Des del cor

S¨®n inevitables tots els passos cap a la fragmentaci¨® intraespanyola, i intracatalana, que s'auguren per a la convocat¨°ria electoral del 27 de setembre llan?ada per Artur Mas? Resulta obvi que els ciutadans catalans hagin de votar aquell dia, i votin, a favor de la secessi¨®? I que la resposta ¨²nica sigui, sense mat¨ªs possible, la posada en quarantena de l'autonomia de la Generalitat i, per tant, una monumental crisi d'Estat, de l'Estat auton¨°mic tal com el coneixem des de 1978?

Evidentment, no, encara que les forces centr¨ªfugues, agafades als dos pols extrems per la secessi¨® i l'uniformisme central, ho puguin pretendre. ?s cert que el cam¨ª recorregut cap al desastre ja ¨¦s llarg, i que resulta dif¨ªcil canviar la l¨°gica de l'enfrontament per una din¨¤mica de di¨¤leg, negociaci¨® i pacte.

?s dif¨ªcil; per¨° ¨¦s el m¨¦s aconsellable, el m¨¦s convenient i el m¨¦s rendible. Sobretot perqu¨¨ les relacions dels catalans amb la resta dels espanyols, o si es vol, la de Catalunya amb el conjunt d'Espanya (i al rev¨¦s), no han estat mai producte d'un mer c¨¤lcul d'inter¨¨s, ja fos fiscal, comercial, estrat¨¨gic o militar. Han estat generades, de vegades amb tensions, enfrontaments i fins i tot episodis violents, per la convicci¨® general que no es tractava de conjuminar una construcci¨® de summa zero, sin¨® una operaci¨® guanyadora per a tots: en la qual tots guanyin, i guanyant es multipliquin.

Aix¨ª doncs, el d¨¨ficit fiscal de Catalunya, o la seva contrapartida, el super¨¤vit comercial; la seva riquesa ling¨¹¨ªstica, i la seva necessitat de grand¨¤ria i complementarietat; el seu car¨¤cter d'avantguarda industrial i tecnol¨°gica, i la seva urg¨¨ncia de mercat i acompanyament, constitueixen les cares de la mateixa moneda. Espanya mai va ser rellevant tenint Catalunya de r¨¨mora. Catalunya no ha estat mai plena sense una Espanya democr¨¤tica i c¨°mplice. Per aix¨° es diu amb encert que Espanya ¨¦s, m¨¦s que un Estat, una naci¨® de nacions. I que el millor encaix de Catalunya ¨¦s en una Espanya que l'assumeixi com ¨¦s: completa i no partida exactament per la meitat, com alguns dels seus falsos patriotes la volen.

En aquesta hora en qu¨¨ s'estenen els curtterminismes t¨¤ctics, el preelectoralisme ranci i les falses veritats absolutes, convindria parar un instant el rellotge que condueix a uns i a uns altres (o sigui, a tots) cap al precipici. Parar el rellotge per posar per sobre dels n¨²meros, les compet¨¨ncies i els desacords de la vida oficial, els afectes, les vinculacions i les voluntats familiars, amicals, econ¨°miques, culturals, socials, ciutadanes.

Per¨° tot aix¨° ha de trobar camp concret d'aplicaci¨®, superant el mer recurs (inexcusable, per¨° insuficient) del respecte de la llei. ?s urgent una gran operaci¨® de reconeixement de la Catalunya plural i de la seva singularitat nacional, ling¨¹¨ªstica i cultural per l'Espanya plural. ?s urgent l'ampliaci¨® a tots els partits (i al Govern) de la convicci¨® que ¨¦s necess¨¤ria una reforma constitucional en un sentit incloent, de perfil federal, per contribuir a dissipar la desafecci¨®. ?s urgent que, abans que votin, tots els catalans s¨¤piguen que estan al cor de tots els espanyols. I que votin despr¨¦s en la m¨¤xima llibertat. S¨¤viament.