La ci¨¨ncia que Franco va destruir

¡°Al carro de la cultura espanyola li falta la roda de la ci¨¨ncia¡±, va sentenciar Santiago Ram¨®n y Cajal, l'¨²nic cient¨ªfic 100% espanyol que ha guanyat un Premi Nobel. L'investigador va rebre el guard¨® el 1906 per descobrir les neurones del cervell i un any despr¨¦s va predicar amb l'exemple i es va transformar en el carreter del pa¨ªs: es va posar al capdavant de la nova Junta per a l'Ampliaci¨® d'Estudis (JAE), una instituci¨® que pagava als millors cient¨ªfics espanyols estades a les grans universitats europees i americanes.

La JAE va contribuir a l'esclat de l'Edat de Plata de les lletres i les ci¨¨ncies a Espanya durant el primer ter? del segle XX. Fins i tot el f¨ªsic Albert Einstein va acceptar dirigir una c¨¤tedra extraordin¨¤ria a la Universitat Central de Madrid el 1933. Per¨° el cop d'Estat del 1936 i la Guerra Civil van acabar amb aquest progr¨¦s. El 8 de desembre del 1937, el general Francisco Franco va dissoldre la JAE i va crear una altra instituci¨® per col¡¤locar la ¡°vida doctoral sota els auspicis de la Immaculada Concepci¨® de Maria¡±.

El llibre Ense?anza, ciencia e ideologia en Espanya (1890-1950), editat per la Diputaci¨® de Sevilla i Vitela Gesti¨®n Cultural, repassa ara?els fets que van fer que la dictadura franquista destru¨ªs la ci¨¨ncia a Espanya. ¡°Als qui vam estudiar a les universitats espanyoles entre finals dels seixanta i principis dels setanta ens feien creure que abans del 1940 la ci¨¨ncia estava endarrerida i que havia estat gaireb¨¦ inexistent, que tot el que s'estava fent llavors provenia de l'actual r¨¨gim, que havia aconseguit els mitjans materials i les persones adequades perqu¨¨ la ci¨¨ncia espanyola progress¨¦s i sort¨ªs de l'endarreriment en qu¨¨ es trobava la d¨¨cada del 1930. Per¨° no podien estar m¨¦s allunyat de la realitat¡±, reflexiona l'historiador Manuel Castillo, catedr¨¤tic em¨¨rit d'Hist¨°ria de la Ci¨¨ncia a la Universitat de Sevilla i coautor del llibre.

Dels 580 catedr¨¤tics que hi havia, 20 van ser assassinats, 150 expulsats i 195 es van haver d'exiliar, assenyala l'historiador Manuel Castillo.

Castillo recorda que Jos¨¦ Ib¨¢?ez Mart¨ªn, ministre d'Educaci¨® entre el 1939 i el 1951, va assumir la decisi¨® de ¡°recristianitzar la societat¡±. La repressi¨® va buidar les universitats. Dels 580 catedr¨¤tics que hi havia, 20 van ser assassinats, 150 expulsats i 195 es van haver d'exiliar, assenyala Castillo. ¡°L'Esgl¨¦sia va supervisar o va participar en cadascuna d'aquestes den¨²ncies¡±, afirma.

Un dels primers a fugir va ser el f¨ªsic Blas Cabrera, un expert en magnetisme que havia estat escollit membre de l'Acad¨¨mia de Ci¨¨ncies de Par¨ªs per substituir?el?premi Nobel de Qu¨ªmica Svante August Arrhenius que acabava de morir. ¡°Mig miler de metges i investigadors de ci¨¨ncies biom¨¨diques van arribar a M¨¨xic¡±, prossegueix Castillo. Tamb¨¦ van fugir grans figures de les ci¨¨ncies naturals, com Ignacio Bol¨ªvar, successor de Ram¨®n y Cajal al capdavant de la JAE el 1934, i Od¨®n de Buen, pioner de l'oceanografia a Espanya i un divulgador de la ci¨¨ncia, amb llibres que el papa Lle¨® XIII va prohibir perqu¨¨ defensaven les teories de Darwin.

Les matem¨¤tiques espanyoles van perdre Luis Santal¨®, un dels pares de la geometria integral, que es va exiliar a Argentina i va continuar investigant a la Universitat de Buenos Aires. El 1983, amb 72 anys, va rebre el Premi Pr¨ªncep d'Ast¨²ries d'Investigaci¨® Cient¨ªfica. La qu¨ªmica tamb¨¦ se'n va ressentir: Antonio Garc¨ªa Ban¨²s, catedr¨¤tic de Qu¨ªmica Org¨¤nica a la Universitat de Barcelona, es va exiliar a Col¨°mbia, on va crear l'Escola de Qu¨ªmica a la Universitat dels Andes, a Bogot¨¤. Tamb¨¦ es van desfer d'Enrique Moles, autoritat mundial pel que fa a la determinaci¨® dels pesos at¨°mics, per signar el manifest ¡°Contra la barb¨¤rie feixista¡± publicat despr¨¦s del bombardeig aeri de Madrid.

El CSIC va n¨¦ixer per buscar ¡°la restauraci¨® de la cl¨¤ssica i cristiana unitat de les ci¨¨ncies destru?da el segle XVIII¡±.

Aquests nom¨¦s s¨®n alguns dels exemples que apareixen a?Ense?anza, ciencia e ideologia en Espanya (1890-1950), el segon autor de la qual ¨¦s Juan Luis Rubio, professor d'Hist¨°ria de l'Educaci¨® a la Universitat de Sevilla. El Decret del 8 de novembre del 1936, dictat per Franco a Salamanca, havia guanyat. Ordenava eliminar ¡°les ideologies i institucions dissolvents, els ap¨°stols de les quals han estat els principals factors de la tr¨¤gica situaci¨® que va arribar a patir la nostra p¨¤tria¡±.

Sobre les cendres de la JAE, i dirigit per la batuta de Jos¨¦ Mar¨ªa Albareda, membre de l'Opus Dei que m¨¦s tard va ser ordenat sacerdot, es va crear, el 1939, el Consell Superior d'Investigacions Cient¨ªfiques (CSIC). Albareda va proposar en un primer moment que, en lloc de Superior, se'l denomin¨¦s Nacional, per¨° en qualsevol cas el CSIC va n¨¦ixer per intentar ¡°la restauraci¨® de la cl¨¤ssica i cristiana unitat de les ci¨¨ncies destru?da el segle XVIII¡±, segons la llei que el va crear el 24 de novembre del 1939.

Aquest text criticava la suposada ¡°pobresa i paralitzaci¨®¡± de la ci¨¨ncia a Espanya durant el primer ter? del segle XX. Franco decretava l'oblit de la JAE, una falta de mem¨°ria que es va repetir de manera sorprenent el 2014, quan el CSIC va fer 75 anys, quan l'organisme va passar de puntetes pel seu passat d'exilis i depuracions en els actes de celebraci¨®. L'actual president del CSIC ¨¦s Emilio Lora-Tamayo, fill de Manuel Lora-Tamayo, ministre d'Educaci¨® amb Franco i tamb¨¦ president del CSIC, entre el 1967 i el 1971.

El franquisme va convertir Espanya en un dels pa?sos "m¨¦s subdesenvolupats del continent en ci¨¨ncia", segons Castillo.

Amb l'arribada de la dictadura, L'origen de les esp¨¨cies de Charles Darwin es va convertir en una obra totalment prohibida. El ministre Ib¨¢?ez Mart¨ªn va incloure passatges del G¨¨nesi b¨ªblic en alguns llibres de ci¨¨ncies naturals. La investigaci¨® de l'evoluci¨® humana, que havia comen?at a despuntar gr¨¤cies a la JAE, va ser substitu?da per Adam i Eva. La paleontologia ¡°es va remuntar fins al Quart Concili de Later¨¤¡±, organitzat pel papa Innocenci III l'any 1215, segons Castillo.

¡°Cal recon¨¨ixer que, en aquest cas,?el franquisme va ser pioner: es va avan?ar desenes d'anys a la corrent creacionista tan en voga avui en algunes universitats nord-americanes que afinen la inventiva per introduir les seves teories com avalades per la ci¨¨ncia¡±, ironitza el catedr¨¤tic em¨¨rit.

¡°La falta de llibertat de pensament i d'expressi¨® durant gaireb¨¦ 40 anys va endarrerir el pa¨ªs i el va convertir en un dels m¨¦s subdesenvolupats del continent en ci¨¨ncia i en cultura general¡±, sentencia Castillo. L'Auditori de la Resid¨¨ncia d'Estudiants, una de les joies de la JAE a Madrid i seu d'importants confer¨¨ncies cient¨ªfiques internacionals, va ser demolit parcialment i es va convertir en una esgl¨¦sia. ¡°Si de les bas¨ªliques romanes van sorgir les primitives esgl¨¦sies cristianes, per qu¨¨ d'un teatre o cinema, on es pensava embrutar i enverinar la joventut espanyola amb xacres de cultura i d'art, no en pot sorgir un oratori, una petita esgl¨¦sia que sigui l'Esperit Sant, el veritable orientador d'aquesta nova joventut espanyola¡±, va escriure despr¨¦s de la Guerra Civil el seu arquitecte, Miguel Fisac, que en aquell temps era membre de l'Opus Dei.