Romania condemna a 20 anys el director d¡¯una pres¨® comunista

Alexandru?Visinescu, director durant gaireb¨¦ vuit anys del penal de Ramnicu Sarat, una de les presons m¨¦s fosques de l'¨¨poca comunista a Romania, ha estat condemnat aquest divendres a 20 anys de pres¨® per crims contra la humanitat. La condemna a Visinescu (89 anys), a qui la fiscalia acusava de la mort d'almenys 14 persones i de sotmetre els presoners sota el seu c¨¤rrec a condicions ¡°destinades a destruir-los f¨ªsicament i psicol¨°gicament¡±, ¨¦s la primera d'aquest tipus en un pa¨ªs que 25 anys despr¨¦s de la mort del dictador Nicolae Ceausescu i la caiguda del r¨¨gim comunista es resisteix a ajustar comptes amb el seu passat.

L'antic carceller, pel qual la fiscalia demanava 25 anys de reclusi¨®, sempre ha defensat la seva innoc¨¨ncia i ha argumentat que ¡°obe?a ordres¡± dels seus superiors. Els jutges han dictaminat, no obstant aix¨°, que ¨¦s responsable directe de 12 morts, aix¨ª com de tortures i ¡°tracte inhum¨¤¡± (considerats delictes de lesa humanitat) a diversos presoners. Per aix¨° haur¨¤ de pagar ¨Ci si no, l'Estat, com a responsable civil subsidiari¨C, a m¨¦s, prop de 300.000 euros a les fam¨ªlies d'algunes v¨ªctimes.

Ara, Visinescu t¨¦ deu dies per rec¨®rrer la condemna. I ¡°probablement¡± ho far¨¤, segons el seu advocat. Si el Tribunal Suprem confirma la pena, l'home ¨Cque tamb¨¦ ha estat desposse?t del grau de tinent coronel¨C complir¨¤ nom¨¦s un ter? dels 20 anys indicats (una mica m¨¦s de sis), a causa de la seva edat.

Qui avui ¨¦s un anci¨¤ eixut i de mirada tosca, va dirigir amb m¨¤ de ferro Ramnicu Sarat entre 1956 i 1963, durant part del r¨¨gim estalinista de Gheorghe Gheorghiu-Dej ¨C1945-1964, els anomenats anys negres ¨C, l'antecessor de Ceausescu. Pel penal, conegut com la pres¨® del silenci a causa del r¨¨gim d'a?llament a qu¨¨ se sotmetia els interns, a qui es prohibia fins i tot parlar, van passar desenes de detinguts de l'elit pol¨ªtica i intel¡¤lectual de Romania.

A Ramnicu Sarat (a l'est del pa¨ªs) molts van emmalaltir despr¨¦s de les tortures i c¨¤stigs als quals els guardes els sotmetien. Altres van morir pel fred, les malalties i la falta d'aliment, segons recullen els documents i testimonis recopilats per l'Institut per a la Investigaci¨® dels Crims del Comunisme (IICCMER), l'organisme que va posar la fiscalia de Bucarest sobre la pista de Visinescu.

M¨¦s de 600.000 persones ¨Cintel¡¤lectuals, oficials, religiosos, opositors pol¨ªtics¨C van passar per presons o camps de detenci¨® a Romania, segons l'IICCMER. Molts hi van morir. D'altres van ser torturats. Ning¨², excepte un grapat d'oficials d'alt rang, condemnats als noranta i alliberats per motius de salut, ha respost pels crims comesos durant m¨¦s de quaranta anys de dictadures comunistes.

Ion Eremia va passar sis anys a la pres¨® del silenci. L'antic general va ser detingut per escriure un assaig sat¨ªric considerat anticomunista i internat gaireb¨¦ immediatament a Ramnicu Sarat. Quan va sortir, explica Nicoletta Eremia, amb prou feines podia vocalitzar i s'havia aprimat tant que semblava un esquelet. ¡°A m¨¦s, li faltaven gaireb¨¦ totes les dents¡±, afirma en una conversa telef¨°nica des de Bucarest. Les que no li van arrencar durant les tortures, les va perdre per les condicions sanit¨¤ries deficients.

Mai es va recuperar d'all¨°. Eremia va morir fa 13 anys, per¨° el seu cas ¨¦s un dels que ha motivat la condemna a Visinescu. Una sent¨¨ncia que, segons la seva esposa, arriba massa tard. ¡°Aix¨° s'havia d'haver jutjat el 1989 [any en qu¨¨ Ceausescu va ser ajusticiat]. No puc estar satisfeta, perqu¨¨ s¨¦ que el torturador recorrer¨¤ i probablement mai entrar¨¤ a la pres¨®. Encara que ho faci, mai ser¨¤ una cosa tan horrible com el que van viure el meu esp¨°s i altres detinguts¡±, insisteix.