Per¨° tu saps qui s¨®c jo?

A finals dels vuitanta, el gran l¨°gic i fil¨°sof angl¨¨s Alfred Ayer feia una estada en una universitat de la costa est nord-americana quan el van convidar a una festa a casa del dissenyador Fernando S¨¢nchez. En aquella festa tamb¨¦ hi havia Mike Tyson, aleshores un jove p¨²gil en el moment m¨¦s tir¨¤ de la seva carrera. En un instant de la nit, Tyson va adoptar una actitud agressiva cap a una dona que hi havia a la festa. Ayer, que en aquell temps ja era gaireb¨¦ octogenari, va interposar-se amb el seu f¨ªsic ¨Cque era el m¨¦s exuberant que pot ser el f¨ªsic t¨ªpic d'un fil¨°sof¨C entre Tyson i la dona, exigint al boxador que es calm¨¦s. Desconcertat per l'atreviment, Tyson li va etzibar: ¡°Per¨° tu saps qui cony s¨®c jo? S¨®c el campi¨® mundial dels pesos pesats¡±. Ayer va contestar: ¡°Doncs jo vaig ocupar la C¨¤tedra Wykeham de L¨°gica a la Universitat d'Oxford durant 20 anys. Tots dos som persones prominents en els nostres respectius camps. Suggereixo que discutim aix¨° com a persones racionals¡±.

Porto a col¡¤laci¨® aquesta an¨¨cdota arran de la tortuosa negociaci¨® que han mantingut els representants del Govern grec i les autoritats europees, en particular les alemanyes, aquestes setmanes. En realitat, la negociaci¨® va comen?ar fa mesos, per¨° ha estat durant les ¨²ltimes setmanes que l'intercanvi entre grecs i alemanys ha recollit l'aroma del desacord entre Tyson i Ayer.

Despr¨¦s del refer¨¨ndum a Gr¨¨cia, que es va interpretar com un afront per part de Merkel i altres representants alemanys, Alemanya va endurir les condicions del possible acord amb Gr¨¨cia; la sensaci¨® que queda de l'episodi ¨¦s que, en fer-ho, pr¨¤cticament parafrasejant les mateixes paraules que va fer servir Tyson per acoquinar Ayer, li estaven dient a Tsipras: ¡°Per¨° tu saps qui cony som nosaltres? Som els pesos pesants de l'eurozona¡±. La r¨¨plica dels representants grecs hauria pogut ser m¨¦s o menys aquesta: ¡°Hem sotm¨¨s a refer¨¨ndum la proposta i ha sortit no. Tots, alemanys, grecs i europeus tenim les nostres raons i els nostres arguments. Suggerim que ho discutim com a persones racionals¡±.

Si el que est¨¤ en joc ¨¦s el poder hegem¨°nic, llavors la cancellera alemanya i companyia no desistiran fins que Syriza caigui o resulti inservible per als prop¨°sits del discurs que s¡¯oposa a les pol¨ªtiques d'austeritat.

No cal prendre's al peu de la lletra l'analogia entre Merkel i Tyson, d'una banda, i entre Ayer i Tsipras, de l'altra, per¨° hi ha una part de veritat en les seves actituds. Convocat de manera maldestra i confusa, el refer¨¨ndum, o millor dit, el resultat del refer¨¨ndum, s'hauria pogut interpretar de manera m¨¦s generosa, potser com una invitaci¨® a un di¨¤leg en uns termes m¨¦s racionals que els que fins llavors governaven la discussi¨®. Potser l'error de Tsipras va ser pensar que es tractava d'un debat racional, quan ¨¦s probable que en realitat Merkel estigu¨¦s simplement reafirmant la seva posici¨® de poder hegem¨°nic: no podia permetre que un Govern opositor a les seves pol¨ªtiques se sort¨ªs amb la seva perqu¨¨ aix¨° podria desencadenar un efecte contagi¨®s al sud d'Europa. No s¨¦ com era de probable aquest escenari, per¨° sembla que Merkel volia i vol evitar-ho. Per aix¨°, si el que est¨¤ en joc ¨¦s el poder hegem¨°nic, llavors Merkel i companyia no desistiran fins que Syriza caigui o resulti inservible per als prop¨°sits del discurs que s'oposa a les pol¨ªtiques d'austeritat.

Per cert, aquella nit a la costa est nord-americana, despr¨¦s de les paraules d'Ayer, Tyson va accedir a dialogar. Aquella nit tot va acabar b¨¦, sense damnificats ni damnificades. No obstant aix¨°, Tsipras, que es troba en una posici¨® d'inferioritat tan notable com la d'Ayer respecte Tyson, ha demostrat no tenir la mateixa capacitat de seducci¨® d'Ayer. Per aix¨° totes les seves sortides s¨®n dolentes: si busca el cos a cos, l'espera un cop de puny incre?ble, com el que hauria rebut Ayer si hagu¨¦s buscat una confrontaci¨® f¨ªsica amb Tyson. I si acata la relaci¨® de for?a asim¨¨trica, el seu Govern acabar¨¤ caient i Gr¨¨cia haur¨¤ de lluitar, segons afirmen Krugman, Stiglitz i companyia, amb una situaci¨® social penosa.

No podem culpar Tsipras ¨Cni a ning¨²¨C?per no ser un seductor brillant, encara que potser s¨ª que t¨¦ la culpa d'haver mesurat rematadament malament les seves forces i les del seu adversari. S¨ª que cal culpar Merkel, en canvi, d'haver-se comportat en aquesta hist¨°ria ¨Cque no ¨¦s sin¨® una genu?na hist¨°ria europea¨C amb la vulgaritat d'un Tyson qualsevol, incapa? de fer pol¨ªtica d'una altra manera que no sigui exercint la llei del m¨¦s b¨¨stia de la festa.

Pau Luque ¨¦s investigador a l'Institut d'Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic