El Poble Espanyol es rendeix a la islandesa Bj?rk

Algunes persones es balancejaven t¨¨nuement, altres esgotaven qualsevol escletxa r¨ªtmica per ballar, impulsades per greus profunds i fraccions, mentre la majoria romanien en silenci, tant est¨¤tiques com expectants, potser sense saber qu¨¨ pensar, ja que cap de les can?ons interpretades eren populars i es necessitava una concentraci¨® extra per a esbrinar quines eren. Nom¨¦s ella era realment coneguda, tamb¨¦ el seu drama i la manera en qu¨¨ l¡¯ha exorcitzat, Vulnicura, la seva ter¨¤pia per cauteritzar les ferides emocionals d'un matrimoni trencat. Al seu ¨²nic concert a Espanya, una dona menuda amb la cara coberta per una mena de m¨¤scara i enfundada en un vestit d'inspiraci¨® japonesa, amb uns pantalons que recordava una hakana d'alta costura, cantava i nom¨¦s amb aquesta xarxa atrapava la multitud que s'estenia davant de l'escenari, ocupat per una nodrida secci¨® de corda, un percussionista i un encarregat de r¨ªtmica digital. Era Bj?rk al Poble Espanyol. No ho va voler fer f¨¤cil.

Dels models de repertori que porta a la gira, la islandesa va destinar a Barcelona el menys complaent, el que interpreta Come to me, Pleasure is all mine, I see who you are o Wanderlust, potser l¡¯¨²nic besllum de pe?a popular, en lloc de Hyperballad, Army of me o Bachelorette. Depeche Mode sense Enjoy the silence, Sting sense Roxanne, Alejandro Sanz sense Coraz¨®n partido. No va importar. ?s m¨¦s, en certa manera el concert va tenir un entorn sonor i emocional m¨¦s compacte, una direcci¨® n¨ªtida marcada pel que fa al so per l'entremesclat de corda anal¨°gica, fregada, i electr¨°nica i percussi¨® digital, un m¨®n inquietant palpitant sord i desassossegant sota l'afable superf¨ªcie de violins i cellos. Dos mons en un.

I per sobre de tots dos aquesta veu, aquest to agut que puja i sofreix, que ha transm¨¨s desesperaci¨®, esperan?a i guariment en un mar de can?ons on la melodia no es presentava tan f¨¤cil com la cura d'un remeier. La veu tirava de les can?ons i les condu?a tortuoses, apagant-les i encenent-les, donant o traient suport r¨ªtmic, perfilades amb hang -instrument harm¨°nic de percussi¨®-, pentinades amb viol¨ª, copejades per greus digitals sense patrons reiteratius i sempre mancades de l'obvietat d'una tornada a qu¨¨ agafar-se. Bj?rk, abillada amb excentricitat i simult¨¤niament elegant¨ªssima, misteriosa i fascinant, feia saltirons com un follet traient gravetat tant a l¡¯abillament com als sentiments expressats per les vuit de les nou can?ons de Vulnicura que va interpretar, per a m¨¦s pistes amb un so excepcional que remet a la convicci¨® que no hi ha locals dolents, sin¨® m¨²sics, t¨¨cnics i equips incapa?os de respondre a les exig¨¨ncies ac¨²stiques.

La cirereta del plantejament de Bj?rk va ser l'abs¨¨ncia gaireb¨¦ absoluta de muntatge esc¨¨nic, si ¨¦s que s'ent¨¦n com a tal uns vulgars coets, algunes imatges ampliades d'insectes, les bestioles sempre inquieten, i projectar el clip de Wanderlust quan el tema va sonar. Despr¨¦s de la fascinaci¨® visual de Biophilia, el seu anterior espectacle, Vulnicura ¨¦s pura nuesa o, millor dit, concentra tota la responsabilitat en la mateixa Bj?rk, epicentre, inici i fi de tot, gel ardent, carisma abrasador, domini de tots els ressorts interpretatius, follet amb ¨¤nima de diva, rutilant estrella que si no va conquistar l'adhesi¨® dels qui esperaven ¨¨xits s¨ª que els va deixar amb la convicci¨® d'haver assistit a un espectacle impecable. Abandonant l'autopista es troben les carreteres virades.