Llu¨ªs Hern¨¢ndez, la vida compromesa del ¡®Capell¨¤ Roig¡¯

Podem agafar la vida de Llu¨ªs Hern¨¢ndez, la del Capell¨¤ Roig, alcalde de Santa Coloma de Gramenet entre el 1979 i el 1991, aquesta vida que dilluns va deixar amb 79 anys, com a exemple de moltes coses bones. Imaginem el que devia significar per a un cat¨°lic, un barcelon¨ª nascut al barri de Sant Andreu del Palomar al cap de quatre mesos d'haver esclatat la Guerra Civil, de pares murcians i que amb 13 anys ja ingressava al seminari de la Conreria, girar l'espatlla a un r¨¨gim que passejava sota pal¡¤li el dictador. Llu¨ªs va decidir conviure amb el poble de Riobamba (Equador), on es va guanyar l'¨¤lies el Bisbe dels Pobres per acabar fonent-se ja a Badalona en les lluites obreres i ve?nals, igual que va fer a Santa Coloma de Gramenet.

Com tants altres cristians, entre els quals, Juan Garc¨ªa Nieto i Alfonso Carlos Com¨ªn, aquell comprom¨ªs el va portar a militar en un partit antifranquista, en el seu cas, el PSUC. Hi ha molt¨ªssimes barris que deuen molt a la tasca, pastoral i despr¨¦s activista, de gent com Llu¨ªs, sovint en contra del designi de les jerarquies o arriscant-se a acabar a la pres¨® de Zamora.

Hern¨¢ndez ¨¦s tamb¨¦ un bon exemple dels primers alcaldes democr¨¤tics. Entre el 1950 i el 1975 Santa Coloma va viure una allau migrat¨°ria que va multiplicar per deu la seva poblaci¨®. No ho van fer al mateix ritme ni la urbanitzaci¨® ni els serveis i els equipaments, a la qual cosa s'afegia la segregaci¨® territorial al marge esquerre del Bes¨°s. El 1978, l'arquitecte Xavier Valls i ¡°l'altre capell¨¤¡±, Jaume P. Sayrach, van liderar les associacions en la redacci¨® de l'anomenat Pla popular, detallad¨ªssim compendi d'alternatives que m¨¦s tard va assumir el nou Consistori com a full de ruta del canvi. En les primeres eleccions municipals democr¨¤tiques del 1979, el PSUC va proposar a Hern¨¢ndez que fos l'alcaldable. I ell va acceptar-ho malgrat l'oposici¨® de l'arquebisbat. Va guanyar amb el 45% dels vots.

Va ser un alcalde molt proper al seu poble, aquest que, gr¨¤cies a la iniciativa, entre d'altres, de Sayrach, el va acollir quan va ser deportat de l'Equador per la seva lluita contra les desigualtats i que el va veure fer missa en el seu propi pis al barri m¨¦s humil, el d'Oliveres.

Cada mat¨ª, Hern¨¢ndez arribava al seu despatx a la pla?a de la Vila amb una llista de problemes que li havien fet arribar o que ell mateix havia constatat: una fam¨ªlia amb greus dificultats econ¨°miques, una paperera trencada, un sem¨¤for que no funcionava... Des d'aquesta viv¨¨ncia, combinada amb una recerca constant de consens pol¨ªtic i un meritori respecte als t¨¨cnics municipals, va propulsar un canvi que m¨¦s tard va ser continuat per la seva successora, Manuela de Madre, amb qui, home de car¨¤cter, va tenir un dur enfrontament amb algun exc¨¦s incl¨°s que despr¨¦s, noblement, va admetre.

Costar¨¤ trobar un colomenc que no s'enorgulleixi d'aquella transformaci¨® visible en els serveis socials, en la recuperaci¨® d'espais p¨²blics, com la llera del riu, en la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica plena de fa 30 anys o en l'arribada del metro...

Santa Coloma ¨¦s avui la capital del que Javier P¨¦rez And¨²jar ha definit com ¡°la Internacional dels blocs¡±. Una Internacional amb milers d'adherits, que van deixar la seva terra buscant una destinaci¨® individual millor i van acabar forjant una Catalunya millor, tan diversa com cohesionada. Persones condemnades a l'anonimat, per¨° que es poden sentir reconegudes en l'homenatge a gent com el capell¨¤ Llu¨ªs.

Ricard Fern¨¢ndez Ontiveros va ser coordinador t¨¨cnic del Pla estrat¨¨gic Santa Coloma 2000, entre el 1989 i el 1993.