Formentera sospesa limitar l¡¯entrada de turistes

La poblaci¨® de l'illa de Formentera es multiplica per quatre durant l'estiu. L'arribada massiva de turistes, que inunda l'illa de cotxes i embarcacions, preocupa els pol¨ªtics locals, que planegen imposar algun tipus de taxa dissuasiva per a l'entrada i desembarcament de vehicles a motor. Els experts sostenen que s'hauria de vincular l'arribada de visitants a la capacitat de les infraestructures d'aquesta illa balear.

¡°Formentera conrea la llavor del perill, l'illa pot morir v¨ªctima del seu ¨¨xit per la massificaci¨® de turistes¡±. Parla un resident i analista veter¨¤: Ramon Laffargue, expert en Antropologia Social, col¡¤laborador de la Unesco i expert en ¨¤mbits insulars. La poblaci¨® local (12.000 habitants) es multiplica per tres i fins i tot per quatre amb els estiuejants Alguns dies roden 20.000 vehicles i centenars de barques naveguen i ancoren al voltant dels 69 quil¨°metres de costa. ¡°Molta gent i molt soroll. El que passa es veia a venir: el territori ¨¦s molt esc¨¤s i els recursos no poden donar m¨¦s de si a l'estiu¡±, agrega Laffargue, que des de 1959 freq¨¹enta Formentera. ¡°Veig molt complicat que es pugui mitigar la situaci¨®¡±. Creu que s'hauria de regular l'arribada de visitants, que l'oferta s'ajusti a la capacitat de les infraestructures.

¡°Tots els de Formentera vivim, treballem i depenem del turisme. Tothom, en tres mesos, ingressa per a tot l'any¡±, diu en V¨ªctor, propietari d'Es ministre, un xiringuito de la platja d'Illetes. No veu massificaci¨® ni necessitat de l¨ªmits. ¡°Podr¨ªem tancar¡±, anota. ¡°Tinc una golondrina d'excursions, vaig fer el cam¨ª per al negoci, vaig comprar terrenys i vaig adequar dos aparcaments¡±. Els p¨¤rquing a les platges del parc natural s¨®n de pagament per frenar allaus.

A l'illa escasseja l'aigua potable, tot el cabal de les xarxes ¨¦s artificial, dessalat. Els pous estan salinitzats. Diversos hotels tenen la seva pr¨°pia potabilitzadora i per l'illa no paren de circular camions cisterna. La depuradora d'aig¨¹es residuals t¨¦ una capacitat per 14.000 usuaris simultanis. Les escombraries es traslladen a Eivissa. L'electricitat entra per dos cables submarins, per¨° per la demanda estival han de funcionar grups electrogens que buiden dos tancs de combustible al dia, que arriben per via mar¨ªtima.

L'ancoratge sense control de grans navilis i de centenars i centenars de vaixells davant els arenals quilom¨¨trics amenacen els prats de posid¨°nia. S¨®n patrimoni de la Humanitat, donen oxigen al mar i alimenten les platges. Hi ha boies fixes, de pagament, al parc natural i la seva reserva marina. En dues ocasions en els dos ¨²ltims estius amb el trag¨ª de l'ancoratge de vaixells es va trencar el cable submar¨ª de les connexions telef¨°niques i va caure Internet.

Els pol¨ªtics locals volen posar algun tipus de limitaci¨®. Sospesen crear una taxa dissuasiva per a l'entrada i desembarcament de vehicles de motor. Una majoria de turistes no t¨¦ la sensaci¨® de col¡¤lapse que molts residents i visitants senten. Per a la taxa als cotxes far¨¤ falta una legislaci¨® espec¨ªfica, opina des de l'esquerra Jaume Ferrer, president del Consell, que busca ¡°un model d'illa sostenible i de futur¡±.

La fi de l'¨²ltim parad¨ªs

¡°Per mi avui ja no existeix l'¨²ltim parad¨ªs¡±, opina Silvia Tur Ribas, diputada per Formentera al Parlament de Balears, de grup Gent per Formentera. Ella ¨¦s partid¨¤ria d'afrontar ja el debat sobre la ¡°capacitat de c¨¤rrega¡±, l'¡°estr¨¨s¡± sobre el territori suportable i ¡°l'espai m¨ªnim¡± per als banyistes ?i visitants. L'objectiu ¨¦s ¡°poder tenir percepci¨® de qualitat i benestar¡±.

La pol¨ªtica d'esquerres Silvia Tur Ribas veu a m¨¦s, amb el boom actual, una ¡°descapitalitzaci¨® cultural, patrimonial i econ¨°mica¡±. Els universitaris que van deixar l'illa als 70 no van retornar. ¡°Ara, nom¨¦s 15 joves a l'any van a la universitat¡±, diu Tur Ribas. Els joves pateixen, a m¨¦s, la bombolla inversora d'italians que copen cases i comer?os. La perla de Balears, amb la seva estirada tur¨ªstica i la seva fama, viu una onada migrat¨°ria. Tur Ribas recorda que en els ¨²ltims deu anys ha passat de 7.500 a 12.300 empadronats.

¡°El PP va ser el primer a proposar una taxa als vehicles, el 2012¡±, apunta Jos¨¦ Manuel Alcaraz, l¨ªder local dels populars. ¡°Preocupa la massificaci¨® d'ara, la situaci¨® se'ns ha escapat de les mans¡±. Alcaraz acusa ¡°l'esquerra de no controlar¡± l'oferta tur¨ªstica il¡¤legal i l'urbanisme. ¡°?s laxa, de cacic i fa favors a tothom: aix¨ª va aconseguir la majoria absoluta¡±.

El Carib que no ¨¦s

La m¨¦s petita de les Balears ¨¦s una destinaci¨®-icona triomfadora, una versi¨® propera del Carib, amb platges blanques d'aig¨¹es clares, imatges sensuals. Aquesta imatge ha estat multiplicada en anuncis que s'eganxen, videoclips i pel¡¤l¨ªcules. Formentera ¨¦s un laboratori. El professor de Geografia de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, Oriol Nel¡¤lo, va tra?ar una radiografia enciclop¨¨dica dels seus problemes el 2013, amb experts i estudiants. La diputada Silvia Tur reconeix que ¡°l'illa ¨¦s fr¨¤gil per estar sotmesa a una activitat tur¨ªstica intensiva¡± i dubta: ¡°L'eterna pregunta ¨¦s redu?m la marxa i deixem de regular totes les places no regulades?¡±.

Hi ha comptabilitzades 8.000 places tur¨ªstiques legals en oferta i se suposa que dues vegades m¨¦s de reals, paral¡¤leles, en bona part d'economia subterr¨¤nia. Tur suposa que a l'estiu ¡°la petjada¡± residencial i de poblaci¨® es multiplica per tres i per quatre. El ple genera un lloguer car¨ªssim. Hi ha treballadors temporals que no poden afrontar el pagament ni els 400 euros d'un llit en estat precari. Molts empleats pernocten a Eivissa, van i v¨¦nen.

Entre els ports d'Eivissa i Formentera hi ha 12 milles, mitja hora de travessia r¨¤pida. Un mili¨® de passatgers viatja a l'any per mar entre les dues illes. En temporada alta cada mitja hora salpa un ferri que desembarca centenars de cotxes i camions. A Formentera acudeixen golondrines d'excursi¨® i els anomenats party-boats, iots discoteca de grups amb tots els excessos. All¨¤ ara prohibits.

¡°Formentera viu un estat de saturaci¨®, amb problemes d'aig¨¹es potable i de depuraci¨® comparables als d'Eivissa, per¨° amb conscients del regs de l'abisme, del col¡¤lapse¡±, subratlla la l¨ªder ecologista Neus Prats, del GEN (Grup d'Estudis de la Naturalesa). ¡°S'ha de parar el desenvolupisme, les segones resid¨¨ncies. Les autoritats de Formentera actuen amb consci¨¨ncia per¨° les d'Eivissa semblen kamikazes, servils amb els cacics locals¡±. La proteccionista Neus Prats veu ¡°la depend¨¨ncia del turisme brutal i dram¨¤tica¡±. Des del PP, Jos¨¦ Manuel Alcaraz, creu que ¡°cal actuar de forma conjunta per recuperar l'equilibri, sense demag¨°gia¡±.