Cohesi¨® i desconnexi¨®

Ho advertim des de fa quatre anys i l'unionisme continua posant cara de tastador de vinagre per¨° no fa ni una proposta. Una mica mandr¨®s, la veritat, i mira que era f¨¤cil desactivar l'independentisme. Coneixent-nos, s'haurien sortit amb la seva amb el mateix de sempre i una mica de picardia, per¨° del professional divide et impera hem passat al potiner mantenella y no enmendalla.

L'Estat t¨¦ mandra. Pedro S¨¢nchez es fotografia amb una rojigualda en cinemascop mentre Albert Rivera contradiu Arquimedes i nega l'embranzida cap amunt de la immersi¨®. Gemma Ubasart segueix buscant odi contra Mas amb el mateix afany que en alguna comissaria es deu estar fabricant el seu segon compte su¨ªs. I ja est¨¤. L'Estat ha aconseguit el que l'independentisme no hagu¨¦s sabut fer mai sol: mantenir certa unitat.

Junts pel S¨ª i la CUP s¨®n l'escamot dels maldestres de l'ex¨¨rcit de Pancho Villa, d'acord, per¨° fins i tot Pancho Villa va guanyar. Arribar al 27-S en aquestes condicions despr¨¦s del que ha plogut t¨¦ una certa vict¨°ria moral. Mentre la traject¨°ria sigui ascendent, i gr¨¤cies a l'Estat tot indica que ser¨¤ aix¨ª, l'independentisme sabr¨¤ gestionar els escenaris que es produiran el 28-S, siguin favorables o desfavorables. Amb el panorama que hem descrit, qualsevol deixa de ser independentista.

Aix¨ª i tot, no n'hi ha prou. Hi ha una part s¨°lida, cre?ble i amb prou for?a i projecci¨® de futur, per¨° tamb¨¦ flancs i debilitats que l'Estat es pot permetre i l'independentisme no. Aquesta ¨¦s la mala not¨ªcia. La bona ¨¦s que l'Estat ni tal com est¨¤ ni tal com l'imaginen i desitgen els qui l'heretaran aportar¨¤ solucions als problemes de Catalunya. No ho ha fet fins ara i no ho far¨¤ en un futur.

L¡¯economia de Lleida tornar¨¤ a funcionar, per¨° hi ha coses que s¨®n tan valuoses que no es compren nom¨¦s amb diners

Les municipals han donat dues pistes clares en ciutats que exemplifiquen molt b¨¦ el que se li escapa encara a l'independentisme. La paradoxa ¨¦s que ¨¦s el resultat de l'abs¨¨ncia d'un projecte nacional veritablement aut¨°nom. La Via Catalana ¨¦s l'expressi¨® del que es vol, no del que es t¨¦.

La primera ¨¦s la vict¨°ria d'Ada Colau. Vict¨°ria m¨ªnima per¨° simb¨°lica i una mostra del que passa quan falla la cohesi¨® social. Els qui posen els ulls en blanc quan juren que Catalunya ¨¦s una naci¨® els aniria b¨¦ recordar que les comunitats es basen en afinitats socials i que aquest pa¨ªs ¨¦s tan petit que no hi ha lloc per a patis del darrere. Sense un contracte social, quina naci¨® vols construir? Cap, un pa¨ªs funciona tan malament com ho fa el pitjor dels seus components.

La segona ¨¦s el pacte de PSC i Ciutadans a Lleida. Lleida ja no ¨¦s la ciutat llunyana de M¨¤rius Torres, no. ?s la ciutat solit¨¤ria, allunyada de les altres tres, sola entre Saragossa i Barcelona i sense compet¨¨ncia. Mentre l'economia va funcionar, semblava que hi havia un projecte de ciutat. Per¨° no, la Lleida actual ¨¦s una mostra del disseny inacabat de la Catalunya-ciutat, de falta d'ambici¨® i cohesi¨® cultural. L'economia de Lleida tornar¨¤ a funcionar, per¨° hi ha coses que s¨®n tan valuoses que no es compren nom¨¦s amb diners. Ni ERC ni CDC han esbossat un projecte de continu?tat cultural per a Catalunya. Els altres partits, tampoc.

S¨®n dos problemes que l'independentisme hauria d'encarar. No dic que els hagi de solucionar abans del 27-S. Dic que nom¨¦s continuar¨¤ avan?ant si els assumeix i proposa algun remei. Si crea relat, teoria, opcions i alternatives. Si apr¨¨n dels moviments socials actuals i si recupera una tradici¨® cultural tan rica i potent que va poder superar el franquisme i el posterior menyspreu de dretes i esquerres espanyoles.

Recon¨¨ixer i assumir els problemes de cohesi¨® s¨®n els primers passos per responsabilitzar-se'n. L'Estat no s'hi apropar¨¤ si no ¨¦s per produir m¨¦s desperfectes. El d¨¨ficit fiscal continuar¨¤ sent el que ¨¦s, tan dolent com el d'infraestructures. El d¨¨ficit cultural, segons el que veiem i sentim, ¨¦s insalvable. Mentre l'independentisme ha tingut la iniciativa que l'Estat no tindr¨¤ mai, les coses li han anat b¨¦. Hi ha molt a fer encara. Molt del que no s'ha fet mai.

I els que s'alarmen per la paraula desconnexi¨®, que recordin que qui primer es va desconnectar va ser el mateix Estat. Si alguna cosa no est¨¤ cohesionada avui ¨¦s Espanya.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor