L¡¯eixample del Raval

Quan es parla d'eixamples,?de seguida?pensem en el fam¨®s Eixample barcelon¨ª. Per¨° aquest urbanisme planificat va ser un signe de modernitat que es va donar en altres ciutats, i en altres enclavaments dins de la mateixa Barcelona. Seria el cas d'aquest eixample inusual, de tot just mitja dotzena de carrers, amb les cantonades arrodonides i els seus edificis de finals del segle XIX, incrustats, gaireb¨¦ encaixats amb cal?ador al Raval.

La hist¨°ria d'aquest entorn va comen?ar el 1835, en esclatar una revolta a la pla?a de toros del Tor¨ªn que va acabar amb la crema de convents. Els del Carme i Elisabets van ser incendiats i desamortitzats fins que van ser finalment destru?ts, el primer el 1874 i el segon, el 1880. Sobre aquests dos solars es van tra?ar els nous carrers de Pintor Fortuny, Doctor Dou, Notariat, passatge Elisabets o Montju?c del Carme. Aquest projecte urban¨ªstic va dividir l'espai en illes de cases rectangulars de cantonades trencades, i parcel¡¤les d'uns setze metres de llargada, sobre les quals es van edificar cases de ve?ns amb planta baixa d'¨²s comercial i cinc pisos, en un estil molt homogeni de fa?anes realitzades en estuc imitant la pedra.

El projecte urban¨ªstic de Barcelona va dividir l'espai en illes ?de cases rectangulars ?amb cantonades trencades

L'eix vertebrador d'aquest ve?nat va ser des del principi el carrer de Pintor Fortuny, encara que el seu tra?at no era igual que l'actual. Llavors era un carrer¨® sense sortida que acabava al passatge Elisabets, i m¨¦s tard al carrer Xucl¨¤. El tram que l'uneix a la Rambla no es va poder completar fins al 1932, quan als magatzems El Siglo que l'ocupaven hi va haver un violent incendi. Les cases d'aquest carrer s¨®n de firmes conegudes en l'arquitectura de l'¨¨poca, com la situada a la cantonada amb Notariat que allotja el caf¨¨ El Colectivo, o la de l'empresa de cosm¨¨tics Byphasse, ambdues de l'arquitecte Joan Frexe i Vilardaga, autor tamb¨¦ de la finca on hi ha el bar La Caba?a. El modernista Llu¨ªs de Miquel i Roca va dissenyar la finca on hi ha la botiga d'alimentaci¨® natural Biocenter i el celler Magda. I Salvador Vi?als Sabat¨¦, l'immoble on es troba el bar Caravelle i el del costat, sobre la llinda del qual hi ha la data del 1879. Fins i tot Mag¨ª Rius Mulet, un dels grans col¡¤laboradors de Cerd¨¤ a l'Eixample, hi va edificar dos blocs de cases consecutius on es troben el celler Plaza i el restaurant L'Antic Forn.

L'eix de l'eixample del Raval va ser des del principi el carrer Doctor Fortuny

El carrer Doctor Dou t¨¦ un aire afrancesat, d'arbres rectilinis i volums regulars. A la cantonada amb el carrer del Carme hi ha la Casa Josepa Pla, constru?da el 1883 per Jaume Gust¨¤ i Bondia, que ocupa gaireb¨¦ mitja illa de cases i als baixos de la qual es troba el restaurant Carmelitas. A la vorera de davant hi ha un casalot de fa?anes vermelles conegut com a la Casa Isidor Maj¨®, obra de Manuel Comas, on destaca la fa?ana posterior amb galeries de ferro colat i vidre. I al costat, cantonada amb Pintor Fortuny, hi ha la Casa Marcel¡¤l¨ª Llu¨ªs Oriol, obra de Ramon Soriano i Tombas, que allotja el restaurant La Flor de Maig. En creuar Pintor Fortuny s'endolceix. En aquest tram del carrer destaca la Casa Ramon Mumbr¨², de l'arquitecte valenci¨¤ Rafael Guastavino, fam¨®s per les seves construccions als Estats Units com la biblioteca p¨²blica de Boston o l'estaci¨® Grand Central Terminal de Nova York. En aquests mateixos terrenys tamb¨¦ hi va edificar Josep Marimon i Cot, que es va encarregar d'aixecar la Casa Joan Coll (on avui hi ha una botiga de la cadena Veritas), i la Casa Francesc Div¨ª, on hi ha el bar Raval, local esbojarrat que havia freq¨¹entat l'actor Pepe Rubianes.

Al carrer Notorietat hi ha la finca on va viure el cient¨ªfic Santiago Ram¨®n y Cajal

El carrer del Notariat comparteix amb els seus ve?ns un aire burg¨¨s, inusual en aquest barri. Originalment va ser anomenat passatge de Fortuny, i l'Ajuntament li va canviar el nom perqu¨¨ hi havia el Col¡¤legi de Notaris de Barcelona. En aquest mateix carrer es troba la Casa Llu¨ªs Gaspar, obra de Narc¨ªs Aran; la finca on va viure el cient¨ªfic Santiago Ram¨®n y Cajal, o la Casa Jaume Jes¨²s, de Francesc Barnola. I a la cantonada amb Elisabets, la Casa Llu¨ªs Puig Sevall, de Joan Valeri Angl¨¤, que acull l'escola t¨¨xtil Teranyina. M¨¦s cap a la Rambla hi ha el passatge Elisabets i el carrer Montju?c del Carme, dues vies estretes amb magatzems d'una planta i patis interiors; a la meitat del seu tra?at, la primera, i reconfigurada amb edificis nous, la segona. A Montju?c del Carme hi va haver el gimn¨¤s on va n¨¦ixer el FC Barcelona, i va rebre aquest nom per haver estat el caminet que anava al cementiri del convent del Carme. Ara tot aquest espai ¨¦s transitat per turistes que amb prou feines es fixen en all¨° que el diferencia del seu entorn, un eixample en miniatura enmig del vell Raval.