Espanya, l¨ªder en lleons abatuts gr¨¤cies a la pol¨¨mica ¡®ca?a enllaunada¡¯

Espanya ¨¦s el l¨ªder europeu en lleons ca?ats a l'?frica, ja que supera ¨¤mpliament altres pa?sos de la Uni¨® Europea i fins i tot R¨²ssia com la principal destinaci¨® de peces cobrades als pa?sos on es cacen lleons, que arriben com a records en forma de pells, caps, exemplars dissecats o altres parts del cos de l'animal. El que m¨¦s indigna col¡¤lectius conservacionistes ¨¦s que prop del 80% d'aquests lleons s'han ca?at gr¨¤cies a la controvertida ca?a enllaunada: lleons que han estat criats per ser alliberats en recintes tancats davant l'arma d'un turista cineg¨¨tic estranger.

La ¡®ca?a enllaunada¡¯ garanteix el trofeu en el 99% dels casos; la ca?a d'un lle¨® salvatge costa el triple i diverses setmanes

Espanya, amb 364 trofeus exportats des de l'?frica, queda molt per davant de pa?sos com Fran?a (128) i Alemanya (160) com a l¨ªder en la ca?a de lleons africans entre el 2010 i el 2013, l'¨²ltim any del qual t¨¦ registres el conveni Citis sobre el comer? d'esp¨¨cies en perill. A tot el m¨®n, nom¨¦s superen a Espanya els ca?adors dels Estats Units, amb m¨¦s de 3.000 trofeus. El lideratge espanyol en aquest camp ja es coneixia, per¨° ¨¦s una dada que ha guanyat import¨¤ncia en saber-se que un ca?ador procedent d'Espanya hauria estat el responsable de donar mort de manera atro? a Cecil, un exemplar simb¨°lic a Zimbabue (22 trofeus dels importats per espanyols).

"Espanya ¨¦s el principal importador europeu d'aquests trofeus i el 82% provenen de lleons abatuts en ca?a enllaunada, que solen acabar com a caps penjats en parets, lleons sencers per exhibir, pells per ser usades com a catifes, etc.", explica Chris Macsween, de Lion Aid, una organitzaci¨® dedicada a la conservaci¨® dels lleons i que va publicar un estudi que mostrava que els espanyols s¨®n dels que m¨¦s recorren a aquesta modalitat, respecte del 50% que voregen francesos i alemanys. Els lleons no s¨®n salvatges, sin¨® que s¨®n criats en captivitat amb l'objectiu que, quan arribin a l'edat adulta, siguin abatuts per ca?adors estrangers que volen viure l'experi¨¨ncia d'acabar amb la vida del rei de la selva. La gran majoria d'aquests lleons enllaunats creixen a Sud-¨¤frica, on ¨¦s una pr¨¤ctica perfectament legal.

Els lleons viuen en unes 200 granges sud-africanes fins que tenen edat de saltar a l'arena: recintes tancats on l'animal no t¨¦ escapat¨°ria i els ca?adors els poden matar en poc temps: per sobre del 99% d'efectivitat en nom¨¦s tres dies de ca?a. Els lleons salvatges es cacen durant jornades d'entre dues o tres setmanes, seguint el rastre del fel¨ª fins a trobar-lo en una situaci¨® prop¨ªcia. Per aquest motiu, matar un lle¨® enllaunat sigui molt m¨¦s barat: entre 20.000 i 30.000 euros per animal (4.500 les femelles), pels 75.000 a 110.000 euros que costa ca?ar un lle¨® salvatge, segons dades de Lion Aid. Cecil va ser abatut despr¨¦s d'un pagament de 50.000 euros.

Nom¨¦s a Sud-¨¤frica, es tracta d'una ind¨²stria tur¨ªstica que ha crescut de manera notable en les ¨²ltimes d¨¨cades, fins a generar gaireb¨¦ 10 milions d'euros anuals, a partir dels 6.000 o 8.000 lleons que es crien a l'any per satisfer la demanda.

En un cas semblant al de les corregudes de toros, els defensors de la ca?a enllaunada asseguren que es tracta d'una pr¨¤ctica que garanteix la superviv¨¨ncia de l'animal salvatge, perqu¨¨ incentiva els latifundistes sud-africans perqu¨¨ crien lleons, cuidant al seu torn de l'entorn i de mantenir grans finques protegides. A m¨¦s, serviria per desincentivar la ca?a furtiva, ja que es fa molt accessible ca?ar un lle¨® captiu.

Austr¨¤lia ha prohibit la importanci¨® de trofeus de lle¨®; la Comissi¨® Europea s¡¯escuda en el fet que es tracta d'una pr¨¤ctica legal a Sud-¨¤frica

No obstant aix¨°, aquests arguments no convencen ni organitzacions conservacionistes, ni els estudiosos, ni molts col¡¤lectius de ca?adors (fins i tot a Sud-¨¤frica), que veuen aquest tipus de ca?a com una pr¨¤ctica immoral. Al marge de les consideracions ¨¨tiques, alguns experts consideren que la ca?a enllaunada no desincentiva la ca?a furtiva, sin¨® que devalua el valor de la vida salvatge i promou l'avidesa de trofeus al marge de la legalitat, com en el cas de Cecil.

A m¨¦s, no hi ha proves que l'augment de la ca?a enllaunada estigui millorant la situaci¨® del lle¨® afric¨¤ salvatge, considerat en situaci¨® vulnerable amb uns 15.000 exemplars en llibertat, dels quals nom¨¦s 2.000 serien mascles adults. Un estudi recent de diverses universitats sud-africanes recomana reduir les quotes de lleons ca?ats i refor?ar l'edat m¨ªnima per a la ca?a per garantir la sostenibilitat d'aquesta ind¨²stria.

Altres impactes negatius poden ser la modificaci¨® de la gen¨¨tica d'aquests animals i el rellan?ament del mercat de productes derivats del cad¨¤ver del lle¨®, segons diversos estudis. No en va, a mesura que s'aconseguia reduir el volum del mercat de productes del tigre en els ¨²ltims anys es disparava el del lle¨® al mercat asi¨¤tic de productes pseudomedicinals.

Tots aquests arguments van portar el ministre de Medi Ambient d'Austr¨¤lia, Greg Hunt, a prohibir la importaci¨® de trofeus de lle¨® al seu pa¨ªs per ser una pr¨¤ctica "cruel i b¨¤rbara". Diversos col¡¤lectius han reclamat a la Comissi¨® Europea que faci el mateix. Al gener, el comissari de Medi Ambient, Karmenu Vella, reconeixia la controv¨¨rsia i es remetia a una nova legislaci¨® estrenada fa poc que prohibeix la importaci¨® de trofeus de lle¨® d'origen dubt¨®s o pa?sos on sigui il¡¤legal ca?ar-los, per¨° els lleons enllaunats de Sud-¨¤frica tenen tots els papers en regla.