¨¨ ¨¦s molt poca¡±, explica.

La gasolina no ¨¦s un producte pur, sin¨® una barreja de diferents hidrocarburs: les refineries ¨Cal territori espanyol n'hi ha nou, propietat de les grans petrolieres Cepsa, Repsol i BP¨C sotmeten el cru a un tractament industrial, del qual obtenen combustible que venen als diferents operadors i que compleix amb els requisits per ser comercialitzat. La Companyia Log¨ªstica d'Hidrocarburs (CLH) ¨¦s l'empresa que controla gaireb¨¦ la totalitat del mercat de distribuci¨® i que s'encarrega de transportar i d'emmagatzemar el carburant abans que arribi als punts de venda.

Nom¨¦s en la fase final s'agreguen els additius, quan la gasolina est¨¤ a punt de sortir de les instal¡¤lacions d'emmagatzematge per ser portada als sortidors. ¡°Quan els operadors v¨¦nen a recollir el producte se li afegeixen els additius en la proporci¨® que ens diguin¡±, expliquen des de la CLH. Si cap companyia demana que s'hi afegeixin diferenciadors de qualitat, la gasolina arriba a les estacions de servei sense compostos afegits.

Aix¨° significa que, amb additius o sense, tota la gasolina respecta els est¨¤ndards legals. A m¨¦s, encara que es pugui comprar fora d'Espanya, ¨¦s molt probable que un sortidor de marca blanca comercialitzi combustible refinat, en realitat, en un dels centres dels grans operadors nacionals, tot i que el vengui sota una altra ins¨ªgnia.

L'an¨¤lisi duta a terme per Fit¨¦ i el seu equip es va basar en una cromatografia de gasos, t¨¨cnica que permet separar, identificar i quantificar els components principals d'una barreja. ¡°En comparar els resultats vam veure que les dues mostres estaven constitu?des pels mateixos components i en la mateixa proporci¨®. La gasolina surt tota del mateix lloc, i si no t¨¦ additius no passa res, perqu¨¨ la legislaci¨® vetlla perqu¨¨ tingui la qualitat suficient i no espatlli els cotxes¡±, assegura l'enginyer.

Mario Arnaldo, president d'Automobilistes Europeus Associats (AEA), assegura que des de l'associaci¨® no s'ha detectat cap anomalia relativa a la gasolina?low cost. ¡°Una altra cosa ¨¦s l'adulteraci¨® dels hidrocarburs, que pot fer malb¨¦ el motor. Per¨° aix¨° ¨¦s un frau, que no t¨¦ res a veure amb el tipus de gasolina o el sortidor¡±, especifica. ¡°S'espatllar¨¤ el motor per posar gasolina low cost? No, el fet de no tenir additius no perjudica¡±, insisteix.

Els additius encareixen el carburant uns dos c¨¨ntims per litre, explica Antonio Onieva,?president de l'Associaci¨® d'Empresaris d'Estacions de Servei de Madrid (AEESCAM). ¡°Per¨° la gasolina ¨¦s la mateixa¡±, subratlla, i precisa que la difer¨¨ncia entre les que tenen compostos qu¨ªmics afegits i les que no ¡°es nota despr¨¦s de molts anys. Normalment el benefici ¨¦s a llarg termini, diguem passats els 100.000 quil¨°metres¡±.

¡°Tampoc hi ha cultura entre els conductors per diferenciar un producte d'un altre¡±, explica Arnaldo.?¡°Cal veure quants quil¨°metres faig i si em compensa gastar-m'hi m¨¦s diners. El consell ¨¦s que es faci un ¨²s racional de l'autom¨°bil i s'esbrini quin carburant ¨¦s m¨¦s apropiat segons les caracter¨ªstiques del cotxe¡±.

Tant la patronal com els sindicats i les associacions de consumidors han empr¨¨s una croada contra els sortidors que prescindeixen de personal, coneguts tamb¨¦ com a gasolineres fantasma, als quals atribueixen falta de seguretat per a l'usuari i compet¨¨ncia deslleial. Aquest model, importat dels pa?sos n¨°rdics i de Fran?a, se suma a les diverses opcions de negoci presents al territori: els sortidors tradicionals, de particulars per¨° amb la bandera de les grans petrolieres, de marca blanca o associat a un hipermercat. Les gasolineres sense personal ja han estat prohibides en quatre comunitats aut¨°nomes.

¡°Amb elles no es pot competir¡±, assegura Onieva. ¡°M¨¦s del 60% del cost d'una gasolinera ve del personal. Qui retalla en aquest concepte, t¨¦ un avantatge incre?ble¡±, aclareix. La compet¨¨ncia arriba de diversos fronts. Tamb¨¦ dels hipermercats, que solen adoptar un model h¨ªbrid d'estaci¨® de servei, atesa de dia i desatesa de nit, i practiquen una fero? pol¨ªtica de preus perqu¨¨ utilitzen la gasolina com a ganxo per fomentar el consum als seus establiments i amb les seves targetes de clients.

L'exist¨¨ncia de tanta varietat a les estacions de servei va ser possible quan, el 2013, el Govern espanyol va decidir donar suport a la liberalitzaci¨® del sector i facilitar els tr¨¤mits per instal¡¤lar nous sortidors en?centres i parcs comercials, establiments d'inspecci¨® t¨¨cnica de vehicles (ITV) i pol¨ªgons industrials.?¡°La modificaci¨® a la llei d'hidrocarburs i la caiguda del preu del s¨°l han estat un gran avantatge competitiu per a les noves estacions de servei. Una gasolinera independent pot costar ara 200.000 euros, davant del mili¨® d'euros que pot costar una de marca¡±, lamenta Mazarrasa, de l'AOP.?

La queixa, no obstant aix¨°, no gira al voltant de la qualitat del carburant.?¡°La gasolina base ¨¦s la mateixa per a les diferents gasolines comercialitzades a Espanya [...], per¨° en ¨²ltima inst¨¤ncia el que determina la compra acostuma a ser la confian?a que el consumidor o la consumidora tingui en la companyia¡±, conclou Fit¨¦.